Dimecres 18

Com influeix la connexió entre el cervell, l’intestí i els microorganismes que l’habiten en la nostra salut?

Publicat el 18/12/2024

En el dia a dia tenim exemples molt clars del vincle que hi ha entre la nostra microbiota i el cervell. De tant en tant sentim «papallones a l’estómac» o estem de mal humor si tenim gana. A moltes persones, els nervis els fan perdre la gana i, fins i tot, una situació de molt d’estrès els pot provocar desajustos intestinals. Però, a què es deu aquesta connexió?

El cos humà és la llar de 40 bilions de microorganismes, bacteris, virus i arqueus, pràcticament la mateixa quantitat de cèl·lules humanes. Avui sabem que el conjunt d’aquests éssers, anomenat microbiota, no solament habita als nostres cossos, sinó que també és clau per a la nostra salut física i mental. Compleix funcions vitals, com la digestió d’aliments, la producció de vitamines, la defensa contra patògens i la regulació del sistema immunològic. 

Els darrers anys, la ciència ha fet un pas més en la comprensió d’aquest camp. Els investigadors assenyalen que hi ha una comunicació bidireccional entre la microbiota intestinal i el sistema nerviós central i el cervell, coneguda com eix microbiota-intestí-cervell. Aquest eix, que permet la comunicació entre aquests dos sistemes, influeix en la salut mental i física. S’han publicat nombroses investigacions que relacionen certs desequilibris de la microbiota intestinal amb l’obesitat, la diabetis o l’asma. També s’han trobat indicis que aquests microorganismes poden influir en la nostra conducta i en el nostre estat d’ànim. Fins i tot s’ha observat que les persones amb patologies com la depressió, l’Alzheimer, el Parkinson o fins i tot l’autisme sovint presenten alteracions en la composició de la seva microbiota.

Com es comunica l’intestí i el cervell? Hi ha alguna manera de regular aquest eix? De què depèn la composició de la nostra microbiota? Quina influència té la microbiota en la gana i el metabolisme? Hi ha relació entre la microbiota intestinal i la salut mental? Què significa tenir una microbiota saludable i com l’aconseguim?

Són moltes les preguntes que sorgeixen en aquest eix format per la microbiota, l’intestí i el cervell. Per això, el 4 de desembre passat, vam fer un nou Debat CaixaResearch que ens va permetre aproximar-nos a algunes de les respostes guiats per tres investigadors que treballen en aquest camp: Marc Claret, Carlos Ribeiro i Mireia Vallès Colomer. El debat, moderat per la periodista científica Cristina Sáez, el van seguir en directe més de 1.000 persones.

Marc Claret, cap del grup de recerca Control Neuronal del Metabolisme, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi Sunyer (IDIBAPS), i el seu equip estudien com el cervell i, en particular la regió anomenada hipotàlem, que regula l’equilibri energètic, modula la composició de la microbiota i la funció intestinal.

Carlos Ribeiro, cap del grup del laboratori Behavior and Metabolism, del Champalimaud Centre for the Unknown, i el seu equip exploren la connexió entre dieta, microbiota intestinal i funció cerebral per investigar els mecanismes cerebrals implicats en la presa de decisions alimentàries.

Mireia Vallès Colomer, investigadora principal del Microbiome Research Group, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), és experta en l’estudi de l’impacte de la microbiota intestinal en la salut. Amb la seva feina, ha establert un vincle entre els problemes de salut mental i la microbiota intestinal, i ha identificat diferències en les composicions bacterianes entre persones amb depressió i persones sanes.

A continuació, repassem les idees principals que els tres experts van abordar durant el debat.

 

La relació entre microbiota, intestí i cervell

Què és l’eix microbiota-intestí-cervell?

«Hi ha una connexió entre el cervell i l’intestí a través del microbioma. El cervell no funciona sol, sinó que està connectat amb la resta del cos. I com es produeix aquesta comunicació? A través de neurones que connecten l’intestí amb el cervell; a través d’hormones, substàncies produïdes per les cèl·lules i que rep el cervell, i a través del sistema immunològic. Fins fa poc es pensava que les cèl·lules immunològiques només actuaven en cas d’infecció, però ara sabem que també detecten coses positives, com el microbioma, i les comuniquen al cervell.» — Carlos Ribeiro.

Què passa quan la microbiota no està equilibrada?

