L’impacte del consum d’alcohol sobre la salut és elevat. Cada any es produeixen 2,6 milions de defuncions atribuïbles al consum d’alcohol arreu del món, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A més, uns 400 milions de persones pateixen trastorns relacionats amb el consum d’alcohol. D’aquestes, 209 milions viuen amb dependència.

A Espanya, l’alcohol és la segona causa de mortalitat que es pot prevenir, responsable d’aproximadament el 4 % de les morts anuals i amb un impacte especialment elevat en la població jove.

El consum d’alcohol s’associa al desenvolupament de nombroses malalties hepàtiques, gastrointestinals i pancreàtiques, com també a trastorns cardiovasculars i neurològics, i a diversos tipus de càncer, entre els quals els de mama, de fetge, d’esòfag i de la cavitat oral. S’hi afegeix el paper que té en els accidents de trànsit, les lesions, la violència i els problemes socials i laborals.

No obstant això, també hi ha estudis observacionals que han assenyalat possibles beneficis del consum baix o moderat d’alcohol sobre la salut, en els quals s’indica un menor risc cardiovascular i una menor mortalitat en comparació amb els grans consumidors i, fins i tot, en alguns casos, amb les persones abstèmies, fet que ha contribuït a un debat científic i social complex. A més, aquests resultats s’han mostrat més consistents quan s’ha seguit un patró de dieta mediterrània, amb un consum d’alcohol en petites quantitats i durant els àpats, en concret de vi, preferentment negre, distribuït al llarg de la setmana i sense episodis de consum intensiu.

Aquest escenari planteja un repte per a la salut pública i per als professionals sanitaris. Com s’han d’interpretar aquestes troballes? Com s’han de ponderar els possibles beneficis davant dels riscos? Cal transmetre un missatge simple d’abstinència total o convé incorporar-hi matisos segons l’edat, el sexe o el patró de consum?

Aquestes són algunes de les preguntes al voltant de les quals es va centrar el darrer debat de recerca en biomedicina i salut (celebrat el 3 de juny en el context del cicle de prevenció i promoció de la salut impulsat per la Fundació ”la Caixa”) amb la participació de dos experts de primer nivell, els catedràtics Raúl Andrade Bellido i Miguel Ángel Martínez González.

• Miguel Ángel Martínez González és catedràtic de Medicina preventiva i Salut pública a la Universidad de Navarra i catedràtic visitant de Nutrició a la Harvard T. H. Chan School of Public Health.
• Raúl Andrade Bellido és catedràtic de Medicina a la Universidad de Málaga, cap de servei d’Aparell digestiu de l’Hospital Universitario Virgen de la Victoria i investigador responsable del grup Hepatogastroenterologia, Farmacologia i Terapèutica Clínica Traslacional a l’Instituto de de Investigación Biomédica de Málaga.

En aquest article exposem les claus que els dos experts van assenyalar durant el debat, moderat per Beatriz Pérez, redactora de sanitat d’El Periódico de Catalunya.

 

Els impactes del consum d’alcohol i la seva percepció social

Quantes morts causa l’alcohol?

«A l’Estat espanyol, entre 17.000 i 20.000 morts cada any, al voltant del 4 % de la mortalitat total. És a dir, l’alcohol és un dels factors de risc més importants, especialment si parlem del consum excessiu i el binge drinking, el consum per afartament.» ― Miguel Ángel Martínez González

Quines malalties causa l’alcohol?

(Durant el debat es va projectar un gràfic de l’Organització Mundial de la Salut que es referencia tot seguit i que es pot consultar en el minut 03.15 del vídeo de la trobada.)

«Segons estimacions de l’Organització Mundial de la Salut, hi ha trastorns que es defineixen per la relació que tenen amb l’alcohol, com ara la miocardiopatia alcohòlica o el trastorn per consum d’alcohol. Un 42 % dels casos de cirrosi són atribuïbles a l’alcohol. Alguns càncers, com el de faringe, el de boca o el de llavi, tenen fraccions atribuïbles importants, entre el 28 i el 35 %. El consum d’alcohol també està relacionat amb autolesions, suïcidis i violència interpersonal. A més, causa una quarta part de les morts per accidents de trànsit i de les pancreatitis. En un cert percentatge, també poden estar causalment relacionats amb una alcoholèmia elevada el càncer d’esòfag, el de laringe, el colorectal, l’hepàtic i el de mama. I també es relaciona amb morts per tuberculosi, diferents traumatismes, epilèpsia, cremades, ictus hemorràgics i cardiopaties hipertensives.» ― Miguel Ángel Martínez González 

Per què l’alcohol afecta més les dones que els homes?

