Hi ha descobriments i creacions que comparteixen una mateixa premissa: fer visible l’invisible. En aquesta entrega, s’encreuen els camins de l’art i la medicina per revelar les estructures que sostenen la vida.

Per recórrer la convergència entre art electrònic i cardiologia molecular comptem amb la participació de l’artista visual i becària de la Fundació ”la Caixa” Isabel Merchante i de l’investigador de la nostra xarxa José Jalife, líder del grup d’Arrítmies Cardíaques del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III (CNIC) i responsable de l’estudi publicat a la revista Nature que explora l’ús de molècules presents a l’organisme per prevenir arrítmies greus i normalitzar el ritme cardíac.

Comencem amb l’artista.

Isabel Merchante / Crèdit: Alvy Studio, 2025

Isabel Merchante desenvolupa escultures i instal·lacions que integren robòtica, programació i intel·ligència artificial. Els seus projectes converteixen la tecnologia en una eina emocional i poètica, per reimaginar la nostra manera d’interactuar-hi més enllà de finalitats productives. La seva última obra, Constellation Creatures, utilitza tècniques d’aprenentatge automàtic (machine learning) per crear un llenguatge parlat per dos agents robòtics que es transmet mitjançant la llum i el color, explorant com els sistemes artificials són capaços de crear els seus propis llenguatges, al marge de la percepció humana.

Constellation Creatures (2026), obra d’Isabel Merchante

Isabel, a quina obra o artista et recorda aquesta imatge?

Isabel (I): Em recorda la instal·lació Pulse Topology, de l’artista Rafael Lozano-Hemmer, una obra d’art electrònic que s’activa amb la presència dels visitants en temps real, amb les dades biomètriques dels batecs dels seus cors. És un artista que admiro i un referent internacional de l’art electrònic.

Pulse Topology (2022), de Rafael Lozano-Hemmer / Font: Atelier Lozano-Hemmer

Quan la mires, què t’evoca aquesta imatge?

I: Hi veig una superfície digital que s’expandeix com si fos un cultiu biològic, o també podria ser la vista aèria d’una ciutat il·luminada de nit. Si li hagués de posar un nom, seria Topografia digital. 

Continuem amb l’investigador José Jalife. 

José, des d’una mirada científica, què veiem en aquesta imatge?

José (J): La imatge mostra un segment de cèl·lula cardíaca del ventricle esquerre, en concret la secció d’un túbul T, que són unes invaginacions de la membrana plasmàtica cel·lular que treballen juntament amb als músculs cardíacs. Tenyides amb anticossos fluorescents, s’hi poden veure proteïnes formant canals Kir2.1 de potassi (verd) i NaV1.5 de sodi (vermell), mentre que els punts grocs demostren col·localització. 

Què heu descobert amb aquest estudi?

J: Les nostres dades suggereixen que les poliamines (petites molècules presents en tots els éssers vius i que intervenen en el creixement i la divisió cel·lular, i que s’utilitzen com a suplements), en concret l’espermina i l’espermidina, són efectives per tractar la síndrome de QT curt tipus 3 (SQTS3) en un model experimental de ratolí per a aquesta malaltia. La SQTS3 és una malaltia cardíaca genètica molt rara que pot causar desmais o mort sobtada per irregularitats en la freqüència i el ritme cardíac a causa d’anomalies en els canals de potassi i sodi de les cèl·lules cardíaques, encarregats de la repolarització del cor.”

Ana Isabel Moreno Manuel, investigadora i primera autora de l’article, i José Jalife, últim autor de l’article

A quin problema respon la vostra descoberta i com l’heu resolt?

J: Respon a la necessitat d’aprofundir en el coneixement dels mecanismes responsables d’aquesta malaltia i de trobar tractaments dirigits. 

Per això fem servir ratolins amb la mateixa mutació genètica. En donar-los poliamines, se’ls va normalitzar el ritme cardíac i va disminuir el risc d’arrítmies perilloses. Tot i que els resultats són prometedors, perquè pugui aplicar-se en hospitals, s’ha de confirmar que aquest tractament és segur i eficaç en persones. Calen més investigacions juntament amb personal mèdic especialitzat i amb un Comitè d’Ètica de la Investigació, a més d’assajos clínics en pacients en què la teràpia estàndard hagi fracassat, resulti intolerable o no estigui disponible, i també establir una col·laboració formal amb un soci farmacèutic que compleixi les normes de bones pràctiques de fabricació i compti amb un perfil químic estandarditzat i verificable de les molècules.

Quin impacte creieu que tindrà aquest descobriment en la societat?

J: El més destacable és que ha permès demostrar que, a banda dels tractaments existents per als símptomes com les arrítmies, és possible desenvolupar una teràpia segura que actuï a l’origen molecular del problema, cosa que obre la porta a noves estratègies terapèutiques més específiques. 

A més, aquest descobriment contribueix a la reutilització de medicaments, un abordatge que pretén donar un nou ús a medicines ja existents, la qual cosa estalvia temps i diners en el desenvolupament de tractaments, especialment per a malalties rares. 

Acabem, com sempre, amb una reflexió sobre el que uneix ciència i art. Isabel, quina relació creus que hi ha entre tots dos?

I: Crec que es nodreixen mútuament i que no hi ha tanta diferència entre ells. La ciència i l’art naveguen en la incertesa i els seus descobriments o creacions il·luminen la vida de les persones.