El trasplantament d’òrgans i teixits és, sens dubte, un dels grans assoliments de la medicina moderna. No tan sols ha salvat centenars de milers de vides en les últimes dècades, sinó que també ha transformat radicalment el dia a dia de moltes persones ja que les ha alliberat de tractaments llargs, invasius i esgotadors —com la diàlisi o la connexió permanent a una màquina d’oxigen en casos de malalties pulmonars avançades—, cosa que els ha permès recuperar l’autonomia i reprendre una vida activa i de més qualitat.

El 2023 es van fer 172.000 trasplantaments al món, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Tot i que aquesta xifra és admirable,

Cada any es diagnostiquen més de 860.000 casos nous de càncer de fetge al món. El carcinoma hepatocel·lular n’és el tipus més comú i una de les causes principals de mort per càncer. I és que som davant d’una malaltia especialment complexa, ja que es presenta en quatre subtipus diferents, cadascun amb alteracions genètiques i característiques moleculars pròpies. 

Fins ara, la investigació topava amb una gran dificultat: la falta de models experimentals capaços de reproduir fidelment aquesta complexitat. Aquesta limitació és un fre important per al desenvolupament de nous tractaments, ja que impedeix de predir com respondran diferents pacients als fàrmacs i avançar d’aquesta manera cap a teràpies més personalitzades. 

La pell d’un ésser humà adult ocupa al voltant d’1,5 metres quadrats i pesa uns 4 quilos en un individu de talla mitjana. No sols és l’òrgan més extens del nostre cos, sinó que també és la nostra primera gran barrera de protecció i defensa l’organisme de bacteris, substàncies químiques nocives o temperatures extremes. Però, de què depenen la seva integritat i la seva resistència? Un nou estudi del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) ha revelat que el sistema immunitari hi podria tenir un paper clau. 

En aquesta nova edició de News from the lab, l’investigador CaixaResearch Andrés Hidalgo i el becari de la Fundació ”la Caixa” Tommaso Vicanolo ens expliquen el nou descobriment que han fet,

Molt abans que hi hagués la primera aspiradora robot, les lleis que anaven a marcar la relació amb els éssers humans ja s’havien imaginat. Gairebé un segle abans que l’Sputnik 1 esdevingués el primer satèl·lit artificial de la història, algú hi va somiar en les pàgines d’un llibre. Ni la clonació i la “desextinció” d’espècies s’escapen d’haver nascut abans en la ment d’un escriptor que en els laboratoris científics. I és que, al llarg de la història, la ciència-ficció ha alimentat la imaginació dels investigadors en incomptables ocasions tot impulsant avenços que han arribat a canviar el món.

Les lleis de la robòtica del Jo, robot d’Isaac Asimov (1950),

La salut és l’absència de malalties o afeccions, però també és un estat de benestar físic, mental i social complet, tal com la defineix l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A més, la salut la trobem en les vacunes i en els avenços en immunoteràpia, en les millores de les condicions de vida de les famílies, les mares i els nounats o en la cerca de cures per a l’Alzheimer. I la salut també pren forma en totes les investigacions que impulsen els límits del coneixement, en tots els desafiaments científics que ens ajuden a trobar solucions per transformar el futur i millorar la vida de les persones. 

En el marc del Dia Mundial de la Salut explorem el paper clau de l’excel·lència científica davant dels grans reptes biomèdics.