Les malalties cardiovasculars causen una de cada tres morts al món, cosa que les converteix actualment en la causa principal de mort. Darrere d’aquesta xifra hi ha una llarga llista de patologies amb símptomes que no sempre avisen i factors de risc que poden passar desapercebuts fins que les conseqüències són irremeiables.

Aquest és el motiu que la investigació cardiovascular avanci en tres direccions crucials i complementàries: en primer lloc, prevenir abans que apareguin els primers símptomes; en segon lloc, diagnosticar amb més precisió, i, finalment, desenvolupar tractaments capaços de reparar el dany i la funció del cor una vegada la malaltia ja s’ha desenvolupat.

Avui,

En aquesta entrega, ciència i creació artística comparteixen el mateix viatge de les ombres a la claror.

La instantània d’aquest mes sembla que sorgeixi d’una profunda penombra que evoca la icònica etapa dels noirs d’Odilon Redon —obres en blanc i negre caracteritzades per formes denses, difuses, oníriques i inquietants—, abans de transitar cap al color i la llum. De manera anàloga, la imatge d’aquest estudi científic habita primer en l’ombra de les esferes tumorals per, mitjançant l’impacte de la llum blava, activar un fotofàrmac que passa a actuar sobre aquestes cèl·lules resistents i desplega la veritable «obra científica». 

Per analitzar aquest creuament de mirades entre l’art i la ciència d’aquest innovador estudi fotofarmacològic partim de dos enfocaments.

Tres de la matinada, 27 graus

Aquesta és la temperatura més baixa que van marcar els termòmetres a Barcelona durant la nit del 28 al 29 de juny de 2026. Aquestes nits tòrrides han deixat de ser una anomalia estival per convertir-se en el símptoma d’una transformació més profunda: el canvi climàtic ja no és només un fenomen ambiental, sinó també una crisi de salut pública de primera magnitud.

Les xifres ho avalen. Només l’estiu del 2024, més de 62.700 persones van morir per causes relacionades amb la calor a Europa, segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) publicat a Nature Medicine.

La infecció pel VIH ataca el sistema immunitari de les persones afectades. Tot i que actualment es pot tractar i prevenir de manera eficaç mitjançant el tractament antiretroviral, encara no hi ha una cura que sigui completament aplicable i accessible per a la població general. Per aquest motiu, trobar un tractament definitiu continua sent un dels desafiaments més grans de la medicina moderna. 

No obstant això, hi ha casos que obren una finestra d’esperança cap a aquest objectiu: els dels pacients que han aconseguit la remissió del virus després de sotmetre’s a un trasplantament de cèl·lules mare per tractar un càncer hematològic. Per tal d’avançar en aquesta direcció, el consorci internacional IciStem,

Les formes fluides i abstractes de la natura tenen la capacitat d’inspirar tant un avenç científic com una obra d’avantguarda. La instantània d’aquest mes es mou precisament en aquesta frontera: una imatge que representa un descobriment clau en la regulació de la fertilitat humana, però que per a l’ull artístic evoca el creixement orgànic de les escultures de Jean Arp.

Per analitzar aquesta instantània, pertanyent a un estudi publicat a la revista Science, proposem un encreuament de mirades: l’artística i la científica. Aporten l’enfocament científic Eva González Suárez, directora de l’estudi, investigadora i cap del Grup de Transformació i Metàstasi del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO),