Hi ha la falsa creença que dormir malament és un peatge inevitable de l’envelliment i d’etapes com l’embaràs o la perimenopausa, i que podem retallar hores de descans per guanyar productivitat, però no som conscients que la privació crònica de son compromet la nostra salut.

Dormir bé no és només descansar: és una necessitat bàsica i imprescindible que ens protegeix el cervell. A través de la mirada experta de la doctora Ana Fernández Arcos, neuròloga i investigadora del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), explorem per què la qualitat de descans en el present pot actuar com una barrera davant del deteriorament cognitiu i l’Alzheimer.

Dormir: un procés actiu d’autocura

Lluny de ser un estat passiu,

El flux sanguini és essencial per subministrar oxigen i glucosa al cervell, i s’ha de mantenir dins dels nivells normals per garantir la salut i el bon funcionament d’aquest òrgan. En malalties neurològiques com l’Alzheimer es pot veure compromès. Per això, mesurar aquests canvis abans que apareguin els primers símptomes de la malaltia és crucial per poder desenvolupar estratègies de seguiment i prevenció més efectives.

Fins ara, la tècnica arterial spin labeling (ASL) ha estat l’eina principal per mesurar el flux sanguini cerebral. No obstant això, l’ASL té limitacions i no és capaç de detectar alteracions subtils en les etapes inicials de la malaltia.

I si poguéssim millorar la sensibilitat d’aquesta tècnica i saber què passa en les etapes asimptomàtiques?