«Quan hi ha un desequilibri en la microbiota es produeix el que anomenem disbiosi. Això pot comportar diversos problemes de salut, tant físics com mentals. Pot contribuir a trastorns digestius, a l’alteració de la funció de barrera de l’intestí [una de les primeres línies de defensa immunitària], a la inflamació crònica o a l’alteració del sistema immune. A més, també s’ha relacionat amb problemes metabòlics i trastorns de l’estat d’ànim. Mantenir la salut de la microbiota intestinal és fonamental per mantenir una salut holística, general de l’organisme.» — Marc Claret.

Podem afavorir la recuperació de la salut mental i física influint sobre la microbiota a través de l’alimentació?

«Les intervencions com els canvis en la dieta o la ingesta de prebiòtics o probiòtics poden contribuir significativament a millorar la salut mental i física, tot i que els seus efectes no són immediats ni universals. És important recalcar que no hi ha receptes universals o equacions exactes que ens permetin saber què s’ha de fer en cada moment per millorar la nostra microbiota.» — Marc Claret.

 

La microbiota i la salut mental

S’han relacionat desequilibris en la microbiota amb trastorns i malalties neurològiques com l’autisme, la depressió, l’ansietat, l’esclerosi múltiple o l’Alzheimer. Què en sabem de la relació entre les alteracions de la microbiota i aquestes malalties?

«Fa temps que sabem que les persones amb aquest tipus de malalties i trastorns sovint tenen també problemes intestinals. En alguns casos s’ha detectat una relació directa de causalitat, és a dir, s’ha vist que l’alteració en la microbiota és el que podria estar causant o empitjorant la malaltia. Però en la majoria de casos el que veiem són correlacions, és a dir, veiem que les persones que tenen la malaltia també pateixen alteracions en la microbiota, però no sabem si és l’alteració en la microbiota el que promou el desenvolupament de la malaltia o si és a l’inrevés.» — Mireia Vallès Colomer.

«En relació amb trastorns com l’ansietat o la depressió, ja fa 20 anys que es van fer estudis amb ratolins i es va trobar una relació de causalitat directa. En humans no és tan clara, però sí que hi ha alguns estudis que han demostrat que amb probiòtics s’aconsegueix millorar una mica la simptomatologia.» — Mireia Vallès Colomer.

Les dietes riques en sucre afecten la salut mental?

«Hi ha diversos estudis que han explorat l’impacte del sucre refinat en els aliments ultraprocessats sobre la microbiota intestinal. La dieta és un dels factors que influeix d’una manera més important en la composició de la microbiota. Per tant, les dietes riques en greixos saturats, additius i sucres refinats poden tenir un impacte sobre la microbiota i, de manera secundària, causar efectes metabòlics o neuropsiquiàtrics. De fet, s’ha observat que el consum de dietes riques en greix o aliments processats disminueix la diversitat microbiota, indicador de salut en la microbiota, i augmenta la proporció de bacteris proinflamatoris.» — Marc Claret.

Quina dieta és millor per a la salut de la microbiota?

«Les dietes amb aliments ultraprocessats i amb poca varietat d’aliments tenen un efecte negatiu en la diversitat de la microbiota intestinal. Hi ha estudis molt clars en aquest sentit. Per la seva composició, la dieta mediterrània es considera una de les més saludables. Tanmateix, saber quin és l’efecte positiu d’una dieta sobre la microbiota és més complicat, ja que és difícil desentranyar la relació entre dieta, microbiota i cervell en un sistema biològic complex com el de l’ésser humà. Estem obrint portes, però no tenim una resposta definitiva. Potser la tindrem d’aquí a 10 o 20 anys.» — Carlos Ribeiro.

Hi ha diferències entre les persones que segueixen dietes vegetarianes i les que no?

«Un dels meus col·laboradors ho va estudiar a l’Índia, on una gran part de la població té una dieta completament vegetariana o vegana. Va comparar la microbiota i el metabolisme d’aquestes persones amb les d’altres que també menjaven carn i es va trobar amb una microbiota completament diferent. D’altra banda, sabem que menjar molta carn, especialment carn vermella, està relacionat amb efectes negatius sobre la nostra salut, tot i que no és clar si aquestes efectes passen o no per la microbiota.» — Carlos Ribeiro.

 

La transmissió de la microbiota entre persones

Quina és la relació entre la microbiota de la mare i la del bebè? 

