Malaltia X.

Així va batejar el 2018 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) una patologia que, tot i que encara no es coneixia (i potser ni tan sols existia), podia causar una epidèmia o pandèmia greu en el futur.

Tan sols dos anys després, va arribar el que es podria considerar el primer exemple d’aquesta anomenada malaltia X: la COVID-19.

Des de llavors, el bombardeig constant de titulars sobre nous patògens, alertes sanitàries i brots (grip aviar, verola del mico, ebola, hantavirus…) ha tornat a alimentar la nostra por davant d’un dubte inevitable: «Som a les portes d’una nova pandèmia?», seguit d’un intent de pensament tranquil·litzador: «Però,

El món canvia cada vegada més de pressa. La industrialització primer i la revolució digital després van canviar la forma en què ens organitzem i ens relacionem com a societat. I, de fet, la pandèmia actual podria tornar a canviar les regles del joc.

La recerca social ens permet analitzar què va passar en revolucions i crisis anteriors, i ens dona eines per anticipar-nos a les futures. Com podem aprofitar aquest coneixement per enfrontar-nos als reptes actuals i futurs? L’objectiu és preparar-nos per minimitzar els potencials riscos i alhora aprofitar les oportunitats per millorar com a societat.

En aquest context, la Fundació ”la Caixa” ha llançat la segona convocatòria de Recerca Social,

L’any 1876, a l’Anglaterra rural, el metge Edward Jenner va desenvolupar la primera vacuna. El nom d’aquests fàrmacs, que des d’aleshores han salvat centenars de milions de vides, deriva de la vaca. El motiu és que Jenner va crear aquesta primera vacuna a partir de la infecció de la grangera Sarah Nelmes per vaccí. Gràcies a ella, l’OMS va declarar l’erradicació de la verola humana l’any 1980, deixant-ne enrere els efectes devastadors: a finals del segle XIX, la verola matava el 10 % de la població anglesa i durant el segle XX va causar la mort d’uns 300 milions de persones al món.

Des de llavors, el creixent nombre de vacunes i les estratègies mundials d’immunització sistemàtica han aconseguit posar en escac una desena de malalties i reduir l’impacte de moltes altres.

Segons l’informe mundial sobre la malària de l’OMS, el 2018 aquesta malaltia va afectar més de 200 milions de persones i va matar-ne més de 400.000. El 93 % dels infectats viuen a l’Àfrica, i entre ells, els infants menors de 5 anys i les dones embarassades són les poblacions més vulnerables. A escala global, s’estima que aproximadament la meitat de la població mundial viu en risc de malària.

Avui, Dia Mundial de la Malària, parlem amb Alfred Cortés, investigador ICREA al Programa de Malària de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Cortés, que lidera un projecte seleccionat a la Convocatòria de Recerca en Salut 2019 de la Fundació ”la Caixa”,

Ahir vam començar una conversa amb la Nuria Izquierdo-Useros, una de les investigadores d’IrsiCaixa que aquestes últimes setmanes dedica tots els seus esforços a lluitar contra la Covid-19. A IrsiCaixa, un centre que va néixer amb l’impuls de la Fundació ”la Caixa” per posar fi a la pandèmia de la sida, estan treballant en tres fronts de recerca contra el coronavirus.

A la primera part d’aquesta entrevista, la Nuria va explicar com els antivirals ens podrien donar una solució ràpida per controlar l’avenç d’aquesta infecció i reduir-ne la mortalitat. Però les estratègies per posar fi definitivament a la infecció Covid-19 no acaben aquí.