L’impacte del consum d’alcohol sobre la salut és elevat. Cada any es produeixen 2,6 milions de defuncions atribuïbles al consum d’alcohol arreu del món, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A més, uns 400 milions de persones pateixen trastorns relacionats amb el consum d’alcohol. D’aquestes, 209 milions viuen amb dependència.

A Espanya, l’alcohol és la segona causa de mortalitat que es pot prevenir, responsable d’aproximadament el 4 % de les morts anuals i amb un impacte especialment elevat en la població jove.

El consum d’alcohol s’associa al desenvolupament de nombroses malalties hepàtiques, gastrointestinals i pancreàtiques, com també a trastorns cardiovasculars i neurològics, i a diversos tipus de càncer,

Les últimes dècades s’han aconseguit avenços importants en el diagnòstic i tractament de diversos tipus de càncer, però el maneig clínic dels pacients amb càncer de bufeta pràcticament no canviat durant els últims 40 anys.

El càncer de bufeta és un dels 10 més comuns al món i el cinquè més freqüent a Espanya. És molt més freqüent en els homes que en les dones i està molt lligat al tabaquisme.

Detectar-lo en les etapes inicials és crucial per millorar el pronòstic dels pacients. Aquest tipus de tumors es desenvolupen a l’uroteli, la capa de cèl·lules que recobreix l’interior de la bufeta, i es divideixen en dos tipus: superficials o invasius.

21 de juny, a les 19 h, debat en línia. Apunta’t aquí.

La memòria té un paper crucial en la forma en què percebem el món que ens envolta. I els records i les experiències condicionen la nostra percepció de la realitat. Percepció i memòria són dos elements clau del cervell que han de ser entesos per poder tractar diferents patologies cerebrals.

El desenvolupament del cervell depèn de la informació sensorial que rep del món exterior. La vista, l’oïda i el tacte capten estímuls que contribueixen a la formació i la plasticitat de les connexions neuronals. Quan existeix una pèrdua en la captació dels estímuls sensorials, les neurones i els circuits neuronals del tàlem i l’escorça cerebral es redueixen considerablement.

«Curar la ceguesa ja no és una utopia.» «Un home amb una ceguesa total aconsegueix veure-hi per primera vegada.» «Un implant restaura la visió en ratolins.»

Amb la menció d’aquests titulars iniciava Nuria Ramírez de Castro, redactora en cap de Societat al diari ABC, un nou Debat CaixaResearch, el que es va celebrar el 25 de maig, al qual van assistir prop de 500 persones en streaming. «De veritat som tan a prop d’aconseguir curar la ceguesa, o hi ha més entusiasme en els mitjans de comunicació que en la realitat?», preguntava la periodista als dos ponents, la doctora Maria Pia Cosma (ICREA i CRG) i el doctor José Antonio Garrido (ICREA i ICN2).

25 de maig, a les 19 h, debat en línia. Apunta’t aquí.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 36 milions de persones al món són cegues, i més de 200 milions tenen una deficiència visual moderada o greu.

Les malalties degeneratives de la retina són una col·lecció heterogènia de patologies que afecten la vista, i algunes poden causar ceguesa. En el cas de les que provoquen una deficiència visual greu o ceguesa, les cèl·lules fotosensibles —cons i bastons— deixen de funcionar. Però en algunes d’aquestes patologies, els circuits neuronals que envien la informació al cervell es mantenen intactes.

Dos projectes innovadors proposen actuar sobre la retina per intentar revertir la ceguesa en un futur.