«Avui sabem que quan naixem rebem gran part de la nostra microbiota de la nostra mare, però també la complementem amb la microbiota del nostre pare o d’altres persones que són a prop nostre. Quan el naixement és per cesària, les coses són una mica diferents, ja que la transmissió no es produeix de la mateixa manera i, a més, la mare sol rebre un tractament profilàctic amb antibiòtics que afecta la quantitat i la varietat de microorganismes que pot passar al bebè.» — Mireia Vallès Colomer. 

La transmissió també té lloc entre adults o entre espècies?

«Hi ha també molta transmissió horitzontal de microbiota entre adults. A través del contacte social intercanviem bacteris, sobretot de la microbiota oral, però també de la microbiota intestinal. El que no tenim clar és el mecanisme. A més, sabem que les persones que tenen mascotes tenen una microbiota més diversa, cosa que ens fa plantejar que hi pot haver una transmissió de microorganismes entre els animals i els humans.» — Mireia Vallès Colomer. 

Els canvis en la nostra dieta al llarg de la història han provocat canvis en la nostra microbiota? 

«Al llarg de milions d’anys hem evolucionat juntament amb la nostra microbiota. Hi ha a més una transmissió d’aquests microorganismes de generació en generació, d’àvies a mares i a fills. Els estudis amb mostres fecals fossilitzades ens diuen que hi ha molts bacteris que abans eren habituals i que les persones amb estils de vida occidentalitzats ja no tenim, tot i que sí que encara són presents en persones amb altres estils de vida. El nostre estil de vida ha canviat molt de pressa en termes evolutius i la microbiota sembla que no ha tingut temps d’adaptar-s’hi bé, per la qual cosa estem perdent diversitat microbiana». — Mireia Vallès Colomer. 

 

Tractaments per millorar la salut de la microbiota intestinal

Quin és el potencial del trasplantament fecal?

«El trasplantament fecal només està aprovat, ara com ara, per tractar la infecció recurrent amb Clostridium difficile, per a casos en què els antibiòtics no funcionen. La lògica que hi ha darrere d’aquest tractament és donar a la persona amb infecció un microbioma que funciona molt bé. Ara se n’està estudiant l’ús per tractar moltes malalties infeccioses i metabòliques, com també trastorns mentals. També es parla molt de quin seria el millor protocol per administrar el trasplantament. És un camp que s’està desenvolupant molt ràpidament i en el qual ara per ara hi ha resultats prometedors.» — Mireia Vallès Colomer. 

«Cal tenir en compte que tenim molts patògens a la femta, per la qual cosa el trasplantament fecal pot ser perillós. De fet, ara mateix es fa servir en un context clínic concret en el qual és l’últim remei, ja que tota la resta ha deixat de funcionar. En els casos en què els antibiòtics no funcionen, continuen sent molt més segurs i efectius». — Carlos Ribeiro. 

«Hi ha referències a internet que mostren com es poden fer trasplantaments fecals a casa, però és molt important no intentar-ho. És extremament perillós». — Mireia Vallès Colomer. 

«Els trasplantaments fecals també constitueixen una eina experimental valuosa, ja que s’han utilitzat per estudiar aquesta possible relació de causalitat entre microbiota i determinades malalties». — Marc Claret. 

Quina importància tenen els bancs de microbiota? 

«Són una iniciativa extraordinària, no sols des del punt de vista clínic, sinó també des del punt de vista de la investigació. Tenir aquesta font de mostres de diferents microbiotes és un factor que pot enriquir moltíssim la recerca. Per fer-ho, hem de saber exactament d’on provenen, com era el donant, l’edat, el sexe o si prenia medicaments.» — Marc Claret. 

 

La influència de la microbiota en la nostra salut física i mental

Els microorganismes influeixen en les nostres tries alimentàries? 

«Estem investigant aquest fenomen en mosques de la fruita i hem observat que el desig de menjar uns aliments determinats varia segons la microbiota de l’animal. Per exemple, quan li modifiquem la dieta perquè vulgui ingerir més proteïnes, com ara carn, tofu o peix, depenent dels bacteris present al seu intestí, la mosca tindrà un gran desig de menjar proteïnes o, al contrari, no voldrà consumir-ne gens ni mica. L’efecte és molt marcat: “tot o res”. També comencem a entendre la capacitat de la microbiota d’eliminar la part tòxica que poden tenir alguns aliments i com influeix això en els senyals que s’envien al cervell sobre què volem menjar o què no. En general, creiem que hi ha una connexió directa entre la microbiota, el que mengem i el que volem menjar.» — Carlos Ribeiro. 

