La investigació i la innovació en salut estan en evolució constant. Ant rere any, científics d’arreu del món perfeccionen les seves estratègies i les seves tècniques de laboratori per respondre als reptes més importants del moment.

I mentre la ciència avança, la nostra societat, el nostre estil de vida i el nostre entorn també canvien, cosa que genera nous reptes i, amb aquests reptes, nova investigació.

Els investigadors de la nostra xarxa són un exemple que la ciència continua innovant davant dels problemes que marquen el nostre temps, i amb aquest blog busquem reflectir-ne els avenços i el coneixement en els diferents àmbits de la salut. Avui compartim amb vosaltres els 12 articles més destacats del 2025.

1. Estem més a prop de curar l’obesitat? Ho preguntem a l’expert 

Una de cada vuit persones al món viu amb obesitat. Però, tot que té una prevalença molt alta, és una patologia que cada vegada entenem millor.

«L’obesitat arrossega un estigma històric. Se sol pensar que se tracta de persones que no es cuiden, que mengen en excés i de manera descontrolada. Però això és un mite que hem de combatre. És cert que alguns casos estan relacionats amb l’estil de vida, però molts d’altres responen a la “mala sort” genètica», explica Miguel López, investigador health research del Centre d’Investigació en Medicina Molecular i Malalties Cròniques (CiMUS).

Què més sabem sobre l’origen de la malaltia? Quins tractaments hi ha i quins s’estan desenvolupament? Llegeix l’article complet aquí.

2. Ciència o ficció: investigacions que semblen extretes d’un llibre

«Al llarg de la història, la ciència-ficció ha imaginat gran part del que la ciència ha aconseguit i del que aconseguirà en un futur pròxim», explica Salvador Macip, investigador del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) que té el suport de la Fundació ”la Caixa”. Aquests relats no tan sols han fascinat generacions de lectors, sinó que també han encès la guspira de la innovació científica i han inspirant avenços capaços de transformar el futur de la salut.

Descobreix aquesta i altres investigacions reals de la nostra xarxa que semblen ciència-ficció a l’article complet.

3. Immunologia: la clau per entendre i tractar moltes malalties

La investigació del sistema immunitari està transformant la biomedicina i obrint noves vies per prevenir, diagnosticar i tractar diferents malalties.

Des d’entrenar les cèl·lules del sistema immunitari per reconèixer i eliminar cèl·lules tumorals fins a desxifrar com es comuniquen per potenciar la resposta davant d’infeccions o comprendre per què ataquen el propi organisme en les malalties autoimmunes. En aquest article, tres investigadors ens expliquen el potencial de la immunologia, els avenços més recents en aquesta disciplina i la visió de futur del CaixaResearch Institute, el primer centre d’investigació especialitzat en immunologia d’Espanya i un dels pioners a Europa.

4. La revolució de l’ARN terapèutic

Les teràpies basades en ARN —una molècula clau en processos essencials, com la síntesi de proteïnes— estan revolucionant la medicina. Ofereixen formes més versàtils, precises i personalitzades de combatre malalties. 

«Les vacunes d’ARN només són el primer pas d’una revolució. En un futur pròxim veurem no tan sols noves vacunes, sinó també fàrmacs que, utilitzant una tecnologia similar, corregiran o milloraran diferents malalties», explica Puri Fortes, investigadora health research del CIMA de la Universidad de Navarra especialitzada en noves teràpies d’ARN per tractar el càncer de fetge. El potencial és enorme, però també ho són els desafiaments. 

Quins són? Quins avenços hem aconseguit? Ens ho expliquen cinc investigadors de la nostra xarxa a l’article complet.

5. «Jo també investigo per curar l’ELA»

«Un anunci de diagnòstic d’ELA és un daltabaix vital difícil de descriure. És una mort anunciada. És difícil, primer per al malalt i després per als qui l’envolten, digerir el que està passant perquè sembla que no és real», explica María José Arregui, presidenta de la Fundación Luzón, entitat amb la qual col·labora la Fundació ”la Caixa” i que treballa per donar visibilitat aquesta malaltia, millorar la qualitat de vida dels pacients i les seves famílies, i promoure la recerca.

Els últims temps, els avenços científics estan dibuixant un nou horitzó: per primera vegada emergeixen teràpies innovadores, empreses emergents (start-ups) especialitzades i iniciatives que ofereixen resultats esperançadors que podrien realment transformar el futur de l’ELA. Descobreix els projectes de la nostra xarxa que ho fan possible a l’article complet.

6. Quin preu té l’estrès en la nostra salut?

Tot i que l’estrès és una resposta natural de l’organisme que ens permet reaccionar davant de situacions de perill, quan es manté en el temps es pot convertir en un enemic silenciós per a la salut. Augmenta el risc de problemes cardiovasculars, afecta el sistema nerviós, té conseqüències en la memòria i en l’aparició d’ansietat o depressió, i fins i tot augmenta la inflamació de l’organisme.

