Instantània del mes: «Continu entrellaçat»
Publicat el 20/11/2026

La instantània d’aquest mes està feta d’espirals: fils de colors que s’enrosquen i avancen en paral·lel, com un cable trenat. Entre aquests fils hi ha una discreta línia de punts groga que mesura menys d’un nanòmetre. En aquest espai mínim s’hi juga una part del que la ciència vol entendre: per què certes mutacions fan que una proteïna essencial del cervell sigui especialment vulnerable a l’estrès oxidatiu en la malaltia d’Alexander.
Es tracta d’un trastorn neurodegeneratiu rar que danya de manera progressiva la substància blanca del cervell i que actualment no té cura. Està causat per mutacions al gen de la GFAP, una proteïna dels astròcits, i les seves formes més greus afecten infants de fins a quatre anys.
Per analitzar aquesta imatge des de dues mirades complementàries, tenim Marta Jiménez Arévalo, arquitecta, artista digital i becària de postgrau a l’estranger de la Fundació ”la Caixa”, i Dolores Pérez-Sala, investigadora de la nostra comunitat de recerca i del Centro de Investigaciones Biológicas Margarita Salas (CIB-CSIC), i líder de l’estudi publicat a la revista Redox Biology.
Comencem amb l’artista.

Marta Jiménez Arévalo
Marta Jiménez Arévalo es va formar com a arquitecta a l’ETSAM i a la Technische Universität de Berlín. Més tard es va incorporar al TBA21, Thyssen-Bornemisza Art Contemporary, on es va especialitzar en pràctiques de recerca aplicada interdisciplinària. Avui, gràcies a una beca de la Fundació ”la Caixa”, cursa un màster en Disseny de Mitjans a la Universitat de Keio, a Tòquio. Allà, al laboratori de tecnologies quàntiques, treballa en la intersecció entre la teoria quàntica, la tecnologia, la filosofia i l’art.
Marta, a quina obra o artista et recorda aquesta imatge?
Marta (M): Visualment, i per la seva dimensionalitat, em recorda l’obra de Jenny Holzer al Guggenheim, una instal·lació en què utilitza el llenguatge i la poesia per alterar l’experiència espacial i emocional dels visitants.

Instal·lación per a Bilbao (Installation for Bilbao, 1997/2017), de Jenny Holzer. Font: Guggenheim Bilbao
En l’aspecte conceptual en fa pensar en la superposició de realitats entrellaçades. I això em porta a l’obra de l’artista coreà Yunchul Kim, que treballa amb la interacció entre la tecnologia, la filosofia, la música i la cosmologia.

Instal·lació Chroma IX (2024), de Yunchul Kim. Font: Yunchul Kim
Què t’evoca?
M: Em fa pensar en el temps sense principi ni fi, un continu entrellaçat. Em recorda l’espiral com a representació del cicle de la vida, el temps cíclic com un desenvolupament continu.
Durant l’últim any i mig m’he submergit en el laboratori de tecnologia quàntica de la Universitat de Keio. Hi estudio quins tipus de llenguatges —verbals, simbòlics, rituals, tècnics, emocionals…— ens poden apropar a les realitats quàntiques. Aquesta imatge m’hi fa tornar a reflexionar, aquest cop sobre formes alternatives de contemplar la realitat que ens permetin apropar-nos a allò que la teoria quàntica ens ensenya sobre el que és infinitament petit.
Continuem amb la investigadora.

Dolores Pérez-Sala
Dolores, des d’una mirada científica, què representen aquests cúmuls?
Dolores (D): Hi veiem la representació de l’estructura d’un fragment d’un filament intermedi del citoesquelet. La seva arquitectura, semblant a un cable format per moltes cadenes de proteïnes, proporciona a les cèl·lules resistència i, al mateix temps, elasticitat i capacitat de resposta davant l’estrès.
Una de les proteïnes que formen els filaments intermedis és la GFAP, present als astròcits i necessària perquè aquestes cèl·lules funcionin correctament. Les mutacions en aquesta proteïna provoquen la patologia que coneixem com a malaltia d’Alexander.
A quin problema respon la vostra descoberta i com l’heu resolt?
D: Els nostres resultats indiquen que aquestes mutacions, a més d’alterar l’estructura de la proteïna, poden augmentar-ne la susceptibilitat al dany oxidatiu. L’oxidació de la GFAP altera l’arquitectura dels filaments i afavoreix la formació d’agregats, cosa que podria empitjorar la malaltia.
En aquest estudi hem utilitzat diverses formes mutades de la GFAP, tant purificades com expressades en cèl·lules, i les hem exposades a agents oxidants que l’organisme produeix en situacions d’estrès. Així hem observat que les mutacions més patogèniques predisposen a una oxidació més severa de la proteïna i, per tant, a alterar-ne la funció.

Equip responsable de l’estudi, d’esquerra a dreta: Laura McMahon Bueno, Paula Martínez Cenalmor, Nuria Goya Iglesias, Dolores Pérez-Sala, Diego Moneo Corcuera i María A. Pajares
Quin impacte creieu que tindrà aquest descobriment en la societat?
D: Cal tenir en compte que en aquest estudi hem utilitzat proteïnes purificades i cèl·lules en cultiu, que són models molt allunyats de la situació clínica. Per això, els resultats s’hauran de validar en models in vivo.
Tot i així, aquest descobriment ens permet conèixer millor els mecanismes moleculars de la malaltia i ens acosta a comprendre per què diferents tipus de mutacions poden donar lloc a les seves formes més o menys severes. A més, ofereixen un punt de partida per estudiar si la reducció de l’estrès oxidatiu, mitjançant antioxidants, podria ser una bona estratègia per disminuir l’impacte de certes mutacions sobre la funció dels filaments de la GFAP, i així, avançar cap a possibles tractaments que millorin l’estat dels pacients.
L’art i la ciència són àmbits més units del que sovint ens pensem. Marta, quina relació creus que hi ha entre tots dos?
M: Segons la meva opinió, les dues disciplines comparteixen la mateixa arrel: l’acte de plantejar preguntes de les quals poden sorgir respostes alternatives. Crec que la mirada creativa és essencial per explorar vies cognitives amb les quals puguem construir noves respostes, especialment necessàries en temps crítics. Treballar en la intersecció entre l’art i la ciència és important perquè ens pot ajudar a cultivar nous llenguatges que ens permetin relacionar-nos amb la realitat de maneres radicalment diferents, llenguatges que abracen la incertesa i el pensament no binari i no lineal.