Quina relació hi ha entre metabolisme, microbiota i malalties com l’obesitat i la diabetis? 

«Hi ha una relació molt estreta entre metabolisme i microbiota, però no es pot afirmar que l’obesitat o la diabetis, que són les malalties metabòliques de més prevalença, siguin causades de manera exclusiva per alteracions en la microbiota intestinal. Aquestes malalties metabòliques són extremament complexes, multifactorials, i depenen de la genètica, de l’estil de vida i també de la microbiota intestinal.» — Marc Claret. 

«Les dietes més monotemàtiques o molt enriquides en greixos, sucres o fins i tot proteïnes poden provocar que alguns bacteris produeixin substàncies secundàries que afecten el mateix intestí i en causen la inflamació. Si aquesta inflamació s’estén, pot acabar interferint en les funcions d’altres òrgans. De tota manera, tot i que hi ha algunes evidències, encara ens queda molt per investigar i per entendre.» — Marc Claret. 

Hi ha evidències que alguns microorganismes influeixen en el desenvolupament de l’obesitat?

«Hi ha alguns estudis sobre això en ratolins, però no s’ha demostrat que un bacteri específic sigui el causant de l’obesitat o de la diabetis. Hi poden contribuir, però el desenvolupament de la malaltia dependrà també del context, de l’ecosistema microbià, de la genètica o de l’estil de vida. Les teràpies que es basen a administrar una pastilla que contingui un microorganisme determinat poden ser complementàries a altres tipus d’estratègies terapèutiques com ara l’estil de vida o la farmacoteràpia, però no són mai una cura absoluta per a aquestes malalties metabòliques.» — Marc Claret. 

De quina manera l’eix intestí-cervell-microbiota afecta les dones en menopausa, en les quals l’augment de pes és un dels símptomes més habituals? 

«Formem part d’una xarxa mundial que estudia la salut femenina i sobretot la menopausa. Encara ens falta saber moltes coses en aquest camp, queda molta ciència per fer. Segurament hi ha una relació entre els trastorns associats a la menopausa i la microbiota, però per entendre aquesta relació ens cal saber molt més sobre la part biològica i clínica de la menopausa.» — Carlos Ribeiro. 

«Hi ha molts bacteris intestinals que poden metabolitzar les hormones sexuals. No sabem exactament quin paper té aquest metabolisme en la nostra salut, però tenim un gran potencial per millorar la salut de les persones a través d’una millor comprensió sobre el funcionament de la interacció de la nostra microbiota amb els cicles hormonals». — Mireia Vallès Colomer. 

Com influeixen la dieta i la microbiota en la qualitat del son? 

«Avui sabem com canvia el comportament neuronal durant el son en funció del que mengem. Això no està obligatòriament relacionat amb la microbiota, però si acceptem que la dieta afecta el cervell i el nostre comportament, i si acceptem que els microbis modifiquen la part nutritiva del que tenim a l’estómac, llavors l’activitat de la microbiota ja perd la seva part misteriosa i queda al descobert la seva part biològica i química: el que tenim a l’estómac i a l’intestí influeix en el funcionament del cervell, en com ens comportem i en com ens sentim». — Carlos Ribeiro. 

 

Com podem cuidar millor la nostra microbiota intestinal? 

«Una dieta equilibrada i sana té un impacte positiu no solament en el nostre organisme, sinó també en la microbiota i, per tant, en la relació entre el microbioma i l’hoste. Reconfigurar la microbiota en adults és un procés llarg, però possible. Tot i que és més fàcil durant les etapes d’infància i d’adolescència, quan la microbiota encara s’està desenvolupant, no és mai tard per fer un canvi». — Marc Claret. 

«Estar en contacte amb altres persones pot millorar la nostra salut mental, però també podria afavorir una composició saludable de la nostra microbiota. Pel que sabem, la dieta és la manera més fàcil d’influir en la composició de la nostra microbiota. La fibra és el menjar que necessiten els bacteris que aconsegueixen reduir la inflamació intestinal. És a dir, molts dels aspectes de la dieta mediterrània podrien aconseguir millorar la nostra salut». — Mireia Vallès Colomer. 

Compartir

0