Aquest dimarts, 15 de juny, se celebra l’octava sessió del cicle de debats CaixaResearch. En aquesta ocasió, estarà centrat en l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA).

Apunta’t aquí.

L’esclerosi lateral amiotròfica, coneguda com a ELA, és una malaltia neurodegenerativa progressiva que afecta les cèl·lules nervioses del cervell i la medul·la espinal, i que causa debilitat i pèrdua de control muscular fins a provocar la immobilitat de la persona i la mort. Hi ha unes 450.000 persones afectades d’ELA al món, 3 de cada 10.000 habitants a Europa, amb una esperança de vida d’entre tres i cinc anys des del diagnòstic.

L’evidència científica mostra la relació entre els factors de risc de l’estil de vida relacionats amb el metabolisme i l’ELA.

En el 8è Congrés del Consorci Internacional del Microbioma Humà (IHMC), que tindrà lloc de manera virtual el 27 —Dia Mundial del Microbioma —, 28 i 29 de juny, CaixaResearch l’àmbit d’investigació i salut de la Fundació ”la Caixa” organitza el simposi “Dinàmica del microbioma en el metabolisme, el control de la virèmia i la maternitat”. Aquesta sessió es fa el 28 de juny de les 4.45 p. m. a les 6.15 p. m. per als participants de l’IHMC 2021.

Moderat per l’investigador Javier Martínez-Picado, investigador ICREA de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, el simposi presentarà les novetats  de 4 projectes de recerca i innovació que tenen el suport de CaixaResearch. 

Dijous passat, se celebrava una nova sessió dels debats de CaixaResearch que posava el focus en la denominada pandèmia silenciosa del segle XXI: l’obesitat.

Les xifres són contundents: 2.000 milions d’adults amb sobrepès i 650 amb obesitat. De fet, arreu del món hi ha més persones amb sobrepès que afamades. I, sí, el sobrepès és la causa de la mort de 2,8 milions de persones cada any, una xifra que continua en augment. 

Recupera el debat complet amb els investigadors Sonia Fernández (IISPV) i Miguel López (CiMUS). 

Al llarg de la conversa amb aquests investigadors CaixaResearch,

El 1966, la pel·lícula Viatge fantàstic descrivia un viatge a l’interior del cos humà amb un submarí tripulat que, després de ser miniaturitzat, entra dins del torrent sanguini del científic Jan Benes per arribar al cervell i treure’l del coma. La innovació tecnològica que imaginava el film va calar tant que va inspirar una novel·la d’Isaac Asimov i una pintura de Salvador Dalí, totes dues amb el mateix nom.

Tanmateix, mig segle més tard, aquests viatges al·lucinants han deixat enrere el món de la ciència ficció i el surrealisme per passar a liderar recerques que contenen nous tractaments amb els quals provar de reproduir la manera com actuen els gens i les proteïnes,

Anopheles, poques vegades un ésser tan diminut ha causat tanta malaltia i mort al llarg de la història de la humanitat. Segons la seva etimologia grega, inútil o nociu. Certament un nom apropiat per a aquests mosquits, més enllà de la incomoditat de la seva picada, ja que només el 10% de les espècies causen més de 200 milions de contagis i 400.000 morts de malària cada any, sent els nens menors de 5 anys i les dones  embarassades dels països d’Àfrica subsahariana els més castigats.

Per això, en 1955, les Nacions Unides va llançar un primer intent d’erradicar aquesta malaltia. Seixanta anys després seguim sense aconseguir aquest objectiu.