El flux sanguini és essencial per subministrar oxigen i glucosa al cervell, i s’ha de mantenir dins dels nivells normals per garantir la salut i el bon funcionament d’aquest òrgan. En malalties neurològiques com l’Alzheimer es pot veure compromès. Per això, mesurar aquests canvis abans que apareguin els primers símptomes de la malaltia és crucial per poder desenvolupar estratègies de seguiment i prevenció més efectives.

Fins ara, la tècnica arterial spin labeling (ASL) ha estat l’eina principal per mesurar el flux sanguini cerebral. No obstant això, l’ASL té limitacions i no és capaç de detectar alteracions subtils en les etapes inicials de la malaltia.

I si poguéssim millorar la sensibilitat d’aquesta tècnica i saber què passa en les etapes asimptomàtiques?

Tothom ha sentit dolor alguna vegada. La falta de son, l’estrès, una menja feixuga o una mala postura poden desencadenar molèsties que generalment desapareixen al cap de poques hores. Tot i així, una part significativa de la població experimenta un dolor que va més enllà de la transitorietat: el dolor crònic. A diferència del dolor agut, el dolor crònic persisteix durant setmanes, mesos i fins i tot anys, i afecta la salut mental, les relacions personals i la qualitat de vida de les persones que en tenen. Actualment, a Espanya 1 de cada 4 persones pateix dolor crònic.

Però, què en sabem realment del dolor? Afecta a tothom de la mateixa manera?

En què es basen els metges per proposar un tractament contra el càncer o un altre? Com determinen quin és el més adequat per a cada pacient? 

Per avaluar com responen els pacients a les teràpies, els experts fan servir de manera estandarditzada els criteris RECIST (Response Evaluation Criteria in Solid Tumors). Aquest mètode permet avaluar si els tumors es redueixen, estan igual o creixen, utilitzant proves d’imatge com la tomografia computada (TC). Tot i que l’aplicació d’aquests criteris ha millorat les taxes de supervivència en oncologia i és molt útil per estudiar la resposta de tumors sòlids, no permet avaluar adequadament la resposta en pacients amb metàstasi en certes localitzacions,

Totes les cèl·lules del cos humà comparteixen els mateixos gens; tanmateix, la manera en què aquests gens s’expressen varia entre els diferents tipus cel·lulars: entre d’altres, les neurones, les cèl·lules sanguínies o les que formen els músculs. Aquesta variabilitat en l’expressió és la que confereix a cada cèl·lula una identitat única i determina tant l’estructura com les funcions que té al llarg de la vida. I com aconsegueixen les cèl·lules mantenir aquesta identitat al llarg del temps?

L’equip liderat per l’investigador CaixaResearch Ángel Barco, de l’Instituto de Neurociencias CSIC-UMH d’Alacant, ha identificat el paper crucial de la proteïna Kdm1a en la conservació de la identitat neuronal. Els resultats del seu estudi,

Un equip internacional d’investigadors, coliderat per la investigadora de la xarxa CaixaResearch Ana Janic, del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF), i per científics del Walter and Eliza Hall Institute (WEHI), a Melbourne, ha revelat el paper essencial del gen ZMAT3 com a supressor tumoral.

El càncer es presenta quan les cèl·lules es multipliquen sense control i es disseminen a altres teixits o òrgans. Per contrarestar aquesta proliferació anormal, les nostres cèl·lules disposen de diversos mecanismes de defensa, entre els quals destaquen els gens supressors de tumors. Gens com el p53, conegut com «el guardià del genoma», exerceix un paper crucial en aquest procés.