«Les dones tenen menys capacitat de metabolitzar l’alcohol a l’estómac, que és el primer lloc d’absorció de l’alcohol, i a l’intestí. A més, els factors hormonals i de distribució del greix corporal també sembla que incrementen la susceptibilitat de la dona a l’efecte tòxic de l’alcohol.» ― Raúl Andrade Bellido

A l’Estat espanyol s’entenen realment els riscos i la toxicitat de l’alcohol?

«El consum d’alcohol és un hàbit molt antic. Alguns estudis indiquen que té més de 8.000 anys d’història; s’associa no només als àpats, sinó també com a beguda per socialitzar, per arribar a acords o per fer festes. És una tradició mil·lenària que podem trobar en textos com la Bíblia, sense anar més lluny. Des del punt de vista cultural, és un hàbit molt arrelat i costa de percebre’n els riscos. Mentre que tothom entén que el consum de tabac no aporta cap benefici per a la salut, això no passa amb l’alcohol. Les begudes alcohòliques, sobretot les de menys graduació com el vi, tenen molta literatura científica que, amb molts matisos, indica que podrien tenir algun benefici sobre la salut, tot i que sempre és important recalcar que tot depèn de la dosi total que es consumeixi, i que amb dosis elevades l’efecte beneficiós en queda anul·lat.» ― Raúl Andrade Bellido

 

L’alcohol i el risc de càncer

Hi ha cap relació entre el consum d’alcohol i el càncer de mama?

«El 4 % dels casos de càncer de mama són atribuïbles al consum d’alcohol. Tot i que pugui semblar un percentatge petit, cal pensar que el càncer de mama és el que es diagnostica més en dones i és una causa molt important de mort. Aquest 4 % té molta importància en salut pública.» ― Miguel Ángel Martínez González

Amb quins altres càncers està associat expressament l’alcohol?

(Durant el debat es van projectar una imatge i un gràfic que es referencien tot seguit i que es poden consultar en el minut 09.30 del vídeo de la trobada.)

«A més del càncer de mama, s’ha estudiat la relació del consum d’alcohol amb el càncer de boca, de llavi, de gola, de laringe, de faringe, d’esòfag, de fetge i de còlon i recte. Tots ells s’anomenen càncers associats a l’alcohol perquè aquest és un factor de risc fonamental en diferent grau. A més, en molts d’ells, alguns estudis han demostrat que si es consumeix alhora tabac i alcohol, l’efecte es multiplica. Hi ha una sinergia molt forta perquè l’alcohol és un gran dissolvent i els carcinògens del tabac entren a la cèl·lula i causen més dany gràcies a aquest dissolvent. A més, l’alcohol impedeix la funció d’alguns enzims que desintoxiquen.» ― Miguel Ángel Martínez González

És possible saber quina part de la població femenina té més risc de càncer de mama per consum d’alcohol?

«No soc expert en càncer de mama, però em fa l’efecte que avui no hi ha eines útils per discriminar quines dones tenen més risc de patir-lo per l’alcohol; hi intervenen factors genètics, epigenètics i ambientals. En les malalties que conec més, les del fetge, és clarament així: no es poden diferenciar els subjectes que desenvoluparan la malaltia quan consumeixen alcohol.» ― Raúl Andrade Bellido

«Hi ha un risc més gran en la postmenopausa, però hi ha tres moments en la vida d’una dona que són clau en el risc de càncer de mama: la menarquia, el primer part i la menopausa. Com més aviat es produeixi la primera regla i com més tard arribin el primer fill i la menopausa, més gran és el risc de càncer de mama. Tot té a veure amb els cicles hormonals i l’alcohol també hi interfereix.» ― Miguel Ángel Martínez González

 

La importància dels hàbits de consum i els seus efectes

(Durant el debat es va projectar un gràfic que es referencia tot seguit i que es pot consultar en el minut 16.46 del vídeo de la trobada.)

Quin risc cardiovascular té l’alcohol?

