L’any 1876, a l’Anglaterra rural, el metge Edward Jenner va desenvolupar la primera vacuna. El nom d’aquests fàrmacs, que des d’aleshores han salvat centenars de milions de vides, deriva de la vaca. El motiu és que Jenner va crear aquesta primera vacuna a partir de la infecció de la grangera Sarah Nelmes per vaccí. Gràcies a ella, l’OMS va declarar l’erradicació de la verola humana l’any 1980, deixant-ne enrere els efectes devastadors: a finals del segle XIX, la verola matava el 10 % de la població anglesa i durant el segle XX va causar la mort d’uns 300 milions de persones al món.

Des de llavors, el creixent nombre de vacunes i les estratègies mundials d’immunització sistemàtica han aconseguit posar en escac una desena de malalties i reduir l’impacte de moltes altres. Cada any són milions la vides que se salven, també les de persones que no es poden vacunar, gràcies a la immunització contra malalties infeccioses. Però no només la mortalitat segueix disminuint a tot el món, també ho ha fet la despesa sanitària associada a aquestes malalties.

Amb motiu de la Setmana Mundial de la Immunització, volem donar valor als esforços que duu a terme la comunitat científica per enfortir el nostre sistema immunitari. Conscients de la seva importància, a la Fundació ”la Caixa” promovem la recerca clínica, els estudis epidemiològics i les campanyes de vacunació, amb l’objectiu de reforçar els sistemes immunitaris de totes les persones, especialment de poblacions vulnerables. La immunització ens proporciona una solució òptima per als reptes de salut global com el que ara ens enfrontem pel virus SARS-CoV-2.

Fa poc hem impulsat una convocatòria exprés del programa CaixaImpulse per identificar nous enfocaments terapèutics que ens permetin lluitar contra la COVID-19. Però el nostre compromís amb les vacunes va començar molt abans i és molt més ampli. En col·laboració amb centres de recerca i hospitals, i també amb l’administració, hem creat centres dedicats específicament a desenvolupar estratègies per combatre les malalties infeccioses més agressives.

A ISGlobal, a més de dur a terme recerca clínica per al desenvolupament de noves vacunes i fàrmacs que ens permetin immunitzar-nos millor, es dissenyen campanyes internacionals de vacunació. ISGlobal és un dels centres que lidera l’Aliança Empresarial per a la Vacunació Infantil, un programa creat el 2008 per l’organització internacional Gavi i la Fundació ”la Caixa”, amb l’objectiu de promoure la immunització infantil en països en vies de desenvolupament i que salven milions de vides cada any.

En aquest context, ISGlobal ha participat en el desenvolupament de la primera vacuna contra la malària, la RTS,S, i en els assaigs clínics en algunes zones endèmiques d’aquesta malaltia provocada pel paràsit Plasmodium i transmesa per la picada del mosquit Anopheles, majoritàriament a l’Àfrica. Els col·lectius més afectats són les dones embarassades i els nens petits. “Aquesta vacuna estimula la generació de respostes immunològiques contra una proteïna que s’expressa en les formes del paràsit que són injectades pel mosquit i infecten el fetge. Si s’evita la infecció del fetge, el paràsit ja no arriba a la sang”, ens explica l’investigador ICREA Alfred Cortés, d’ISGlobal. “De moment, ha demostrat una eficàcia d’entre el 30 i el 50 %, segons el grup d’edat. Es necessitaran bastants anys per poder avaluar com contribueix a la salut infantil en aquests països. Com que no té una efectivitat propera al 100 %, com moltes altres vacunes, necessitem altres aproximacions per erradicar la malària”.

En el cas d’IrsiCaixa, que enguany fa 25 anys, el focus de treball és el virus VIH, causant de la sida. Aquest centre ha tingut un paper fonamental a aconseguir que la malaltia s’hagi convertit en crònica per a tots els pacients que poden rebre tractament antiretroviral, cosa que actualment ja passa en el 50 % dels infectats. El coneixement acumulat ha convertit aquest centre en líder mundial en el desenvolupament d’estratègies d’immunització, no només per combatre malalties infeccioses, sinó també per prevenir i tractar diferents tipus de càncer.

Tant l’ISGlobal com IrsiCaixa estan també liderant assaigs clínics per a teràpies contra la COVID-19. L’esperança de tornar a una vida normal, o almenys a una nova normalitat, i de posar fi a les morts causades per aquesta malaltia segueix creixent, però també les incerteses.

Com indicava Cortés, la dificultat en la recerca sobre vacunes no és només aconseguir la immunització, sinó aconseguir que siguin totalment eficaces. Una altra, fins i tot més determinant, és la limitació dels recursos disponibles. Mentre la cursa per la vacuna per posar fi a l’epidèmia de COVID-19 s’accelera, són molts els que temen no només no aconseguir-ho al 100 %, sinó també quins seran els seus efectes en altres malalties. Els problemes en la distribució de vacunes, pel tancament de fronteres i altres limitacions en el transport, podrien deixar enguany 14 milions d’infants sense immunitzar. A més, queda per veure si els fons de recerca en salut a escala global creixeran, o senzillament es redistribuiran, disminuint per tant els esforços contra altres malalties.

En aquest context, els programes d’ajuts a la recerca de ”la Caixa”, per exemple, seguiran impulsant la recerca en malalties infeccioses. Perquè la immunització no és només imprescindible en la infància, és un procés important al llarg de tota la vida. Les malalties infeccioses, moltes vegades, són imprevisibles: poden aparèixer en qualsevol moment i en qualsevol lloc, amb diferents graus de virulència. Una de les més letals, la provocada pel virus de l’Ebola, va tenir el seu major brot epidèmic entre els anys 2014 i 2016. Des d’aleshores, la recerca clínica –fonamental per conèixer millor la biologia dels agents patògens i la resposta immunitària que provoquen– segueix molt activa entre les prioritats de recerca en aquest camp. Aquest és el cas del projecte de Carmen Gil, del Centro de Investigaciones Biológicas (CIB-CSIC), anomenat StopEbola, que desenvolupa fàrmacs antivirals capaços de bloquejar l’entrada del virus a les cèl·lules humanes. Per fer-ho té el suport del programa Recerca en Salut de la Fundació ”la Caixa”, que a la tardor d’enguany obrirà una nova edició amb una inversió de 15 milions d’euros.