La recerca per a l’erradicació del virus de la sida fa servir tècniques noves com ara el disseny de partícules sintètiques similars a virus, la nanotecnologia o la seqüenciació massiva del microbioma intestinal.

Post de Júlia Bestard, responsable de Comunicació de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa

Imatge: IrsiCaixa // Jordi Anguera

Des que a principis dels anys 80 del segle passat van aparèixer els primers casos de sida, la recerca ha permès fer grans passos endavant en la lluita contra un virus, el VIH, que ha infectat més de setanta-sis milions de persones i ha causat trenta-cinc milions de morts. Tot i això,

Moment del B-Debate. (Imatge: Jordi Cabanes/Biocat)

Post de Josep M. Tormos i Àngel Gil, investigadors de la Fundació Institut Guttmann i responsables científics del B-DEBATE «Integrative Societies and Disability: Open and Smart Cities from Social Sciences».

Una societat forta és una societat cohesionada. Identificar tots els reptes i totes les oportunitats és indispensable per treure el millor de cada moment històric, poder compartir-ho i transmetre el millor llegat possible a les generacions futures.

La nostra societat i el nostre present estan caracteritzats per la influència de dos fets singulars: un canvi demogràfic amb fortes repercussions a la nostra societat i una revolució tecnològica protagonitzada per les tecnologies de la informació i la comunicació.

Post d’Antoni F. Tulla, Natàlia Valldeperas i Carles Guirado, i de l’Equip de Recerca en Agricultura Social (ERAS) del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Dret d’imatges: equip de recerca ERAS – UAB.

L’agricultura social (AS) és una pràctica emergent i dinàmica al món rural de Catalunya i Europa. Es pot definir com un procés d’inclusió social i apoderament de col·lectius en risc d’exclusió social (RES) per mitjà de l’ocupació en activitats agràries. Per tant, l’interès per aquesta pràctica és el potencial i l’impacte positiu que té en l’impuls de l’agricultura i l’aprofitament dels recursos rurals, més enllà de la vessant productiva, ja que millora la cohesió social i el benestar físic i mental de les persones.

Imatge: «Què entenem per ciència?», «Què entenem per tecnologia?», en una activitat escolar. Fotografia: Ana M. González Ramos / Projecte Gentalent.

Post d’Ana M. González Ramos, investigadora sènior de la Universitat Oberta de Catalunya; professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona; llicenciada en Sociologia i doctora en Estadística i Recerca Operativa; subdirectora de la revista Sociologia i Tecnociència; membre de la Junta de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT-CAT).

El progrés dels països depèn de la incorporació plena de les dones en els sectors professionals més dinàmics i innovadors

La igualtat no és únicament una qüestió legal, sinó d’oportunitats entre les persones. Hem avançat molt en matèria de gènere des d’un punt de vista legal,

Imatge: Jordi Cabanes/Biocat.

Per Roger Paredes, Servei de Malalties Infeccioses i Institut de Recerca de la SIDA IrsiCaixa, Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona.

És ben conegut que la microbiota, és a dir, els milions de microorganismes que habiten el nostre cos de manera fisiològica, és cabdal per a la nostra salut. Aquests microbis ajuden a desenvolupar el sistema immunitari dels nadons, mantenen un estímul constant sobre el sistema immunitari de l’adult i duen a terme funcions metabòliques fonamentals per al processament d’aliments i l’obtenció de nutrients. La composició i funció d’aquesta microbiota es pot alterar davant la presa continuada d’antibiòtics, determinades dietes i el deteriorament del sistema immunitari o immunodepressió.