«Depèn molt de la quantitat consumida i encara queda molt per investigar, molts dubtes per resoldre. Hi ha una publicació que recull els resultats de 28 estudis epidemiològics observacionals en què es van identificar gairebé 50.000 casos d’infart de miocardi o altres manifestacions de malaltia coronària, com pot ser la mort sobtada cardiovascular. Aquesta publicació mostrava que el menor risc de malaltia coronària es corresponia amb un consum de 20 grams d’alcohol al dia. És un consum baix, que vindria a ser una copa de vi d’uns 120 centímetres cúbics. Aquesta quantitat comporta menys risc de malaltia cardiovascular, però si n’apugem el consum, el risc s’incrementa notablement. De cara al futur és important anar un pas més enllà dels estudis observacionals i fer estudis amb intervenció, estudis en què s’ajuda les persones a canviar els hàbits de consum d’alcohol per analitzar com es redueixen els riscos.» ― Miguel Ángel Martínez González

Quins riscos genera el consum d’alcohol en grans quantitats només el cap de setmana, l’anomenat binge drinking?

«Té un efecte sobre el sistema nerviós, és molt perjudicial i causa dany neuronal de manera molt clara.» ― Raúl Andrade Bellido

«Hi ha efectes molt importants sobre la pèrdua de substància grisa, sobretot en adolescents i en joves que consumeixen grans quantitats d’alcohol els caps de setmana. A més, alenteix el creixement de la substància blanca. També s’han observat lesions més greus, com la generació de zones buides als ventricles cerebrals. Sota aquest patró de consum s’ha constatat un efecte molt més tòxic al cervell i un augment del risc de mortalitat prematura.» ― Miguel Ángel Martínez González

Què es defineix com a consum per afartament?

«Per a un home, consumir cinc unitats de beguda en una tarda o en una nit; per a una dona, quatre. Quan diem una unitat de beguda cal pensar en l’equivalent segons la graduació de la beguda alcohòlica que es consumeixi.» ― Miguel Ángel Martínez González

El consum d’alcohol afecta la presa de decisions i el control de les emocions?

«L’alcohol és una substància addictiva. Si el pacient és alcohòlic, és a dir, si necessita l’alcohol per mantenir el to vital, aleshores aquesta substància sí que influeix molt en la seva capacitat de prendre decisions, perquè pot estar absolutament condicionat per aquesta addicció, i també en les seves emocions. El consum d’alcohol influeix en el desenvolupament de conductes violentes. Però en persones no addictes, amb un consum moderat no s’haurien de produir canvis significatius de l’humor, del comportament, de l’estat d’ànim ni de la capacitat de prendre decisions.» ― Raúl Andrade Bellido

 

Els possibles beneficis del consum moderat d’alcohol i la dieta mediterrània

El consum d’alcohol baix o moderat pot reduir el risc cardiovascular?

(Durant el debat es va projectar un gràfic que es referencia tot seguit i que es pot consultar en el minut 26.37 del vídeo de la trobada.)

«Cal ser molt prudents amb aquestes afirmacions. Un dels professors del nostre departament, Alfredo Gea, va fer un estudi dins del projecte SUN (Seguimiento Universidad de Navarra) en el qual van participar més de 18.000 voluntaris durant 12 anys. Una de les observacions en va ser que, a igual quantitat total d’alcohol ingerit, en els casos en què hi havia un patró de consum associat a la dieta mediterrània (anomenat MADP, Mediterranean Alcohol Drinking Pattern, caracteritzat per vi negre, ingesta moderada i amb l’àpat, repartida al llarg de tota la setmana) es reduïen els riscos cardiovasculars i la mortalitat a llarg termini. Aquest estudi s’ha replicat en altres països i s’ha trobat que l’efecte de l’etanol sembla que es modifica pel patró de consum.» ― Miguel Ángel Martínez González

Què és el consum moderat?

«No passar d’una copa de vi al dia en dones i de dues en homes. I parlem de copes petites, de poc més de 100 centímetres cúbics. A més, sembla millor el vi que altres begudes i, dins del vi, es prefereix el negre. Això és així perquè el negre té una sèrie de components fenòlics, antioxidants i antiinflamatoris que tenen efectes bioquímics beneficiosos. Són efectes que gairebé no s’han observat en la cervesa. D’altra banda, les begudes amb un alt contingut alcohòlic són les que irriten més el tub digestiu i incrementen més el risc de càncer.» ― Miguel Ángel Martínez González

Com encaixa el consum d’alcohol en la dieta mediterrània?