Llavors, com podem reduir l’estrès per millorar la salut? La clau és millorar el diagnòstic de l’estrès crònic i impulsar la prevenció a través de la societat i del nostre estil de vida. Ho parlem amb investigadors experts a l’article complet.

7. El nou mapa de les malalties tropicals

Les malalties tropicals no entenen de fronteres. Els últims anys, Espanya ha registrat casos autòctons de patologies que fins fa poc no havien trepitjat mai terra europea. «Algunes només apareixien de manera esporàdica, com el virus del Nil occidental, però ara ja són endèmiques», assenyala Jordi Figuerola, investigador de l’Estació Biològica de Doñana (CSIC) i el CIBERESP. 

Descobreix en aquest article com la seva investigació i la d’altres investigadors de la nostra xarxa i becaris de la Fundació ”la Caixa” busquen millorar la detecció precoç, el seguiment i el control d’aquestes malalties tant al laboratori com entre la ciutadania. 

8. Estem guanyant la batalla a l’Alzheimer?

Fins ara, la predicció i el diagnòstic primerenc de l’Alzheimer només era possible mitjançant tècniques invasives, com la punció lumbar, que permet analitzar el líquid cefalorraquidi, o bé mitjançant proves costoses, com la tomografia per emissió de positrons (PET).

Ara, investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau de Barcelona (IR Sant Pau) i del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) han fet un pas decisiu: han demostrat que la detecció del biomarcador p-tau217 en plasma a través d’una simple anàlisi de sang permet predir no tan sols la presència de l’Alzheimer, sinó també la seva progressió clínica, fins i tot quan els símptomes encara no són evidents. Ens ho explica l’investigador Ignacio Illán, de l’IR Sant Pau, en aquest enllaç.

9. Quina edat té el teu cor?

En els darrers anys observem una tendència inquietant: estan augmentant els infarts en persones joves, fins i tot en menors de 40 anys. Per què passa? 

«D’una banda, les eines diagnòstiques han millorat, cosa que ens permet detectar nous casos més fàcilment. D’altra banda, els canvis en l’estil de vida han avançat l’aparició de factors de risc a edats més primerenques: l’abandonament de la dieta mediterrània, l’augment de la inactivitat física…», explica Borja Ibáñez Cabeza, director científic del CNIC, cardiòleg de l’Hospital Fundación Jiménez Díaz, a Madrid, i becari de la Fundació ”la Caixa”. 

En aquest article parlem amb el Borja i altres experts de la nostra xarxa sobre la investigació d’aquest repte en salut i el gran repte que suposa diagnosticar-lo i prevenir-lo. 

10. Reescriure la menopausa

Segons l’Asociación Española para el Estudio de la Menopausia (AEEM), més del 90 % de les dones presenten algun dels més de 40 símptomes associats a la menopausa, com alteracions neurològiques, insomni o fogots, i entre un 25 i un 50 % els pateix amb una intensitat severa. Quins tractaments eficaços ja hi ha disponibles i quins s’albiren a l’horitzó? Fins a quin punt comprenem l’impacte de la menopausa en la salut física i mental?

Ho parlem amb l’investigador de la nostra xarxa Joan Roig, del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i amb Glòria Borràs, ginecòloga i becària de la Fundació ”la Caixa”, a l’article complet. 

11. Deixant la insulina enrere

Tot i els avenços tecnològics, l’estratègia per tractar la diabetis no ha canviat: substituir una hormona que l’organisme ja no pot produir o utilitzar correctament. I és que, tot i que salva vides, la insulina continua sent un pegat: no cura la malaltia ni n’evita les complicacions a llarg termini. 

Des del 2024, la fundació Breakthrough T1D col·labora con la Fundació ”la Caixa” en el finançament de projectes d’investigació sobre la diabetis de tipus 1. N’és un exemple el de Lorenzo Pasquali, investigador del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que explora l’ús de tractaments capaços de regenerar l’organisme per retornar-li la capacitat de produir insulina. Concretament, el trasplantament de cèl·lules β productores de l’hormona. 

Com avancen aquestes noves teràpies? Quin horitzó s’obre per als pacients amb diabetis? Ens ho expliquen a l’article complet.

12. La cursa contra la resistència als antibiòtics. Com la podrem guanyar? Ho preguntem a l’expert

Bacteris malson, superbacteris, multiresistència… Són conceptes que cada vegada ressonen més i que destil·len una mateixa realitat: la impossibilitat d’afrontar les infeccions bacterianes amb molècules antimicrobianes. 

«Es tracta d’una pandèmia silenciosa perquè, a diferència de la COVID-19, s’expandeix sense la visibilitat d’una crisi aguda. Tanmateix, les morts vinculades a bacteris resistents als antibiòtics continuen augmentant cada any», explica Marc Torrent, professor agregat del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona. 

Quines en són les causes? Com ho podem prevenir i quins nous tractaments s’estan desenvolupant? Descobreix-ho a l’article complet.