Hi ha la falsa creença que dormir malament és un peatge inevitable de l’envelliment i d’etapes com l’embaràs o la perimenopausa, i que podem retallar hores de descans per guanyar productivitat, però no som conscients que la privació crònica de son compromet la nostra salut.

Dormir bé no és només descansar: és una necessitat bàsica i imprescindible que ens protegeix el cervell. A través de la mirada experta de la doctora Ana Fernández Arcos, neuròloga i investigadora del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), explorem per què la qualitat de descans en el present pot actuar com una barrera davant del deteriorament cognitiu i l’Alzheimer.

Dormir: un procés actiu d’autocura

Lluny de ser un estat passiu, el son és fonamental per restablir funcions vitals. «Es tracta d’un procés actiu en el qual es regulen i s’optimitzen múltiples funcions de l’organisme. Durant el descans, el cervell redueix el consum d’oxigen i glucosa, regula el sistema immunitari i activa el sistema glimfàtic, responsable de l’eliminació de residus metabòlics del cervell», detalla la neuròloga.

A més, el son és essencial per a l’acompliment cognitiu, ja que permet «la consolidació de la memòria, el manteniment del rendiment i una adequada regulació emocional», ens explica Ana Fernández Arcos. No obstant això, no n’hi ha prou amb dormir, cal fer-ho amb qualitat: les hores suficients, de manera regular i sense llargues interrupcions. Un bon indicador és «sentir-se descansat en despertar-se i mantenir-se funcional durant el dia sense necessitat d’estimulants».

Tanmateix, els trastorns del son poden ser silenciosos i tenir un impacte a llarg termini en la salut. «Les apnees obstructives del son poden passar desapercebudes en persones que dormen soles», adverteix la neuròloga. Per això, recalca que quan hi ha problemes és vital complementar la percepció subjectiva amb avaluacions clíniques objectives com l’actigrafia o la polisomnografia, que permeten analitzar fases crítiques com el son d’ones lentes.

El son davant del deteriorament cognitiu i la neurodegeneració

Diferenciar els canvis propis de l’envelliment normal del patològic és clau. Segons explica l’Ana, mentre que l’edat pot portar una agilitat mental més petita que no interfereix en el dia a dia, el deteriorament cognitiu real és persistent i progressiu. En aquest procés, el son és determinant: a curt termini, la manca de son afecta l’atenció i la memòria de treball; a llarg termini, el son insuficient i el prolongat es vinculen amb canvis estructurals en el cervell i amb deteriorament cognitiu futur. A més, la investigadora destaca que la mala salut del son s’associa amb una acumulació més gran de proteïna beta-amiloide, un dels segells distintius de l’Alzheimer.

La investigació liderada pel doctor Oriol Grau al BBRC ha revelat que no tots som igual de vulnerables. Fernández Arcos indica que «les dones semblen més susceptibles a les conseqüències del mal son», ja que mostren un efecte més gran del son fragmentat sobre l’estructura cerebral, com també un impacte cognitiu més marcat de l’insomni i les apnees del son. L’experta afegeix que l’edat també dicta regles específiques: mentre que entre els 50 i els 64 el risc s’associa a durades extremes (menys de 7 o més de 9 hores), a partir dels 65 anys hi ha més evidència d’associació entre el son prolongat i el deteriorament cognitiu.

La relació entre els trastorns del son i l’Alzheimer és, en paraules de la neuròloga, «bidireccional»: els trastorns del son actuen com a factors de risc neurodegeneratiu i, a la vegada, la mateixa malaltia altera la qualitat del descans. Quan falla el sistema glinfàtic, més actiu durant el son d’ones lentes, es veu afavorida l’acumulació de les proteïnes perjudicials beta-amiloides i tau. Finalment, la doctora adverteix que aquestes alteracions podrien aparèixer fins i tot abans que els símptomes clínics i funcionar d’aquesta manera com a indicadors primerencs. Per això defineix una intervenció anticipada: «S’hauria de fer un cribratge d’apnees en tota avaluació inicial».

Ana Fernández Arcos

Investigar per a un futur més sa

La investigació de l’Ana pretén desxifrar com el descans pot actuar com un biomarcador precoç en permetre identificar alteracions abans que apareguin els primers símptomes de malaltia. Per això, utilitza un enfocament que combina la percepció del pacient amb mesures objectives com l’actigrafia, l’estudi d’apnees i la polisomnografia. «Ens centrem especialment a estudiar el son com a factor de risc de malalties neurodegeneratives», explica la neuròloga, que precisa que n’analitzen variables crítiques com la durada, la fragmentació o la proporció de son d’ones lentes.

En aquest camí és clau la cohort ALFA del BBRC —un grup de 500 persones sanes descendents de pacients amb Alzheimer que formen part d’un estudi finançat per la Fundació ”la Caixa” l’objectiu del qual és la detecció precoç de biomarcadors de la malaltia—, ja que permet estudiar de manera longitudinal els canvis en el son durant l’envelliment, especialment en fases preclíniques de l’Alzheimer. «Gràcies a aquestes dades hem pogut observar que l’insomni s’associa amb canvis estructurals en el cervell detectats per ressonància magnètica», assenyala la doctora. I conclou que «la participació dels voluntaris permet analitzar el son com una possible finestra primerenca per detectar canvis cerebrals», cosa que obre pas a estratègies preventives eficaces.

Un nou pilar de la salut

El son està destinat a ocupar un lloc central en la medicina preventiva. La neuròloga i investigadora augura un canvi de paradigma. «Probablement es consolidarà com un pilar fonamental de la salut, al mateix nivell que l’alimentació o l’exercici. Avançarem cap a un enfocament més preventiu en el qual el son serà una eina per optimitzar la salut cerebral i reduir el risc de malaltia».