Hi ha descobriments i creacions que comparteixen una mateixa premissa: fer visible l’invisible. En aquesta entrega, s’encreuen els camins de l’art i la medicina per revelar les estructures que sostenen la vida.

Per recórrer la convergència entre art electrònic i cardiologia molecular comptem amb la participació de l’artista visual i becària de la Fundació ”la Caixa” Isabel Merchante i de l’investigador de la nostra xarxa José Jalife, líder del grup d’Arrítmies Cardíaques del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III (CNIC) i responsable de l’estudi publicat a la revista Nature que explora l’ús de molècules presents a l’organisme per prevenir arrítmies greus i normalitzar el ritme cardíac.

Neurones ventrals descendents d’una mosca mascle. Crèdit: Inês de Haan Vicente

Quan l’investigador de la nostra xarxa Carlos Ribeiro començava la seva carrera postdoctoral no hauria pogut ni somiar l’èxit que el seu grup d’investigació ha contribuït a materialitzar avui: el primer connectoma complet i intacte del sistema nerviós central d’un animal complex adult, el de la mosca de la fruita (Drosophila melanogaster). En aquest estudi sense precedents hi han col·laborat a escala internacional diversos laboratoris per desxifrar cada part del connectoma. El Laboratori de Comportament i Metabolisme del Champalimaud Centre for the Unknown, que Ribeiro dirigeix i que se centra en la biologia del gust i la nutrició,

El càncer de mama és el tumor més freqüent entre les dones. Tot i que els avenços en el diagnòstic i el tractament han millorat el pronòstic de moltes pacients, evitar que el càncer s’expandeixi continua sent un dels grans reptes de la recerca oncològica.

Entre les estratègies per evitar la metàstasi hi ha els bifosfonats, uns fàrmacs que, a més de tractar la pèrdua de massa òssia, poden ajudar a prevenir l’expansió cap als ossos en determinats grups de pacients. Tanmateix no té el mateix benefici per a totes les dones, de manera que és fonamental identificar les persones que es poden beneficiar d’aquest tractament.

Amb aquest objectiu,

La Fundació ”la Caixa” va lliurar ahir, 15 d’octubre, els ajuts a 80 nous projectes de biomedicina i salut liderats per centres de recerca, universitats i hospitals d’Espanya i Portugal. Es tracta de projectes científics que aborden reptes sanitaris actuals, des de la generació de coneixement científic fins al desenvolupament de solucions amb impacte social.

Els 80 projectes seleccionats, dels quals 36 es duran a terme a Catalunya, tenen capacitat de generar un impacte positiu en la salut dels ciutadans, però necessiten un suport estable per poder-se dur a terme, demostrar el seu potencial i posar-se a prova en entorns reals. Per això, la Fundació ”la Caixa” els concedeix finançament, a través de les seves convocatòries competitives d’investigació i innovació 2026,

Les malalties cardiovasculars causen una de cada tres morts al món, cosa que les converteix actualment en la causa principal de mort. Darrere d’aquesta xifra hi ha una llarga llista de patologies amb símptomes que no sempre avisen i factors de risc que poden passar desapercebuts fins que les conseqüències són irremeiables.

Aquest és el motiu que la investigació cardiovascular avanci en tres direccions crucials i complementàries: en primer lloc, prevenir abans que apareguin els primers símptomes; en segon lloc, diagnosticar amb més precisió, i, finalment, desenvolupar tractaments capaços de reparar el dany i la funció del cor una vegada la malaltia ja s’ha desenvolupat.

Avui,