El dia 22 de setembre va començar el nou Cicle de Debats d’Avantguarda de la Fundació ”la Caixa” per donar valor a la recerca, ja que cada dia ens permet tractar amb èxit més malalties i, en alguns casos, guarir-les.

Aquest cicle dona veu als professionals de la recerca i de la salut que reben ajuts de la Fundació ”la Caixa”, i en la seva primera edició vam parlar –com no podia ser d’una altra manera– sobre la COVID-19 amb dos científics de reputació internacional: el Dr. Bonaventura Clotet, director d’IrsiCaixa i cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, i el Dr. Valentí Fuster,

Tot i l’enorme complexitat que suposa superar el repte de les noves malalties emergents, l’experiència acumulada en epidèmies i pandèmies anteriors ens permet comprendre millor com funciona el sistema immunitari i com estudiar els patògens que ens amenacen. IrsiCaixa, centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, que fa 25 anys que estudia el virus de la immunodeficiència humana (VIH), no només lidera estudis per posar fi a la sida, sinó també contra la pandèmia de la COVID-19, entre d’altres.

El Dr. Julià Blanco a les instal·lacions d’IrsiCaixa. Crèdit: IrsiCaixa.

Amb motiu de la Setmana Mundial de la Immunització, hem parlat amb Julià Blanco, investigador principal del Grup de Virologia i Immunologia Cel·lular d’IrsiCaixa,

L’any 1876, a l’Anglaterra rural, el metge Edward Jenner va desenvolupar la primera vacuna. El nom d’aquests fàrmacs, que des d’aleshores han salvat centenars de milions de vides, deriva de la vaca. El motiu és que Jenner va crear aquesta primera vacuna a partir de la infecció de la grangera Sarah Nelmes per vaccí. Gràcies a ella, l’OMS va declarar l’erradicació de la verola humana l’any 1980, deixant-ne enrere els efectes devastadors: a finals del segle XIX, la verola matava el 10 % de la població anglesa i durant el segle XX va causar la mort d’uns 300 milions de persones al món.

Des de llavors, el creixent nombre de vacunes i les estratègies mundials d’immunització sistemàtica han aconseguit posar en escac una desena de malalties i reduir l’impacte de moltes altres.

Segons l’informe mundial sobre la malària de l’OMS, el 2018 aquesta malaltia va afectar més de 200 milions de persones i va matar-ne més de 400.000. El 93 % dels infectats viuen a l’Àfrica, i entre ells, els infants menors de 5 anys i les dones embarassades són les poblacions més vulnerables. A escala global, s’estima que aproximadament la meitat de la població mundial viu en risc de malària.

Avui, Dia Mundial de la Malària, parlem amb Alfred Cortés, investigador ICREA al Programa de Malària de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Cortés, que lidera un projecte seleccionat a la Convocatòria de Recerca en Salut 2019 de la Fundació ”la Caixa”,

Ahir vam començar una conversa amb la Nuria Izquierdo-Useros, una de les investigadores d’IrsiCaixa que aquestes últimes setmanes dedica tots els seus esforços a lluitar contra la Covid-19. A IrsiCaixa, un centre que va néixer amb l’impuls de la Fundació ”la Caixa” per posar fi a la pandèmia de la sida, estan treballant en tres fronts de recerca contra el coronavirus.

A la primera part d’aquesta entrevista, la Nuria va explicar com els antivirals ens podrien donar una solució ràpida per controlar l’avenç d’aquesta infecció i reduir-ne la mortalitat. Però les estratègies per posar fi definitivament a la infecció Covid-19 no acaben aquí.