La Fundació ”la Caixa” va lliurar ahir, 15 d’octubre, els ajuts a 80 nous projectes de biomedicina i salut liderats per centres de recerca, universitats i hospitals d’Espanya i Portugal. Es tracta de projectes científics que aborden reptes sanitaris actuals, des de la generació de coneixement científic fins al desenvolupament de solucions amb impacte social.

Els 80 projectes seleccionats, dels quals 36 es duran a terme a Catalunya, tenen capacitat de generar un impacte positiu en la salut dels ciutadans, però necessiten un suport estable per poder-se dur a terme, demostrar el seu potencial i posar-se a prova en entorns reals. Per això, la Fundació ”la Caixa” els concedeix finançament, a través de les seves convocatòries competitives d’investigació i innovació 2026,

En aquesta entrega, ciència i creació artística comparteixen el mateix viatge de les ombres a la claror.

La instantània d’aquest mes sembla que sorgeixi d’una profunda penombra que evoca la icònica etapa dels noirs d’Odilon Redon —obres en blanc i negre caracteritzades per formes denses, difuses, oníriques i inquietants—, abans de transitar cap al color i la llum. De manera anàloga, la imatge d’aquest estudi científic habita primer en l’ombra de les esferes tumorals per, mitjançant l’impacte de la llum blava, activar un fotofàrmac que passa a actuar sobre aquestes cèl·lules resistents i desplega la veritable «obra científica». 

Per analitzar aquest creuament de mirades entre l’art i la ciència d’aquest innovador estudi fotofarmacològic partim de dos enfocaments.

La infecció pel VIH ataca el sistema immunitari de les persones afectades. Tot i que actualment es pot tractar i prevenir de manera eficaç mitjançant el tractament antiretroviral, encara no hi ha una cura que sigui completament aplicable i accessible per a la població general. Per aquest motiu, trobar un tractament definitiu continua sent un dels desafiaments més grans de la medicina moderna. 

No obstant això, hi ha casos que obren una finestra d’esperança cap a aquest objectiu: els dels pacients que han aconseguit la remissió del virus després de sotmetre’s a un trasplantament de cèl·lules mare per tractar un càncer hematològic. Per tal d’avançar en aquesta direcció, el consorci internacional IciStem,

Les formes fluides i abstractes de la natura tenen la capacitat d’inspirar tant un avenç científic com una obra d’avantguarda. La instantània d’aquest mes es mou precisament en aquesta frontera: una imatge que representa un descobriment clau en la regulació de la fertilitat humana, però que per a l’ull artístic evoca el creixement orgànic de les escultures de Jean Arp.

Per analitzar aquesta instantània, pertanyent a un estudi publicat a la revista Science, proposem un encreuament de mirades: l’artística i la científica. Aporten l’enfocament científic Eva González Suárez, directora de l’estudi, investigadora i cap del Grup de Transformació i Metàstasi del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO),

Malaltia X.

Així va batejar el 2018 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) una patologia que, tot i que encara no es coneixia (i potser ni tan sols existia), podia causar una epidèmia o pandèmia greu en el futur.

Tan sols dos anys després, va arribar el que es podria considerar el primer exemple d’aquesta anomenada malaltia X: la COVID-19.

Des de llavors, el bombardeig constant de titulars sobre nous patògens, alertes sanitàries i brots (grip aviar, verola del mico, ebola, hantavirus…) ha tornat a alimentar la nostra por davant d’un dubte inevitable: «Som a les portes d’una nova pandèmia?», seguit d’un intent de pensament tranquil·litzador: «Però,