En aquesta entrega, ciència i creació artística comparteixen el mateix viatge de les ombres a la claror.

La instantània d’aquest mes sembla que sorgeixi d’una profunda penombra que evoca la icònica etapa dels noirs d’Odilon Redon —obres en blanc i negre caracteritzades per formes denses, difuses, oníriques i inquietants—, abans de transitar cap al color i la llum. De manera anàloga, la imatge d’aquest estudi científic habita primer en l’ombra de les esferes tumorals per, mitjançant l’impacte de la llum blava, activar un fotofàrmac que passa a actuar sobre aquestes cèl·lules resistents i desplega la veritable «obra científica». 

Per analitzar aquest creuament de mirades entre l’art i la ciència d’aquest innovador estudi fotofarmacològic partim de dos enfocaments. D’una banda, tenim la visió artística de Cristina Gómez Barrio, artista independent que va cursar els estudis de postgrau a Berlín gràcies a una beca de la Fundació ”la Caixa”. És professora a l’Acadèmia Estatal de Belles Arts de Stuttgart (ABK Stuttgart) i cofundadora del col·lectiu Discoteca Flaming Star de Berlín, on treballa des del 1998 amb un enfocament que ella anomena de «constel·lacions col·lectives», en un «diàleg constant amb altres artistes». D’altra banda, l’enfocament científic l’aporten els líders de l’estudi publicat: Laia Josa Culleré, que va cursar els estudis de postgrau a la Universitat de Cambridge gràcies a una beca de la Fundació ”la Caixa” i actualment és investigadora a l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC), on dirigeix el grup Descobriment de Fàrmacs i Química Mèdica (DDMC), i l’investigador de la nostra xarxa Amadeu Llebaria, també investigador de l’IQAC, on dirigeix el grup Química Mèdica i Síntesi (MCS). 

Comencem amb l’artista.

Cristina Gómez Barrio / Autor: Wolfgang Mayer

Cristina, a quina obra o artista et recorda aquesta imatge?

Cristina (C): Podria ser un fragment d’una de les litografies o d’un dels carbonets d’Odilon Redon. Fins a finals del segle XIX, Redon va produir diverses carpetes de litografies. La força, la densitat i la textura dels noirs: aquesta imatge m’ha dut inevitablement a pensar-hi. Resulta impressionant com Redon va ser capaç d’analitzar i expressar-se a través de la textura de la pols: com aconsegueix una cosa volàtil a punt de perdre la forma i tan densa i profunda a la vegada. Les imatges sembla que emergeixin de la foscor de la nit i del somni. 

L’aranya somrient, obra d’Odilon Redon (1881) / Font:  Musée d’Orsay 

L’ull, com un globus estrany, s’eleva cap a l’infinit, obra de la sèrie Para Edgar Poe, d’Odilon Redon (1882) / Font: Meisterdrucke Fine Art Prints 

Què t’evoca aquesta imatge?

C: Veig alguna cosa que és allà present, però que no veiem. Com la llum fosca irradiada per alguna cosa que va ser fa molt de temps i que continua emetent energia. O com una marca en una pell d’alguna cosa que ja va deixar de ser. 

L’anomenaria Fòssil lunar si li hagués de posar un nom.

Continuem amb els investigadors. 

Laia, des d’una mirada científica, què representen aquests cúmuls?

Laia (L): A la imatge veiem agrupacions tridimensionals, anomenades esferes, de cèl·lules canceroses. En aquestes condicions s’enriqueixen les cèl·lules mare tumorals, una població especialment resistent als tractaments, cosa que ens permet estudiar si les nostres molècules són capaces d’eliminar-les.

Amadeu, quines molècules heu desenvolupat? 

Amadeu (A): Hem desenvolupat unes molècules que inhibeixen un procés cel·lular anomenat autofàgia, però amb una característica molt especial: només s’activen quan s’il·luminen amb llum blava. En absència de llum, les molècules estan inactives i, uns segons després d’il·luminar-les, adquireixen la seva activitat antitumoral. Això ens permet controlar amb gran precisió quan i on actuen, i d’aquesta manera limitar-ne l’efecte al lloc desitjat. 

