• S. M. el Rei ha inaugurat el nou CaixaResearch Institute en un acte oficial en què han estat presents el President de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa; la Ministra de Sanitat, Mónica García; el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, i el President de la Fundació ”la Caixa”, Isidre Fainé. 
• Amb una inversió de 100 milions d’euros, el nou centre de recerca disposarà de 20.000 m² dedicats a la immunologia i preveu acollir 500 professionals, 425 dels quals seran científics. Concebut com a espai de creació col·laborativa amb mirada transversal, l’institut vol traslladar els seus descobriments del laboratori als pacients en forma de diagnòstics més precisos i millors teràpies. 

El 2024, 1,3 milions de persones van contraure el VIH; 40,8 milions convivien amb el virus, i 630.000 van morir per malalties relacionades amb la sida. Aquestes xifres se sumen al total de 92,3 milions de persones que se n’han infectat des de l’inici de la pandèmia, segons les estimacions. 

Han passat més de quaranta anys des que es van detectar els primers casos, i, tot i que s’han aconseguit avenços constants, encara no podem parlar del VIH com una malaltia del passat.

Què hem après després de quatre dècades de lluita contra el VIH? Quin estigma té avui dia? Quins reptes científics queden per resoldre?

Melanie Perkins, cofundadora de Canva; Arianna Huffington, fundadora de The Huffington Post; Jennifer Doudna, Premi Nobel de Química 2020 per la tecnologia d’edició genètica CRISPR-Cas9 i fundadora de múltiples start-ups científiques, i Daphne Koller, cofundadora de Coursera. Elles constitueixen alguns dels «fins–ara–minoritaris» casos de dones que lideren empreses capaces de reescriure les regles de la innovació.

Les coses estan canviant, però l’escenari és encara estrepitosament desigual. Les dones posseeixen tan sols una de cada quatre empreses a escala global i, només a Europa, representen el 73 % dels «emprenedors absents».

Molt abans que hi hagués la primera aspiradora robot, les lleis que anaven a marcar la relació amb els éssers humans ja s’havien imaginat. Gairebé un segle abans que l’Sputnik 1 esdevingués el primer satèl·lit artificial de la història, algú hi va somiar en les pàgines d’un llibre. Ni la clonació i la “desextinció” d’espècies s’escapen d’haver nascut abans en la ment d’un escriptor que en els laboratoris científics. I és que, al llarg de la història, la ciència-ficció ha alimentat la imaginació dels investigadors en incomptables ocasions tot impulsant avenços que han arribat a canviar el món.

Les lleis de la robòtica del Jo, robot d’Isaac Asimov (1950),

«Les nenes espanyoles volen ser #ASTRONAUTAS. No és un somni, és una realitat», va penjar en un apunt Sara García Alonso després de la publicació de l’enquesta anual d’Adecco, en què es va preguntar a més de 1.100 nens i nenes quins somnis professionals tenien.

La Sara, biòloga molecular al Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) i primera candidata espanyola a astronauta per l’Agència Espacial Europea (ESA), ha aconseguit que viatjar a l’espai sembli possible, que ser astronauta s’enlairi en l’imaginari de les nenes. Perquè quan una dona és visible, quan traça el camí, moltes més es poden imaginar que són al seu lloc.