Una de cada deu persones té dislèxia. És només una estimació, ja que és difícil donar un percentatge concret d’un trastorn que afecta el procés de lectura i escriptura, i que va molt més enllà de confondre una lletra amb una altra. Les persones amb dislèxia tenen dificultats per identificar i relacionar els sons de la parla amb les lletres i les paraules, per la qual cosa presenten un desenvolupament lectoescriptor més lent del normal. Tanmateix, tot i que no té cura, sí que es pot millorar l’aprenentatge dels infants amb dislèxia i brindar-los suport tant a ells com a les seves famílies.

La dislèxia és un trastorn neurobiològic permanent en el qual l’avaluació i la intervenció primerenques donen resultats excel·lents.

En aquesta edició de News from the lab, la investigadora CaixaResearch Liset M. de la Prida i el seu equip de l’Instituto Cajal (IC-CSIC) ens presenten una nova tècnica per visualitzar com recordem. El treball publicat a Nature Neuroscience, liderat pel CSIC, és el resultat del projecte DeepCode, que té el suport de la convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut de la Fundació ”la Caixa”.

L’hipotàlem és la regió del cervell on es guarda la memòria episòdica, és a dir, el que recordem de les experiències viscudes. Els científics fa anys que intenten entendre com es produeix fisiològicament aquest fenomen.

L’Instituto de Medicina Molecular João Lobo Antunes (iMM) de Portugal, centre d’excel·lència reconegut tant en l’àmbit nacional com en l’internacional i amb el qual la Fundació ”la Caixa” manté una col·laboració molt estreta, ha posat en marxa La ciència en construcció, una innovadora iniciativa de divulgació per escurçar la bretxa entre ciència i societat 

El projecte ens acosta de manera senzilla a onze projectes de recerca en biomedicina i salut que tenen el suport de CaixaResearch i que actualment s’estan duent a terme en aquest centre. 

En un extraordinari exercici de divulgació científica d’alta qualitat, a través d’animacions i amb la veu dels investigadors que lideren cadascun dels projectes,

Amb l’arribada de l’estiu, els mosquits i les picades es converteixen en una molèstia per a gran part de la població. És important recordar que, deixant de banda les incòmodes picades, aquests insectes són responsables de 700 milions d’infeccions i més d’un milió de morts cada any, la qual cosa els converteix en un dels animals més letals de la Terra. 

A Europa, la propagació de malalties transmeses per mosquits es deu principalment a espècies invasores capaces de transmetre malalties exòtiques greus. I es preveu que els anys vinents aquesta expansió s’incrementi encara més a causa dels efectes de la globalització i el canvi climàtic.

El 21 de juny passat,

21 de juny de 2023, a les 19.00 h, debat en línia. Apunta-t’hi aquí.

Les malalties infeccioses transmeses per mosquits, com la malària, el dengue, la febre del Zika o el chikungunya, per a les quals encara no hi ha vacunes, són una amenaça per a la salut humana. S’estima que arriben a causar més de 700.000 morts a l’any.

Al món hi ha prop de 3.500 espècies de mosquits. De totes, només unes quantes són responsables de la transmissió de patògens i paràsits a humans i animals. Tot i així, s’estima que més de la meitat de la població humana està exposada al risc de contraure alguna malaltia transmesa per mosquits.