Si llegeixes qualsevol revista científica no trigaràs a trobar articles sobre edició genètica, medicina personalitzada i resistència als antibiòtics. Les dues primeres qüestions estan transformant cada vegada més l’assistència sanitària, fet que ens permet entendre les complexitats de diverses malalties que en un moment donat es van considerar irresolubles i, per tant, tractar-les. Ara bé, la tercera qüestió amenaça deixar sense efecte moltes opcions terapèutiques fiables, a més d’imposar una càrrega sense precedents als sistemes sanitaris d’arreu del món.

Aquests són els principals temes que investiguen, de forma innovadora, els quatre projectes seleccionats a l’edició inaugural de CaixaImpulse Consolidate. Tots ofereixen solucions a necessitats biomèdiques que encara no han estat cobertes,

Fátima Al-Shahrour és cap de la Unitat de Bioinformàtica del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), on a través de l’anàlisi de dades, el seu grup desenvolupa eines per millorar el tractament del càncer. Gràcies a la col·laboració amb Manolis Kellis, del MIT, Fátima i el seu equip estudien els mecanismes responsables de la resistència a tractaments amb immunoteràpia per proposar alternatives terapèutiques a pacients amb càncer, en un projecte seleccionat a la 2a convocatòria del programa MIT-Spain ”la Caixa” Foundation SEED FUND.

Al-Shahrour va ser una de les organitzadores del congrés internacional CNIO-”la Caixa” Frontiers Meeting: Heterogeneity and Evolution in Cancer.

Post escrit per David Carrera i Jordà Polo, investigadors del Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS).

Jordà Polo, investigador del BSC-CNS

En l’àmbit de la biomedicina, identificar alteracions genòmiques associades a malalties ha esdevingut un dels passos més importants a l’hora de classificar i diagnosticar pacients. Tanmateix, aquestes metodologies, considerades una de les bases del futur de la medicina personalitzada, encara no estan a l’abast de la majoria de la comunitat biomèdica. 

Al Barcelona Supercomputing Center (BSC), treballem per millorar les eines per identificar aquestes alteracions genòmiques, n’optimitzem l’eficiència i en reduïm el cost. Ho fem de la mà del Massachusetts Institute of Technology (MIT) a través del programa MIT-Spain ”la Caixa” Foundation Seed Fund. 

Parlem amb el director científic del CIC bioGUNE, Jesús Jiménez Barbero, que ens explica les línies principals de recerca d’aquest centre i la transició cap a una era de medicina de precisió, com també la importància de la col·laboració entre centres per aconseguir-ho. El CIC bioGUNE, al País Basc, és un dels centres de la xarxa d’Excel·lència Severo Ochoa i una institució clau de recerca en biomedicina a la regió, amb un focus a les bases i els mecanismes moleculars de les malalties.

Jesús Jiménez Barbero

L’Obra Social ”la Caixa” dona suport a la recerca del CIC bioGUNE amb ajuts que van des dels programes de doctorat INPhINIT fins a l’atracció d’investigadors de postdoctorat per establir les bases d’una medicina de precisió en la malaltia de Crohn,

Post de l’Obra Social “la Caixa”

Immunoteràpia. f. Med. Teràpia basada en l’ús de substàncies per estimular o reprimir el sistema immune i ajudar el cos a combatre el càncer, infeccions i altres malalties.

Visió microscòpica d’un càncer de pulmó on les cèl·lules immunes (marró) s’infiltren en les cèl·lules tumorals (blau).

La immunoteràpia per al càncer és una cursa científica de fons que fa poc s’ha desmarcat de l’escamot a velocitat de sprint. Els científics fa dècades que busquen la fórmula per aconseguir que determinats càncers no passin desapercebuts pel sistema immune i així els pugui atacar de manera més eficaç. En els darrers anys, la immunoteràpia per al càncer ha obtingut resultats clínics sense precedents i el desenvolupament de nous fàrmacs en aquest camp no ha fet més que créixer.