Les últimes dècades s’han aconseguit avenços importants en el diagnòstic i tractament de diversos tipus de càncer, però el maneig clínic dels pacients amb càncer de bufeta pràcticament no canviat durant els últims 40 anys.

El càncer de bufeta és un dels 10 més comuns al món i el cinquè més freqüent a Espanya. És molt més freqüent en els homes que en les dones i està molt lligat al tabaquisme.

Detectar-lo en les etapes inicials és crucial per millorar el pronòstic dels pacients. Aquest tipus de tumors es desenvolupen a l’uroteli, la capa de cèl·lules que recobreix l’interior de la bufeta, i es divideixen en dos tipus: superficials o invasius. Afortunadament, el 70 % dels càncers de bufeta són superficials, i aquests tenen bon pronòstic. Tanmateix, si no es detecten o tracten a temps, aquests tumors poden progressar a invasius, perforar la mucosa i arribar a envair la capa muscular de la bufeta, cosa que comporta un pronòstic pitjor i requereix un tractament diferent.

Actualment, el diagnòstic del càncer de bufeta continua sent especialment complex a causa de la inespecificitat dels símptomes inicials i de la falta de mètodes de detecció eficaços i no invasius. A més, el seu tractament presenta desafiaments importants.

El 25 de setembre passat vam organitzar un nou Debat CaixaResearch sobre aquesta malaltia en el qual vam tenir l’oportunitat de conèixer el treball de tres especialistes i investigadors de la nostra xarxa que estan abordant aquests reptes en els seus projectes de recerca:

• Marta Dueñas, investigadora responsable del grup d’Oncologia Genitourinària i Cel·lular i Molecular de l’Instituto de Investigación Hospital 12 de Octubre (i+12) de Madrid.
• Samuel Sánchez, líder del grup de Nanobiodispositius Intel·ligents i professor d’investigació ICREA a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) de Barcelona.
• Antoni Vilaseca, metge adjunt del Servei d’Urologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, investigador en el grup de Genètica i Tumors Urològics de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i professor associat a la Universitat de Barcelona (UB).

La moderadora del debat, Esther Armora, periodista de l’ABC especialitzada en ciència i salut, va guiar la conversa. Aquestes són les idees principals que els tres experts van tractar al debat:

Les característiques del càncer de bufeta

• Quins són els símptomes principals?

«Un dels símptomes més freqüents és l’aparició de sang a l’orina, però també les molèsties a l’hora d’orinar o l’augment de la freqüència miccional, és a dir, la quantitat de cops que una persona orina en un període de temps. En condicions normals, una persona sol orinar entre 4 i 8 cops al dia.» — Antoni Vilaseca.

• Quins són els factors de risc que contribueixen a l’aparició de la malaltia?

«El tabac és un factor de risc clar per a aquest tipus de tumor. Pel que fa a l’alimentació, no sembla que hi hagi una relació clara ni tampoc amb la genètica. Tanmateix, l’exposició a colorants, tints o hidrocarburs sí que s’ha associat amb un risc més alt. Per què? Perquè aquest tumor es desenvolupa en les cèl·lules que recobreixen l’interior de la bufeta i, per tant, aquestes cèl·lules estan en contacte amb l’orina, que conté certs químics. Això fa que hi hagi més predisposició al càncer de bufeta en persones que hagin estat en contacte amb certes exposicions químiques.» — Antoni Vilaseca.

• Com es diagnostica el càncer de bufeta actualment? Existeix algun mètode de detecció precoç?

«Actualment, no hi ha cap protocol de cribratge per a la detecció precoç del càncer de bufeta en persones asimptomàtiques. Quan apareixen els símptomes, la primera prova que es fa és una anàlisi d’orina, seguida d’una ecografia per visualitzar la bufeta i detectar possibles masses o tumors. Finalment, es duu a terme una cistoscòpia, que implica introduir una sonda amb càmera a través de la uretra per examinar directament l’interior de la bufeta.» — Antoni Vilaseca.

• Cada any es diagnostiquen 500.000 casos nous de càncer de bufeta al món. La seva alta taxa de reaparició el converteix en un dels tipus de càncer que més recursos econòmics demanden al sistema sanitari. Actualment, la primera opció terapèutica és un tipus d’immunoteràpia, el BCG. Quins són els desafiaments principals d’aquest tractament?

«El tractament actual per al càncer de bufeta presenta diversos desafiaments. Un dels principals és el seu elevat percentatge de reaparició, ja que pot tornar a sorgir en un 70 % dels casos després del tractament. A més, moltes vegades, el nou tumor és més agressiu que l’anterior. Per això, els pacients s’han de sotmetre a proves de seguiment de 2 a 4 cops l’any durant almenys 5 anys i, tot i això, es poden passar per alt tumors petits o invisibles a escala macroscòpica. Un altre repte important és aconseguir que el fàrmac arribi a capes profundes, cosa que només resulta efectiva en el 50 % dels pacients. A més, els efectes secundaris del tractament són una preocupació addicional. A això s’hi suma el desafiament que suposa que l’orina elimini el fàrmac en ser expulsada, cosa que provoca una pèrdua d’efectivitat. Per això, és crucial desenvolupar noves estratègies terapèutiques.» — Samuel Sánchez.

«Si el càncer evoluciona i arriba a envair la capa muscular de la bufeta, aleshores ens trobem amb un tumor invasiu. Quan això passa, el tractament és diferent. El que fem és una intervenció per extirpar la bufeta sencera. El que solem fer és crear una nova bufeta aïllant un fragment d’intestí, que després s’adhereix externament a l’abdomen. Això té un impacte estètic i funcional molt important per al pacient, a més d’unes cures i uns controls específics.» — Antoni Vilaseca.

Noves estratègies en el diagnòstic i el tractament d’un dels tumors més freqüents

• L’equip liderat per la doctora Marta Dueñas ha desenvolupat una estratègia per diagnosticar la malaltia a través d’una simple analítica d’orina. Com funciona exactament?

«Hem desenvolupat un sistema de detecció precoç no invasiu que es basa en la identificació de molècules produïdes per les cèl·lules tumorals a l’orina, cosa que ens permet detectar la presència del tumor. Amb la mateixa precisió que s’utilitza actualment en la pràctica clínica, podem identificar quins pacients tenen càncer i quins no, i també podem detectar casos de reaparició, la qual cosa és un dels desafiaments principals d’aquesta malaltia. En altres paraules, el sistema que hem desenvolupat permet fer un seguiment continuat dels pacients de manera senzilla, evitant mètodes de diagnòstic tradicionals com la cistoscòpia, que són invasius, molestos i recurrents per al pacient.» — Marta Dueñas.

• Què suposaria la implantació d’aquesta eina de diagnòstic tant per al pacient com per al sistema sanitari?

«La nostra eina diagnòstica, amb una precisió superior al 90 % a les proves que s’han fet fins ara, ha demostrat ser més efectiva que la cistoscòpia i altres sistemes ja aprovats perquè localitza fins i tot els tumors de baix grau, que ara no se solen detectar. A més, aquest sistema ens permet predir, abans d’iniciar la teràpia, quins pacients es beneficiaran de la immunoteràpia actual i a quins pacients no els funcionarà i hauran de recórrer a teràpies alternatives. Predir aquesta resposta ens permet estalviar patiment als pacients que no es puguin beneficiar d’aquest tractament, i també despeses innecessàries al sistema sanitari.» — Marta Dueñas.

• Una alternativa prometedora als tractaments actuals és l’ús de nanopartícules capaces de dirigir el fàrmac directament al tumor. En el projecte Bladdebots, liderat per Samuel Sánchez i en el qual també participa Antoni Vilaseca, s’han aconseguit desenvolupar nanorobots que ataquen les cèl·lules canceroses. En què consisteix el projecte i en quina fase està?

«Hem aconseguit administrar el fàrmac directament a la bufeta mitjançant l’ús de nanorobots. Els nanorobots són partícules autopropulsades, com si fossin vehicles que transporten el fàrmac a les cèl·lules canceroses. L’orina és el combustible que fa que aquests nanorobots es moguin i, gràcies a aquest moviment, aconsegueixen arribar a les cèl·lules canceroses transportant el fàrmac per destruir així el tumor. Amb una sola dosi del fàrmac administrada mitjançant aquests nanorobots reduïm el 90 % del volum del tumor. A diferència del tractament actual per al càncer de bufeta, l’avantatge dels nanorobots és que permeten tractaments dirigits, la qual cosa augmenta l’eficàcia i redueix la toxicitat i els efectes adversos. Això és el que hem aconseguit demostrar en els assajos amb rats; preveiem testar-ho en assajos clínics amb humans d’aquí a un parell d’anys.» — Samuel Sánchez.

La importància de continuar conscienciant sobre el càncer de bufeta

«És fonamental fomentar més consciència social i per part de les administracions sobre el càncer de bufeta. La detecció precoç té un paper crucial per prevenir que el tumor progressi de superficial a invasiu, ja que, en envair el múscul, la mortalitat pot arribar a un 50 %. Mantenir-nos atents a qualsevol símptoma, per mínim que sigui, és essencial perquè, tot i que a curt termini no sembli greu, pot evolucionar i tenir conseqüències serioses. Hem de treballar junts per promoure aquesta consciència i millorar la salut pública.» — Samuel Sánchez.

«Aquest càncer, tot i que no és tan conegut en l’àmbit social, ha començat a rebre més atenció els últims anys, tant en la recerca com en la sensibilització. La percepció social i institucional han millorat notablement, la qual cosa és un avenç significatiu. Si bé encara queda molta feina per fer, estem en el bon camí cap a més reconeixement i suport per a la investigació en aquesta àrea.» — Marta Dueñas.