Tens la malaltia de Parkinson. Aquestes dures paraules les escolten cada vegada més persones. El 2015, eren ja 6 milions els afectats, i s’espera que el 2040 aquesta xifra es dupliqui. El motiu d’aquest creixement és l’envelliment de la població. Molts somien viure més anys, però fer-ho amb la millor salut és tan o més important.

Per aquest motiu, enguany el Dia Mundial del Cervell està dedicat a la malaltia de Parkinson. A CaixaCiència, ens afegim a aquesta campanya internacional posant el focus en la recerca. Hem parlat amb tres científics que investiguen nous enfocaments terapèutics amb potencial per, en un futur, tractar i fins i tot prevenir aquesta devastadora malaltia.

Entre els grans descobriments en salut dels últims anys destaquen les nombroses connexions que han aflorat entre símptomes, òrgans, proteïnes o gens. Ara sabem que petits biomarcadors poden indicar una malaltia encara en desenvolupament, o que una malaltia amb símptomes en una part del nostre cos pot, de fet, tenir l’origen en una altra zona. És el cas de l’obesitat, una malaltia caracteritzada per una acumulació excessiva de greix i sobre la qual estem aprenent que l’origen s’amaga darrere d’una combinació de múltiples factors genètics i ambientals.

Coincidint amb el Dia Mundial contra l’Obesitat, ens endinsem en la complexitat d’aquesta malaltia de la mà de Marc Claret, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS),

La neurocientífica Mara Dierssen, investigadora del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, és filla de pare neurocirurgià i mare pintora. No és estrany que, tot i que la curiositat científica hagi estat el motor de la seva vida professional, el seu interès per l’art també l’hagi acompanyat durant tota la seva carrera i li hagi fet preguntar-se què passa dins el cervell quan som creatius i quan observem obres que ens semblen boniques. Parlem amb ella per entendre una mica millor en què consisteix la creativitat i fins a quin punt és important l’art i la bellesa per a la nostra espècie.

La neurocientífica Mara Dierssen, del Centre de Regulació Genòmica (CRG).

El sistema immunitari ens protegeix d’infeccions i tumors. No obstant això, en alguns casos, pot també atacar per error el cervell i causar alteracions neurològiques i psiquiàtriques. Són les anomenades encefalitis autoimmunitàries, un grup de processos inflamatoris cerebrals que poden arribar a ser mortals. 

El nostre coneixement sobre aquestes malalties ha crescut paral·lelament a la carrera de Josep Dalmau, investigador ICREA a l’Institut de Recerca Biomèdica August Pi i Sunyer, i descobridor, el 2007, de la primera encefalitis autoimmunitària coneguda, en la qual els anticossos ataquen els receptors NMDA de les neurones. 

Dalmau, que també treballa a l’Hospital Clínic de Barcelona, ha liderat les recerques que han descrit més del 50 % de les encefalitis autoimmunitàries que coneixem fins ara.

Post publicat per Gabriele Cattaneo, neuropsicòleg investigador del Barcelona Brain Health Initiative.

Imatge 1. Prova d’esforç físic. Font: Institut Guttmann / Marc Morell.

La segona fase del projecte de recerca Barcelona Brain Health Initiative (BBHI)* ja ha arrencat. Els primers voluntaris dels 1.000 preseleccionats han començat a fer-se les proves presencials a l’Institut Guttmann de Badalona.

Aquestes avaluacions proporcionaran informació detallada de la funció cerebral i inclouen un examen mèdic, una avaluació física, la recollida de mostres biològiques, avaluacions cognitives, una ressonància magnètica cerebral estructural i funcional i una electroencefalografia i una estimulació cerebral no invasiva basades en la pertorbació de l’activitat cerebral.

La selecció dels 1.000 participants s’ha fet de manera pseudoaleatòria mantenint la representació de cada grup d’edat i sexe.