L’impacte del consum d’alcohol sobre la salut és elevat. Cada any es produeixen 2,6 milions de defuncions atribuïbles al consum d’alcohol arreu del món, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A més, uns 400 milions de persones pateixen trastorns relacionats amb el consum d’alcohol. D’aquestes, 209 milions viuen amb dependència.

A Espanya, l’alcohol és la segona causa de mortalitat que es pot prevenir, responsable d’aproximadament el 4 % de les morts anuals i amb un impacte especialment elevat en la població jove.

El consum d’alcohol s’associa al desenvolupament de nombroses malalties hepàtiques, gastrointestinals i pancreàtiques, com també a trastorns cardiovasculars i neurològics, i a diversos tipus de càncer,

Hi ha la falsa creença que dormir malament és un peatge inevitable de l’envelliment i d’etapes com l’embaràs o la perimenopausa, i que podem retallar hores de descans per guanyar productivitat, però no som conscients que la privació crònica de son compromet la nostra salut.

Dormir bé no és només descansar: és una necessitat bàsica i imprescindible que ens protegeix el cervell. A través de la mirada experta de la doctora Ana Fernández Arcos, neuròloga i investigadora del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), explorem per què la qualitat de descans en el present pot actuar com una barrera davant del deteriorament cognitiu i l’Alzheimer.

Dormir: un procés actiu d’autocura

Lluny de ser un estat passiu,

Des del 2018, qualsevol publicació científica sorgida a partir d’un ajut de ”la Caixa” s’ha de dipositar en un repositori públic d’acord amb la nova política d’Open Access (accés obert), alineada amb les directrius de la Unió Europea. En aquest sentit, ”la Caixa” també ha liderat el projecte europeu RRI Tools, que ha dissenyat un conjunt d’eines per unificar criteris a l’hora de fer polítiques per una ciència més responsable i innovadora. L’Open Access era un dels sis eixos de treball, entre els quals també destacaven la participació ciutadana o la igualtat de gènere.

Diego Valerio Chialva, analista de l’European Research Council (ERC), a la seu de ”la Caixa” a Barcelona.

Que els drons voletegin al nostre voltant només és qüestió de temps. La Comissió Europea preveu que, d’aquí al 2035, es facin servir en tota mena de tasques, sobretot en el sector de serveis, amb un impacte econòmic que superarà els 10.000 milions d’euros anuals. Però abans s’han de resoldre importants qüestions relacionades amb la seguretat, com ara que no xoquin entre si, contra altres objectes o contra nosaltres.

Leonardo Colombo envoltat de drons i fórmules matemàtiques. GPSIC Lab, FIUBA, Argentina. Fotografia feta per Juan Ignacio Giribet

I la complexitat creix quan volem que facin tasques col·laboratives per a les quals s’hauran de sincronitzar, en alguns casos amb gran precisió.

Per segon any consecutiu, ”la Caixa” va reunir aquesta setmana a la seva seu de Barcelona alguns dels millors científics d’Espanya i Portugal a la cerimònia de lliurament de les Beques i Ajuts a la Recerca i la Innovació 2019. Durant l’acte, es van donar a conèixer els noms dels investigadors i investigadores que han vist com se’ls reconeixia el seu treball amb una de les 79 beques i projectes d’excel·lència que enguany impulsa la fundació. 

«Questions for the future» es el lema que centra el conjunt dels projectes, en els quals es formulen preguntes orientades a assolir un futur millor per a la societat a través del coneixement i l’avenç científic.