El càncer de mama és el tumor més freqüent entre les dones. Tot i que els avenços en el diagnòstic i el tractament han millorat el pronòstic de moltes pacients, evitar que el càncer s’expandeixi continua sent un dels grans reptes de la recerca oncològica.

Entre les estratègies per evitar la metàstasi hi ha els bifosfonats, uns fàrmacs que, a més de tractar la pèrdua de massa òssia, poden ajudar a prevenir l’expansió cap als ossos en determinats grups de pacients. Tanmateix no té el mateix benefici per a totes les dones, de manera que és fonamental identificar les persones que es poden beneficiar d’aquest tractament.

Amb aquest objectiu,

La Fundació ”la Caixa” va lliurar ahir, 15 d’octubre, els ajuts a 80 nous projectes de biomedicina i salut liderats per centres de recerca, universitats i hospitals d’Espanya i Portugal. Es tracta de projectes científics que aborden reptes sanitaris actuals, des de la generació de coneixement científic fins al desenvolupament de solucions amb impacte social.

Els 80 projectes seleccionats, dels quals 36 es duran a terme a Catalunya, tenen capacitat de generar un impacte positiu en la salut dels ciutadans, però necessiten un suport estable per poder-se dur a terme, demostrar el seu potencial i posar-se a prova en entorns reals. Per això, la Fundació ”la Caixa” els concedeix finançament, a través de les seves convocatòries competitives d’investigació i innovació 2026,

Les malalties cardiovasculars causen una de cada tres morts al món, cosa que les converteix actualment en la causa principal de mort. Darrere d’aquesta xifra hi ha una llarga llista de patologies amb símptomes que no sempre avisen i factors de risc que poden passar desapercebuts fins que les conseqüències són irremeiables.

Aquest és el motiu que la investigació cardiovascular avanci en tres direccions crucials i complementàries: en primer lloc, prevenir abans que apareguin els primers símptomes; en segon lloc, diagnosticar amb més precisió, i, finalment, desenvolupar tractaments capaços de reparar el dany i la funció del cor una vegada la malaltia ja s’ha desenvolupat.

Avui,

En aquesta entrega, ciència i creació artística comparteixen el mateix viatge de les ombres a la claror.

La instantània d’aquest mes sembla que sorgeixi d’una profunda penombra que evoca la icònica etapa dels noirs d’Odilon Redon —obres en blanc i negre caracteritzades per formes denses, difuses, oníriques i inquietants—, abans de transitar cap al color i la llum. De manera anàloga, la imatge d’aquest estudi científic habita primer en l’ombra de les esferes tumorals per, mitjançant l’impacte de la llum blava, activar un fotofàrmac que passa a actuar sobre aquestes cèl·lules resistents i desplega la veritable «obra científica». 

Per analitzar aquest creuament de mirades entre l’art i la ciència d’aquest innovador estudi fotofarmacològic partim de dos enfocaments.

Tres de la matinada, 27 graus

Aquesta és la temperatura més baixa que van marcar els termòmetres a Barcelona durant la nit del 28 al 29 de juny de 2026. Aquestes nits tòrrides han deixat de ser una anomalia estival per convertir-se en el símptoma d’una transformació més profunda: el canvi climàtic ja no és només un fenomen ambiental, sinó també una crisi de salut pública de primera magnitud.

Les xifres ho avalen. Només l’estiu del 2024, més de 62.700 persones van morir per causes relacionades amb la calor a Europa, segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) publicat a Nature Medicine.