«La dieta mediterrània és ara mateix el paradigma mundial de la dieta saludable. No hi ha cap altra dieta que acumuli tanta evidència científica en prevenció de malalties i de mortalitat precoç. En totes les definicions d’aquesta dieta sempre s’hi ha inclòs una copa de vi al dia durant el dinar. Però falten estudis més amplis per saber si aquest és un hàbit saludable o si hi ha altres alternatives més bones.» ― Miguel Ángel Martínez González

Què és l’assaig UNATI i com pretén estudiar aquests possibles beneficis?

(Durant el debat es va projectar una representació de disseny experimental de l’estudi UNATI i un gràfic que es referencien tot seguit i que es poden consultar en el minut 26.11 i el minut 33.34 del vídeo de la trobada.)

«UNATI, finançat totalment per l’European Research Council (ERC), és un assaig clínic aleatoritzat que seguirà durant 4 anys unes 10.000 persones, homes de 50 a 70 anys i dones de 55 a 75, que beuen entre 3 i 40 copes a la setmana. És una aventura científica en la qual s’han involucrat més de 500 metges i investigadors d’arreu de l’Estat espanyol. El dirigim des del Departament de Medicina Preventiva de la Universidad de Navarra i serà l’estudi més gran que s’ha fet mai al món sobre els efectes del consum moderat d’alcohol.» ― Miguel Ángel Martínez González

«Hi convidem participants que ja siguin bevedors i els assignem psicòlegs, dietistes, metges i infermeres a fi que els donin consells sobre com fer més saludable el seu patró de consum d’alcohol. L’objectiu n’és mesurar les conseqüències d’aquests canvis.» ― Miguel Ángel Martínez González

«Fins avui tenim una mica més de 9.200 participants voluntaris reclutats que ja han estat inscrits pels seus metges i més de 7.800 d’aquests ja han estat intervinguts pel nostre equip de professionals. Fins al 30 de juny continuem buscant voluntaris que vulguin sumar-s’hi per arribar a l’objectiu de 10.000 participants. Poden obtenir tota la informació a la pàgina web de l’estudi UNATI i inscriure’s en el formulari de participació.» ― Miguel Ángel Martínez González

 

Riscos d’un consum elevat d’alcohol

Què són les hepatitis alcohòliques agudes?

«La mortalitat atribuïda a l’alcohol per malalties hepàtiques es produeix en edats relativament primerenques, entre els 45 i els 55 anys. Les hepatitis alcohòliques són poc freqüents, però molt greus, i tenen una alta mortalitat. He vist pacients que la superen, que es mantenen sense consumir alcohol durant un temps, que hi recauen, que tornen a ingressar i que moren. Això demostra els efectes tan devastadors que té el consum descontrolat d’alcohol.» ― Raúl Andrade Bellido

Quina relació té el consum d’alcohol amb la pancreatitis crònica? 

«És menys freqüent, però està produïda gairebé exclusivament per l’abús d’alcohol. Provoca una insuficiència exocrina de l’òrgan que altera molt la digestió i, a més, és un factor de predisposició al càncer de pàncrees. El consum d’alcohol té moltes toxicitats i, realment, quan t’enfrontes a la pràctica clínica a aquestes situacions, en quedes emocionalment impactat.» ― Raúl Andrade Bellido

 

El missatge que hauria d’arribar a la població

Pot resultar contraproduent el missatge que el consum moderat pot tenir alguns beneficis?

«A mi em preocupa incentivar-ne el consum. És una arma de doble tall, perquè aquest missatge pot ser interpretat de manera errònia. No és el mateix que un estudi demostri que una persona que consumeix una copa de vi al dia sota certes condicions té alguns beneficis sobre la seva salut cardiovascular que començar a consumir alcohol perquè se cerquen aquests beneficis. A més, sempre hi ha el risc de generar addiccions; és un problema que sempre tindrem sobre la taula.» ― Raúl Andrade Bellido

«També hi ha la dificultat de traslladar els resultats d’un estudi com aquest a un subjecte particular. Cadascú té les seves condicions físiques i l’alcohol no afecta cada persona de la mateixa manera. Per exemple, prop del 40 % de la població adulta té la malaltia metabòlica per dipòsit de greix al fetge, però molta gent no sap que la té. Està associada a l’obesitat, la diabetis, etc. En aquest cas s’ha vist que el consum d’alcohol accelera la progressió de la malaltia.» ― Raúl Andrade Bellido

«Des del punt de vista de la salut pública, no es pot animar ningú que, per motius de salut, s’iniciï en el consum d’alcohol ni que n’incrementi el consum habitual.» ― Miguel Ángel Martínez González

És més recomanable apostar per l’abstinència total?

«El missatge ha de ser que la persona abstèmia ha de continuar sent-ne. En cap cas hem de transmetre el missatge d’incentivar-ne el consum. I entre els que beuen moderadament, veurem els resultats de l’estudi UNATI, si poden mantenir un consum moderat. En tot cas, cal ser molt prudents amb les recomanacions i que la població entengui que aquells que no han begut mai alcohol s’han de mantenir abstemis.» ― Raúl Andrade Bellido

 

El consum d’alcohol entre els joves

Un 30 % dels joves espanyols de 18 anys pateix intoxicacions etíliques un cop al mes, un percentatge molt superior al d’altres països. Per què passa això a l’Estat espanyol?

(Durant el debat es van projectar una taula i uns gràfics amb dades del Pla Nacional de Drogues que es referencien tot seguit i que es poden consultar en el minut 50.50 del vídeo de la trobada.)

«Crec que entre els joves s’ha arrelat la idea que sense alcohol no hi ha festa, una cosa que es manifesta sobretot durant els caps de setmana i que també deriva en una pèrdua de la noció del temps i de la realitat que acaba en uns ritmes circadiaris absolutament alterats. El percentatge de bevedors a Espanya entre els nois i les noies de 15 a 19 anys és del 57 %, mentre que a escala mundial és del 25 %. Crida molt l’atenció que la prevalença de borratxeres sigui superior en noies que en nois. Són dades del Pla Nacional de Drogues. Estem davant d’un problema gravíssim de salut pública. La gent jove no té gairebé risc d’infart o de diabetis, però sí que té risc de depressió, de suïcidi o d’accidents de trànsit.» ― Miguel Ángel Martínez González

El consum d’alcohol entre el jovent és un problema de salut pública?

«Jo crec que sí. I crec que els poders públics comencen a prendre’n consciència, i que comença a haver-hi regulacions i campanyes per intentar reduir el consum d’alcohol. Els botellots eren molt habituals a les ciutats fa anys i avui gairebé no se’n veuen.» ― Raúl Andrade Bellido

L’esport pot compensar els efectes del consum d’alcohol?

«L’alcohol té un efecte deshidratant. Un esportista el que ha de fer és estar ben hidratat i intentar recuperar el líquid perdut, però no pas amb begudes amb contingut alcohòlic.» ― Miguel Ángel Martínez González

«No tinc coneixement que l’esport contraresti els efectes negatius de l’alcohol de cap manera. Em sembla molt negatiu vincular l’èxit esportiu amb l’alcohol, com passa en les campanyes publicitàries. La selecció espanyola de futbol, que comença el Mundial d’aquí uns dies, la patrocina una marca de cervesa.» ― Raúl Andrade Bellido

Amb quin missatge s’ha de quedar la gent jove?

«A Espanya, beure alcohol i fer-se alcohòlic és molt barat. Si algú va a un supermercat, pot comprar una ampolla de vi per un euro i mig o menys, és a dir, el cost d’una ampolla d’aigua, i això és així perquè l’alcohol no té una fiscalitat especial. Crec que, si volem reduir el consum d’alcohol, hauríem de prendre iniciatives per encarir l’accés a l’alcohol.» ― Raúl Andrade Bellido

«El missatge per als joves ha de ser que no s’iniciïn mai en el consum d’alcohol. Si no han begut mai, que no intentin imitar els seus amics. Beure no els facilitarà la socialització ni els farà més populars.» ― Raúl Andrade Bellido

«L’alcohol no és el gran lubricant social que molta gent creu. En realitat, és el gran sabotejador. Moltes festes acaben malament precisament pel consum d’alcohol. És un mite que sense alcohol no hi ha festa.» ― Miguel Ángel Martínez González

 

Una crida a participar en la ciència

«I aquells que són més grans, els animo que ens ajudin amb l’estudi UNATI i que s’hi inscriguin fins al 30 de juny. Tots ells són benvinguts a sumar-s’hi i contribuir a donar llum científica sobre el consum moderat de vi en un context de dieta mediterrània.» ― Miguel Ángel Martínez González