Aigua amb llimona; xarrups de gingebre, cúrcuma i canyella; dieta mediterrània amb te matxa i kombutxa; rutines de son i exercici diari; dejuni intermitent; banys de gel; fins i tot dispositius de llum vermella o passejades amb els peus nus per reconnectar amb la terra.

Són només algunes de les estratègies antiinflamatòries d’una llarga llista que sembla que creix cada dia. Prometen allunyar-nos tant de malalties cardiovasculars, diabetis i càncer com de símptomes quotidians com el cansament, l’estrès o el malestar general. I és que, els últims anys, la inflamació ha transcendit el laboratori per instal·lar-se en la conversa pública com un dels conceptes més recurrents, i potser prometedors,

L’esclerosis lateral amiotròfica (ELA) és una malaltia neurodegenerativa que destrueix progressivament les neurones responsables del moviment. A mesura que avança, els pacients van perdent la capacitat de moure’s, parlar, menjar i fins i tot respirar.

Avui dia encara no existeix cap cura per a aquesta malaltia i els tractaments disponibles només aconsegueixen alentir-ne lleugerament la progressió. Per això, desenvolupar noves teràpies és un dels grans reptes de la recerca biomèdica.

Amb aquest objectiu, l’equip liderat per Ana Martínez i Carmen Gil al Centro de Investigaciones Biológicas Margarita Salas del CSIC fa anys que estudia la TDP-43, una proteïna alterada en més del 97 % dels pacients amb ELA i estretament relacionada amb el progrés de la malaltia.

L’impacte del consum d’alcohol sobre la salut és elevat. Cada any es produeixen 2,6 milions de defuncions atribuïbles al consum d’alcohol arreu del món, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A més, uns 400 milions de persones pateixen trastorns relacionats amb el consum d’alcohol. D’aquestes, 209 milions viuen amb dependència.

A Espanya, l’alcohol és la segona causa de mortalitat que es pot prevenir, responsable d’aproximadament el 4 % de les morts anuals i amb un impacte especialment elevat en la població jove.

El consum d’alcohol s’associa al desenvolupament de nombroses malalties hepàtiques, gastrointestinals i pancreàtiques, com també a trastorns cardiovasculars i neurològics, i a diversos tipus de càncer,

Hi ha la falsa creença que dormir malament és un peatge inevitable de l’envelliment i d’etapes com l’embaràs o la perimenopausa, i que podem retallar hores de descans per guanyar productivitat, però no som conscients que la privació crònica de son compromet la nostra salut.

Dormir bé no és només descansar: és una necessitat bàsica i imprescindible que ens protegeix el cervell. A través de la mirada experta de la doctora Ana Fernández Arcos, neuròloga i investigadora del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), explorem per què la qualitat de descans en el present pot actuar com una barrera davant del deteriorament cognitiu i l’Alzheimer.

Dormir: un procés actiu d’autocura

Lluny de ser un estat passiu,

Què tenen en comú una micrografia cel·lular i una catifa persa? A primera vista totes dues són geometries que capturen un teixit, un entramat de patrons cromàtics.

En aquest lliurament de la Instantània del mes descobrirem com es connecta aquesta metàfora a través de la simbologia del cinema i què és el que realment evidencia l’estudi al qual pertany la imatge. I és que rere una aparent quietud s’amaga una «batalla» cel·lular digna d’un guió cinematogràfic, amb els seus herois i malvats i un tempo narratiu que ho determina tot. En són les protagonistes les cèl·lules senescents, autèntiques «cèl·lules zombis» que deixen de dividir-se, però no es moren.