Ja fa molts anys que, des d’iniciatives públiques i privades, s’ha fomentat la col·laboració i un enfocament interdisciplinari i global en la recerca per atacar els reptes de la salut. Ara, la pandèmia per la Covid-19 posa a prova què podem aconseguir junts.

Aquest és el cas d’IrsiCaixa, un centre de recerca que va néixer com a iniciativa de la Fundació Bancària ”la Caixa” i un equip liderat per l’expert en VIH Bonaventura Clotet, per frenar la pandèmia de la sida. I tot el que s’ha après en aquests 25 anys, en els quals en països amb recursos la sida ja no és una malaltia mortal, ara pot ajudar a posar fre al coronavirus.

Ara mateix, a IrsiCaixa, diversos equips avancen en tres fronts en una lluita contrarellotge contra la Covid-19. Però no ho fan sols, sinó en col·laboració amb la Fundació Lluita contra la Sida, l’Hospital Germans Trias i Pujol, el Barcelona Supercomputing Center, el Centre de Recerca en Sanitat Animal de Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (CreSA-IRTA), la farmacèutica Grifols i altres col·laboradors internacionals.

En parlem amb Nuria Izquierdo-Useros, viròloga investigadora d’IrsiCaixa i doctora en Immunologia, que forma part de l’equip que lidera aquests treballs.

Quin és l’enfocament terapèutic que està desenvolupant el vostre consorci?

En realitat, és un enfocament triple. El nostre projecte és molt ambiciós. Estem desenvolupant tres estratègies diferents, i totes en paral·lel. D’una banda, volem veure quins fàrmacs antivirals que ja es fan servir de manera habitual per a d’altres infeccions víriques podrien ser eficaços també contra la Covid-19. De l’altra, dissenyarem anticossos específics contra el virus. I, alhora, treballem per desenvolupar una vacuna. Com que la vacuna és el que tardarà més temps a aconseguir-se, és important que, mentrestant, provem els antivirals i dissenyem anticossos específics. Aquests dos enfocaments permeten guanyar temps i controlar la pandèmia a més curt termini.

Sembla molta feina alhora. Per on es comença?

El primer que podem fer és detectar quins dels antivirals que ja sabem que funcionen, contra el VIH, el virus de l’Ebola o fins i tot la malària, també podrien servir per tractar el nou virus, el SARS-CoV-2, que és el responsable de la Covid-19. I, de fet, ja s’està fent arreu del món, hi ha moltíssims grups de recerca que s’estan dedicant a això. L’avantatge d’aquest enfocament és la rapidesa amb la qual podríem tenir resultats, perquè els fàrmacs ja estan aprovats i els assajos clínics ja es poden començar a fer.

De fet, ja s’estan provant, oi?

Sí, i en poc temps tindrem resultats i probablement disposarem d’una primera línia d’atac contra el virus. El que aconsegueixen aquesta mena de fàrmacs és abaixar la càrrega viral dels infectats i, com menor sigui la quantitat de virus al seu cos, menys probabilitat de contagi a altres hi haurà. Ara mateix s’intenta que el nombre reproductiu bàsic del SARS-CoV-2 baixi des de l’R3 inicial, segons el qual cada infectat podia transmetre el virus a 3 persones i infectar-les. Mentre no se situï a R1, la pandèmia continuarà creixent.

Ens pots explicar alguna cosa més sobre els assajos en curs?

Els assajos clínics que s’estan duent a terme al món contemplen l’ús d’inhibidors de proteases i interferons, que es fan servir per tractar el VIH; també es prova una variant de la cloroquina, que és un antimalàric, i també un fàrmac contra el virus de l’Ebola que ataca la reproducció de virus el material genètic del qual és el RNA i que, per tant, també podria ser efectiu contra els coronavirus… i hi ha altres possibilitats. Encara que ha passat poc temps per obtenir resultats, ja hi ha dades que indiquen que certs inhibidors contra la proteasa del VIH s’haurien de descartar. L’OMS acaba de llançar un gran assaig clínic que s’anomena Solidarity, a escala mundial, per comprovar quin tractament és el més eficaç. Aquesta és la manera que tenim d’avançar.

Costarà molt tenir resultats sòlids?

Penso que en qüestió d’un parell de mesos podrem veure com de, per exemple, 100 possibles compostos antivirals efectius, se’n seleccionen 3, que són els més eficaços i segurs per tractar la malaltia en proves de laboratori. A més, apareixeran nous candidats antivirals que caldrà testar. Tots aquests fàrmacs han de demostrar l’efectivitat en assajos clínics, però es podrà fer d’una manera molt ràpida. I això és fonamental, perquè si trobem fàrmacs eficaços per abaixar la càrrega viral, el contagi desapareix. Això, per exemple, ho il·lustra molt bé el cas de les persones VIH positives que prenen tractament i que no tenen càrrega viral detectable, ja que en aquesta situació no transmeten ni infecten ningú. Si aconseguim un tractament eficaç i augmentem els tests diagnòstics, podrem tractar els afectats des del diagnòstic, abans que apareguin els primers símptomes de la malaltia, i així reduirem la mortalitat i l’expansió de virus.

Sembla prometedor.

Ho és. A el menys, a curt termini. Però ara mateix, la millor prevenció que tenim a la nostra disposició és l’aïllament. Penso que en dues setmanes començarem a veure efectes positius derivats de quedar-nos a casa. A Wuhan, focus inicial de la pandèmia, la situació ha canviat moltíssim en dos mesos. Hem de pensar què podem fer nosaltres com a individus i mantenir l’optimisme. Hi ha moltes oportunitats. Hi ha gent que ha estat infectada i no ha presentat símptomes. Potser molts de nosaltres ja estem immunitzats i ni ho sabem. Si pensem en el futur, pensem en les bones possibilitats també.