Els embarassos són tan antics com la humanitat, i fins i tot molt més si ens remuntem als nostres avantpassats o a altres espècies. I tot i així, la vida fetal continua sent una de les fases de major risc per a l’ésser humà.

De fet, la prematuritat extrema, és a dir, el naixement abans de les 24 setmanes de gestació, afecta 25.000 famílies cada any només a Europa. I encara que els avenços en medicina han estat molts, per a aquests nadons prematurs no hi ha hagut millores significatives en els últims vint anys.

Però en els propers cinc o sis anys, la situació podria canviar dràsticament.

Aquest matí s’ha presentat a CosmoCaixa Barcelona una iniciativa de recerca disruptiva amb l’objectiu de retornar l’esperança a totes i cadascuna d’aquestes famílies.

El 1995, l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa s’inaugurava a Barcelona sota el lideratge del Dr. Bonaventura Clotet. Aquest centre neix fruit de la voluntat de la Fundació ”la Caixa” i la Generalitat de Catalunya de frenar amb la recerca la pandèmia provocada pel VIH. 

Avui, en el Dia Mundial de la Sida, volem posar en valor la recerca contra aquesta malaltia i celebrar amb IrsiCaixa 25 anys de recerca com també el seu impacte que, tot i que es fa difícil de resumir en una xifra, sens dubte ha contribuït a salvar i millorar la vida de desenes de milers de persones.

L’IrsiCaixa es crea quan la pandèmia de la sida havia assolit dades esfereïdores i causava la mort de més de 2 milions de persones a l’any.

Entre els bacteris que poden poblar l’organisme humà, n’hi ha un grup d’especialment resistent. Tan resistent que ni el nostre sistema immune ni els antibiòtics desenvolupats fins ara poden destruir aquests bacteris que causen la fibrosi quística. Per tant, només és possible una batalla: una recerca rigorosa i continuada, com la del doctor Eduard Torrents i el seu equip d’infeccions bacterianes i teràpies antimicrobianes del’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), amb el suport de la Fundació ”la Caixa”. La seva millor arma, unes nanopartícules que derrotaran el “superpoder” d’aquests bacteris. Il’esperat final, que els pacients amb fibrosi quística perdin de vista ben aviat allò que els suposa la causa de mortalitat més freqüent.

Què és la fibrosis quística?

La COVID-19 ha alterat els serveis vitals de vacunació a tot el món, i la situació ha exposat milions de persones, especialment els infants, al risc de patir malalties curables. Una d’aquestes malalties és la pneumònia, que és la causa principal de mortalitat infantil en menors de 5 anys, malgrat que hi ha vacunes per prevenir-la des de fa dècades. Davant l’emergència sanitària actual, la Fundació ”la Caixa”, compromesa amb la lluita contra la pneumònia des de fa més d’una dècada, ha redoblat els esforços durant la pandèmia per garantir la continuïtat dels programes d’immunització als països amb els ingressos més baixos.

La pneumònia és causada per bacteris, virus o fongs,

S’estima que 1 de cada 10 persones amb més de 65 anys té malaltia d’Alzheimer, i que cada tres segons se’n diagnostica un cas nou al món. A Espanya, afecta més d’un milió de persones i suposa una despesa enorme per a la família (24.000 euros per persona a l’any). De moment, han fracassat més de 200 fàrmacs arreu del món per tractar-la quan ja ha aparegut, i per això ara s’investiga també en fàrmacs que puguin actuar en la fase precoç, o de prevenció.

Aquest era el tema de debat principal de dos referents en la lluita contra aquesta malaltia: Mercè Boada i Arcadi Navarro, al capdavant, respectivament, de les fundacions ACE i Pasqual Maragall i que reben el suport,