En aquesta entrega, ciència i creació artística comparteixen el mateix viatge de les ombres a la claror.

La instantània d’aquest mes sembla que sorgeixi d’una profunda penombra que evoca la icònica etapa dels noirs d’Odilon Redon —obres en blanc i negre caracteritzades per formes denses, difuses, oníriques i inquietants—, abans de transitar cap al color i la llum. De manera anàloga, la imatge d’aquest estudi científic habita primer en l’ombra de les esferes tumorals per, mitjançant l’impacte de la llum blava, activar un fotofàrmac que passa a actuar sobre aquestes cèl·lules resistents i desplega la veritable «obra científica». 

Per analitzar aquest creuament de mirades entre l’art i la ciència d’aquest innovador estudi fotofarmacològic partim de dos enfocaments.

Al llarg de la vida, el nostre cor batega uns 2.500 milions de vegades i les nostres cèl·lules es divideixen més de 10.000 bilions de vegades. Són xifres estratosfèriques que ens parlen de la complexitat del cos humà, i també de la gran quantitat d’oportunitats que es produeixen perquè falli alguna cosa. Perquè la malaltia és tossuda, i ens posa a prova una vegada i una altra. 

Gràcies a la investigació biomèdica, hem aconseguit que moltes persones visquin més i amb més qualitat de vida. En són moltes les històries que ho demostren. Hi ha la del Jordi, que amb els tractaments antiretrovirals per a la sida gaudeix d’una vida no gaire diferent de la dels seus amics;