Gràcies a una mobilització de recursos sense precedents, per fi comencem a veure “la llum al final del túnel” de la pandèmia. No obstant, encara hem de fer front a reptes importants abans que puguem dir que hem derrotat a la COVID-19, i tenim també noves oportunitats d’aprendre lliçons fonamentals per a millorar la nostra preparació per a futures pandèmies. 

La conferència CaixaResearch “Pandèmies: superant la COVID-19 i preparant-nos pel futur”, organitzada per la Fundació ”la Caixa” i Biocat, sota la direcció científica d’IrsiCaixa i ISGlobal, centres impulsats per la Fundació ”la Caixa”, va reunir experts internacionals a fi d’orientar la presa de decisions basades en l’evidència.

Recupera el debat complet amb el Dr. Eduard Gratacós, director de BCNatal (Hospital Clínic i Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona), catedràtic de la Universitat de Barcelona i cap dels grups de recerca en Medicina Fetal d’IDIBAPS i CIBERER (a Barcelona), i la Dra. Adelina Pellicer, cap del Servei de Neonatologia de l’Hospital Universitari La Paz i responsable del Grup de Recerca en Neonatologia de l’Institut d’Investigació de l’Hospital Universitari La Paz (IdiPAZ), a Madrid. Modera el debat la periodista Cristina Sáez, especialitzada en ciència i salut.

El dimecres 18 de novembre, Dia Mundial del Nen Prematur, va tenir lloc un nou debat CaixaResearch en què vam tractar sobre l’abordatge actual de la supervivència i la qualitat de vida dels nens prematurs des del punt de vista de la recerca i la medicina maternofetal. 

29 de novembre a les 19 h, debat en línia. Apunta’t aquí.

L’octubre del 1981, un home de 35 anys va ingressar a l’Hospital Vall d’Hebron amb mal de cap i lesions cutànies de color porpra; va morir quatre dies després. Va ser el primer cas de sida descrit a Espanya. Fins al 1983 no es va aconseguir aïllar el nou virus que causava aquesta malaltia mortal, el virus de la immunodeficiència humana (VIH).

En aquests 40 anys d’història de la malaltia, al món han mort de sida més de 40 milions de persones, 60.000 de les quals a Espanya. Actualment hi ha 38 milions de persones infectades amb el VIH,

17 de novembre, a les 19 h, debat en línia. Apunta’t aquí.

La supervivència entre els nadons prematurs extrems, nascuts als sis mesos o menys de gestació, ha millorat moltíssim gràcies als avenços en neonatologia i cures prenatals i ronda actualment entre el 75% i el 80% al primer món. Y el 75% dels nadons prematurs extrems que sobreviuen ho fan lliures de discapacitat moderada o greu.

Tot i això, les xifres no són encara òptimes entre aquells nascuts més a prop dels límits de la viabilitat, abans dels sis mesos de gestació, cosa que succeeix en més de 25.000 naixements anuals a Europa. En els casos de prematuritat més extrema,

“La majoria de nosaltres coneix algú a qui la tecnologia mèdica ha millorat notablement la vida”, comenta d’entrada Andrés G. Fernández, que dirigeix la cerca i identificació de nous projectes innovadors en l’àrea d’I+D de la farmacèutica Ferrer i és un dels mentors i avaluadors del programa CaixaResearch Validate i Consolidate. “A hores d’ara, les teràpies cel·lulars –com la CAR-T o les cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSC)– i les teràpies gèniques estan vivint una fase de consolidació. Sens dubte, esdevindran les grans protagonistes en el tractament del càncer, les malalties autoimmunes, neurològiques i cardiovasculars”. 

Aquestes teràpies, juntament amb el big data i la digitalització, són únicament alguns dels avenços que estan canviant la medicina: ens trobem en un nou punt d’inflexió,