Molt abans que hi hagués la primera aspiradora robot, les lleis que anaven a marcar la relació amb els éssers humans ja s’havien imaginat. Gairebé un segle abans que l’Sputnik 1 esdevingués el primer satèl·lit artificial de la història, algú hi va somiar en les pàgines d’un llibre. Ni la clonació i la “desextinció” d’espècies s’escapen d’haver nascut abans en la ment d’un escriptor que en els laboratoris científics. I és que, al llarg de la història, la ciència-ficció ha alimentat la imaginació dels investigadors en incomptables ocasions tot impulsant avenços que han arribat a canviar el món.

Les lleis de la robòtica del Jo, robot d’Isaac Asimov (1950),

«Les nenes espanyoles volen ser #ASTRONAUTAS. No és un somni, és una realitat», va penjar en un apunt Sara García Alonso després de la publicació de l’enquesta anual d’Adecco, en què es va preguntar a més de 1.100 nens i nenes quins somnis professionals tenien.

La Sara, biòloga molecular al Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) i primera candidata espanyola a astronauta per l’Agència Espacial Europea (ESA), ha aconseguit que viatjar a l’espai sembli possible, que ser astronauta s’enlairi en l’imaginari de les nenes. Perquè quan una dona és visible, quan traça el camí, moltes més es poden imaginar que són al seu lloc. 

El part i les primeres hores de vida del nounat representen un període considerat de risc. Factors com el naixement prematur, la disminució de l’aportació sanguínia durant el part o l’adquisició d’infeccions poden desencadenar lesions cerebrals, amb conseqüències que poden derivar en diferents graus de discapacitat. La detecció primerenca d’aquestes afeccions resulta fonamental per implementar teràpies adequades que permetin mitigar els efectes adversos i millorar el pronòstic a llarg termini.

En aquesta edició de News from the lab, els investigadors Albert Fabregat, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i Vicenç Pascual, de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, ens presenten un dispositiu que estan desenvolupat amb el suport del programa CaixaImpulse Innovació i que permet la detecció precoç de problemes neurològics potencials en nadons. 

El cas d’un bebè de cinc mesos diagnosticat amb leucèmia mieloide aguda ha permès als investigadors de la nostra xarxa Xose S. Puente i Pablo Menéndez demostrar que algunes leucèmies infantils s’originen durant el desenvolupament embrionari. Aquest descobriment, publicat a la revista Leukemia, va ser liderat per Puente, de l’Instituto Universitario de Oncología de la Universidad de Oviedo (IUOPA), juntament amb Talía Velasco i Pablo Menéndez, de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i la Universitat de Barcelona. A més, hi van col·laborar investigadors de quatre institucions més: l’Hospital Infantil Universitario Niño Jesús, a Madrid; l’Hospital Universitario Central de Asturias, a Oviedo; l’Instituto de Biomedicina y Biotecnología de Cantabria (IBBTEC),

Del 2 al 5 de juny, Barcelona ha esdevingut el centre neuràlgic de la ciència i la innovació, amb la celebració de la conferència internacional “Nanomotors International Conference“. Organitzada per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i amb la col·laboració de la Fundació “la Caixa” i la Fundació Catalunya La Pedrera, aquest esdeveniment ha reunit els líders més destacats del panorama internacional en la innovadora biotecnologia dels nanomotors. 

Aquest esdeveniment, organitzat per l’investigador de la xarxa CaixaResearch Samuel Sánchez i celebrat al Museu de la Ciència CosmoCaixa, commemora el 20è aniversari de la recerca en nanorobots, una fita que marca dues dècades d’avanços científics i tecnològics. 

Des del primer article publicat sobre nanomotors l’any 2004,