La infecció pel VIH ataca el sistema immunitari de les persones afectades. Tot i que actualment es pot tractar i prevenir de manera eficaç mitjançant el tractament antiretroviral, encara no hi ha una cura que sigui completament aplicable i accessible per a la població general. Per aquest motiu, trobar un tractament definitiu continua sent un dels desafiaments més grans de la medicina moderna. 

No obstant això, hi ha casos que obren una finestra d’esperança cap a aquest objectiu: els dels pacients que han aconseguit la remissió del virus després de sotmetre’s a un trasplantament de cèl·lules mare per tractar un càncer hematològic. Per tal d’avançar en aquesta direcció, el consorci internacional IciStem, coordinat des d’IrsiCaixa —centre de recerca líder en la recerca sobre infeccions i immunitat—, fa més d’una dècada que duu a terme el seguiment de 40 persones amb VIH que han rebut aquest tipus de trasplantament. 

Gràcies a aquest i altres esforços, allò que el 2009 semblava un cas únic i aïllat —el del conegut «pacient de Berlín»— és avui una realitat científica que es consolida: ja són deu les persones al món que han aconseguit la remissió del VIH. El «pacient d’Oslo» n’és el darrer cas publicat, el 2026 a la revista Nature Microbiology. 

Els investigadors de l’IrsiCaixa que han participat en l’estudi, Maria Salgado Bernal i Javier Martínez-Picado —que també és coordinador de l’IciStem 2.0—, ens expliquen el cas del pacient d’Oslo en aquest News from the Lab. 

Es tracta d’un home de 62 anys que va rebre un trasplantament de cèl·lules mare del seu germà donant, el qual és portador de la mutació genètica CCR5Δ32. Aquesta variació genètica altera el receptor CCR5, que funciona com una de les principals «portes d’entrada» que utilitza el VIH per envair l’organisme. En regenerar-se la sang i el sistema immunitari del pacient amb les cèl·lules del donant, el virus es troba l’«entrada bloquejada». 

Sota un estricte control mèdic, el pacient va interrompre el tractament antiretroviral dos anys després del trasplantament. Després de quatre anys sense medicació, el virus replicatiu es manté indetectable tant a la sang com als teixits. A més, la seva resposta immunitària contra el VIH ha anat desapareixent de manera progressiva, cosa que confirma l’absència d’una infecció activa. 

Tot i que aquest tipus de trasplantaments de cèl·lules mare no són una solució escalable a la població general a causa de la seva alta complexitat, aquest cas d’èxit, juntament amb el dels altres nou pacients i l’estudi de la resta dels pacients del consorci, aporta dades crucials per al full de ruta científic. El repte prioritari ara és traslladar aquest valuós coneixement a teràpies molt més segures i accessibles, com la tecnologia de cèl·lules CAR-T o la teràpia gènica per modificar directament el receptor CCR5.