A més, hem demostrat que aquestes molècules poden eliminar les resistents cèl·lules mare tumorals, i que es poden activar mitjançant llum blava directament dins d’un tumor en models de ratolí. Malgrat que la llum blava es considera poc penetrant en els teixits, hem confirmat que és suficient per activar aquestes molècules en aquests entorns tumorals. 

D’esquerra a dreta: Lourdes Muñoz, Laia Josa, Amadeu Llebaria i Carme Serra.

A quin problema respon el vostre descobriment i com ho heu resolt?

L: Les cèl·lules mare tumorals són responsables, en molts casos, de la recaiguda del càncer perquè resisteixen els tractaments convencionals i poden regenerar el tumor. Tot i així, desenvolupar fàrmacs que les eliminin de manera selectiva és molt difícil, ja que comparteixen moltes característiques amb les cèl·lules mare sanes. Se sap que bloquejar l’autofàgia pot acabar amb aquestes cèl·lules resistents, però els inhibidors actuals també afecten teixits sans i poden causar efectes secundaris. La nostra estratègia consisteix a utilitzar la llum per activar el fàrmac només en el tumor, de manera que la seva acció quedi localitzada i pugui augmentar l’eficàcia del tractament al mateix temps que en redueix la toxicitat.

Quin impacte creieu que tindrà aquest descobriment en la societat?

L: Els nostres resultats proposen una nova estratègia per eliminar les cèl·lules tumorals més resistents. En el futur, aquest tipus de tractaments es podrien combinar amb la quimioteràpia convencional per augmentar les possibilitats d’eliminar completament el tumor i reduir el risc de recaiguda. No obstant això, és important destacar que es tracta d’una investigació en una fase molt inicial i que encara caldrà optimitzar aquestes molècules i estudiar-ne l’eficàcia i la seguretat abans que puguin arribar a la pràctica clínica.

A: A més, aquest treball demostra l’enorme potencial de la fotofarmacologia per controlar amb precisió l’acció dels medicaments. En el futur, aquest enfocament podria donar lloc a tractaments més segurs, selectius i eficaços per als pacients de diverses malalties i del càncer en particular.

Actualment estem aplicant aquest mateix enfocament al desenvolupament de fàrmacs activables amb llum dirigits a altres dianes terapèutiques del càncer. També estem dissenyant noves molècules que es poden activar amb llum verda i vermella, que tenen més capacitat de penetració en els teixits, cosa que en facilitaria l’aplicació en tumors més profunds.

Com de costum, volem saber com s’entrellacen la ciència i l’art o la creativitat segons els perfils artístics de la comunitat. Cristina, quina relació creus que hi ha entre tots dos?

C: Crec que tant la ciència com l’art busquen entendre on som, què hi ha al nostre voltant, com ens connectem amb totes aquestes formes de vida i existència al nostre entorn…, què ens ha dut fins aquí. I totes dues disciplines treballen amb fantasia i al mateix temps amb molt de rigor. Però potser hauríem de diferenciar entre creativitat i art, ja que no totes les formes de creativitat generen art. Igual que en la investigació científica, en què no tot és ciència aplicada. 

Més enllà de la fascinació visual que desperten aquestes esferes cel·lulars, el que aquest estudi fa sortir a la llum és un avenç fonamental en el control i l’especificitat de les teràpies oncològiques. El treball de l’equip demostra que la fotofarmacologia no sols permet atacar les cèl·lules més resistents del tumor bloquejant l’autofàgia, sinó que ofereix la clau per fer-ho només quan i on es necessita mitjançant l’ús precís de la llum. 

Aquest descobriment obre la porta a tractaments més eficaços i menys tòxics en el futur de la medicina de precisió.