Hi ha la falsa creença que dormir malament és un peatge inevitable de l’envelliment i d’etapes com l’embaràs o la perimenopausa, i que podem retallar hores de descans per guanyar productivitat, però no som conscients que la privació crònica de son compromet la nostra salut.

Dormir bé no és només descansar: és una necessitat bàsica i imprescindible que ens protegeix el cervell. A través de la mirada experta de la doctora Ana Fernández Arcos, neuròloga i investigadora del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), explorem per què la qualitat de descans en el present pot actuar com una barrera davant del deteriorament cognitiu i l’Alzheimer.

Dormir: un procés actiu d’autocura

Lluny de ser un estat passiu,

El 2020 ha estat un any en què la salut global ha estat en escac per culpa de la COVID-19. No obstant això, són les malalties cardiovasculars les que, segons les últimes dades de l’OMS, continuen sent la primera causa de mort al món. El temut càncer o les malalties neurològiques són la causa de la mort d’una de cada sis persones, respectivament, encara que els efectes que provoquen en la salut i en les famílies tenen un abast molt més gran.

Per fer front a aquests reptes de salut pública, el 2017 la Fundació ”la Caixa” va llançar el Programa d’Ajuts a la Recerca en Salut.

Tens la malaltia de Parkinson. Aquestes dures paraules les escolten cada vegada més persones. El 2015, eren ja 6 milions els afectats, i s’espera que el 2040 aquesta xifra es dupliqui. El motiu d’aquest creixement és l’envelliment de la població. Molts somien viure més anys, però fer-ho amb la millor salut és tan o més important.

Per aquest motiu, enguany el Dia Mundial del Cervell està dedicat a la malaltia de Parkinson. A CaixaCiència, ens afegim a aquesta campanya internacional posant el focus en la recerca. Hem parlat amb tres científics que investiguen nous enfocaments terapèutics amb potencial per, en un futur, tractar i fins i tot prevenir aquesta devastadora malaltia.

Fa anys que sabem que les cèl·lules humanes conviuen amb una gran varietat de microorganismes al nostre cos, principalment a l’aparell digestiu i la pell, però també als aparells reproductiu i respiratori.

No obstant això, ha estat aquesta última dècada quan hem descobert el paper fonamental del conjunt d’aquests éssers microscòpics —el que es coneix com a microbioma— en la salut. Hem conversat amb dos experts en la matèria, Roger Paredes, investigador a IrsiCaixa i Bernat Ollé, cofundador i director general de la start-up Vedanta Biosciences, abdòs becaris de ”la Caixa”, que ens expliquen què se sap del microbioma i com pot revolucionar la nostra manera de prevenir i tractar moltes malalties.

Estem en procés de desconfinament i, per tant, comencem a reprendre les nostres velles rutines quotidianes. No obstant això, la pandèmia provocada per la COVID-19 ens fa replantejar els nostres hàbits i reflexionar sobre què podríem millorar per gaudir d’unes vides més saludables.

Hem preguntat a quatre investigadors vinculats a la Fundació ”la Caixa” sobre quins són els hàbits que, més que mai, hauríem de reforçar. Basant-se en les evidències científiques, ens proposen pautes de conducta per augmentar la nostra qualitat de vida, com a individus, i també com a societat en procés de canvi.

“Després d’haver estat confinats, en el moment que ens van permetre sortir a fer esport en franges restringides,