Parla la veu de la ciència: cinc investigacions pioneres explicades des del laboratori
Els camins de la ciència no sempre són fàcils d’entendre, però són molts els investigadors que s’esforcen per explicar les seves troballes en primera persona. Per aquest motiu vam crear News from the lab, iniciativa que té com a objectiu donar veu als investigadors de la nostra xarxa, científics i científiques que ens apropen els seus descobriments des dels seus laboratoris.

En aquesta segona temporada ens ha deixat diversos titulars: els algoritmes informàtics també tenen alguna cosa a dir en la investigació contra el càncer; la leucèmia infantil es podria començar a desenvolupar abans del naixement;

El 2024 ha tornat a ser un any carregat de ciència i innovació. Mes a mes ens hem apropat, a través d’una imatge, als avenços dels laboratoris de la nostra xarxa d’investigadors, als llocs on es crea la ciència que acaba beneficiant de maneres molt diverses el conjunt de la societat. Amb aquestes 10 #InstantàniesCaixaResearch resumim un 2024 d’avenços en biomedicina i salut, un any en què els investigadors de la nostra xarxa han fet passos en la comprensió del càncer o de l’Alzheimer, han descobert nous mosquits portadors de malalties o han entès millor la identitat de les cèl·lules, entre moltes altres coses.

Canvia el cervell durant l’embaràs?

La fisiologia i l’anatomia del cos humà canvien durant l’embaràs per adaptar-se als processos que requereix la gestació.

En el dia a dia tenim exemples molt clars del vincle que hi ha entre la nostra microbiota i el cervell. De tant en tant sentim «papallones a l’estómac» o estem de mal humor si tenim gana. A moltes persones, els nervis els fan perdre la gana i, fins i tot, una situació de molt d’estrès els pot provocar desajustos intestinals. Però, a què es deu aquesta connexió?

El cos humà és la llar de 40 bilions de microorganismes, bacteris, virus i arqueus, pràcticament la mateixa quantitat de cèl·lules humanes. Avui sabem que el conjunt d’aquests éssers, anomenat microbiota, no solament habita als nostres cossos, sinó que també és clau per a la nostra salut física i mental.

Dolor intens durant la menstruació, molèsties en les relacions sexuals, problemes de fertilitat. Potser per a algunes persones aquests símptomes són llunyans, gairebé abstractes. Tanmateix, per a 190 milions de dones arreu del món són part del seu dia a dia. Es tracta de l’endometriosi, una malaltia crònica molt heterogènia, sobre la qual sabem molt poc i que té un impacte que va més enllà del tema físic perquè afecta profundament la qualitat de vida de les dones que la pateixen.

Tot i que els científics encara no han aconseguit comprendre els mecanismes biològics que hi ha darrere d’aquesta malaltia, considerada popularment com «la gran oblidada», els últims anys ha començat a rebre l’atenció que mereix.

Cada temporada, amb l’arribada de la grip, les vacunes tornen a ser notícia. Tanmateix, la veritable batalla té lloc durant tot l’any en laboratoris d’arreu del món on els investigadors intenten anticipar-se a un virus que, gràcies a l’alta capacitat de mutació que té, es reinventa constantment per eludir les defenses del nostre organisme.

Aquesta habilitat d’adaptació obliga els científics a actualitzar les vacunes una vegada i una altra en un esforç per mantenir la població protegida davant de les variants emergents.

Actualment, un mètode avalat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és clau per monitorar el virus: els assajos d’hemaglutinació (HA) i inhibició de l’hemaglutinació (HAI).