La infecció pel VIH ataca el sistema immunitari de les persones afectades. Tot i que actualment es pot tractar i prevenir de manera eficaç mitjançant el tractament antiretroviral, encara no hi ha una cura que sigui completament aplicable i accessible per a la població general. Per aquest motiu, trobar un tractament definitiu continua sent un dels desafiaments més grans de la medicina moderna. 

No obstant això, hi ha casos que obren una finestra d’esperança cap a aquest objectiu: els dels pacients que han aconseguit la remissió del virus després de sotmetre’s a un trasplantament de cèl·lules mare per tractar un càncer hematològic. Per tal d’avançar en aquesta direcció, el consorci internacional IciStem,

Tot i l’enorme complexitat que suposa superar el repte de les noves malalties emergents, l’experiència acumulada en epidèmies i pandèmies anteriors ens permet comprendre millor com funciona el sistema immunitari i com estudiar els patògens que ens amenacen. IrsiCaixa, centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, que fa 25 anys que estudia el virus de la immunodeficiència humana (VIH), no només lidera estudis per posar fi a la sida, sinó també contra la pandèmia de la COVID-19, entre d’altres.

El Dr. Julià Blanco a les instal·lacions d’IrsiCaixa. Crèdit: IrsiCaixa.

Amb motiu de la Setmana Mundial de la Immunització, hem parlat amb Julià Blanco, investigador principal del Grup de Virologia i Immunologia Cel·lular d’IrsiCaixa,

L’any 1876, a l’Anglaterra rural, el metge Edward Jenner va desenvolupar la primera vacuna. El nom d’aquests fàrmacs, que des d’aleshores han salvat centenars de milions de vides, deriva de la vaca. El motiu és que Jenner va crear aquesta primera vacuna a partir de la infecció de la grangera Sarah Nelmes per vaccí. Gràcies a ella, l’OMS va declarar l’erradicació de la verola humana l’any 1980, deixant-ne enrere els efectes devastadors: a finals del segle XIX, la verola matava el 10 % de la població anglesa i durant el segle XX va causar la mort d’uns 300 milions de persones al món.

Des de llavors, el creixent nombre de vacunes i les estratègies mundials d’immunització sistemàtica han aconseguit posar en escac una desena de malalties i reduir l’impacte de moltes altres.

Segons l’informe mundial sobre la malària de l’OMS, el 2018 aquesta malaltia va afectar més de 200 milions de persones i va matar-ne més de 400.000. El 93 % dels infectats viuen a l’Àfrica, i entre ells, els infants menors de 5 anys i les dones embarassades són les poblacions més vulnerables. A escala global, s’estima que aproximadament la meitat de la població mundial viu en risc de malària.

Avui, Dia Mundial de la Malària, parlem amb Alfred Cortés, investigador ICREA al Programa de Malària de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Cortés, que lidera un projecte seleccionat a la Convocatòria de Recerca en Salut 2019 de la Fundació ”la Caixa”,