Dijous 20

Per què investiguem?

Publicat el 20/01/2022

Al llarg de la vida, el nostre cor batega uns 2.500 milions de vegades i les nostres cèl·lules es divideixen més de 10.000 bilions de vegades. Són xifres estratosfèriques que ens parlen de la complexitat del cos humà, i també de la gran quantitat d’oportunitats que es produeixen perquè falli alguna cosa. Perquè la malaltia és tossuda, i ens posa a prova una vegada i una altra. 

Gràcies a la investigació biomèdica, hem aconseguit que moltes persones visquin més i amb més qualitat de vida. En són moltes les històries que ho demostren. Hi ha la del Jordi, que amb els tractaments antiretrovirals per a la sida gaudeix d’una vida no gaire diferent de la dels seus amics; o la de la Begoña, que va aprendre a tocar el saxo després del que va creure que era un diagnòstic letal de càncer. També hi ha les històries dels alumnes d’una classe de primària que estan aprenent a menjar perquè el seu cor continuï bategant amb força quan siguin grans. 

Tanmateix, encara són milions les persones que cada any moren prematurament a causa del càncer, de malalties cardiovasculars o d’una infecció. I continuen augmentant els pacients amb malalties neurodegeneratives, que no sols esdevenen dependents sinó que fins i tot poden oblidar qui són. 

Aquests són els noms de les grans malalties del segle xxi. I el nostre objectiu és ambiciós: aconseguir que els pacients siguin cada cop menys, i que les seves històries continuïn brillant després de la malaltia. És per tots ells que investiguem.

 

Investiguem per erradicar les malalties infeccioses

«Quan vaig començar a investigar, per a una persona amb VIH era pràcticament impossible tenir una vida normal», comenta María Salgado, investigadora d’IrsiCaixa, pionera dels tractaments contra la sida i coautora del segon cas de remissió del VIH a partir del trasplantament de cèl·lules mare, l’anomenat pacient de Londres

Amb la creació d’IrsiCaixa el 1995 i d’ISGlobal el 2010, dos centres de referència internacional en la recerca en salut, la Fundació ”la Caixa” va apostar per entorns científics innovadors que han contribuït a convertir la sida en una malaltia crònica o a disminuir les infeccions per malària, entre molts altres projectes d’èxit.

L’octubre del 2021, l’OMS recomanava la primera vacuna contra la malària, en el desenvolupament de la qual va participar ISGlobal. Amb una eficàcia de només el 30 % en la prevenció de casos greus en infants, la vacuna és ja una fita en la lluita contra aquest paràsit, que infecta 290 milions de persones cada any. 

Tothom té en la ment l’èxit de les vacunes contra la COVID-19. «Hem de mantenir el sentit d’urgència i aplicar-lo a malalties com la malària», comentava Regina Rabinovich, directora de la Iniciativa d’Eliminació de la Malària d’ISGlobal.

Investiguem perquè, en paraules de Pedro Alonso, director del Programa Mundial de Malària de l’OMS, «les malalties infeccioses continuen determinant la història de la humanitat». 

 

Investiguem per frenar les malalties cardiovasculars 

Les malalties cardiovasculars causen una de cada tres morts al món. Per això molts l’anomenen la pandèmia silenciosa del segle xxi. I si alguna cosa ens ha demostrat la recerca és que podem evitar moltes d’aquestes morts. 

Des del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC), el seu director Valentí Fuster lidera un dels millors equips del món en el diagnòstic i el tractament de malalties del cor. Però el seu repte personal és aconseguir un canvi de paradigma en l’abordatge, perquè «sabem menys sobre la salut que sobre les malalties», comenta. Per això, el 2010 va crear la Fundació SHE, que compta amb el suport de la Fundació ”la Caixa”, per incidir en les noves generacions i empoderar-les en relació a l’impacte en la salut de les seves decisions en matèria d’alimentació, activitat física o consum de drogues. 

De fet, la mortalitat per malalties cardiovasculars ha tornat a créixer els últims anys a causa de l’augment de l’obesitat, que va en camí de convertir-se en una altra pandèmia a escala global. Per aturar-la, Miguel Antonio López, del Centre Singular d’Investigació en Medicina Molecular y Malalties Cròniques (CiMUS), treballa també en diversos projectes d’investigació contra l’obesitat: «Si aconseguim entendre quines alteracions afavoreixen l’obesitat, podrem intervenir per prevenir-la, o fins i tot curar-la».

 

Investiguem per impedir el desenvolupament de malalties neurodegeneratives

Els factors ambientals també són claus en el desenvolupament de malalties neurodegeneratives. Més enllà de la prevenció, des del 2012, el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), de la Fundació Pasqual Maragall, impulsat des del seu començament per la Fundació ”la Caixa”, investiga noves teràpies que puguin frenar l’aparició de l’Alzheimer i tècniques per detectar la malaltia molt abans que els pacients manifestin símptomes. «Encara no tenim fàrmacs que modifiquin el curs de la malaltia», comenta Arcadi Navarro, director del BBRC. I afegeix: «Fins ara la ciència no ha fallat. Necessitem més i millor ciència».

L’Alzheimer, la més freqüent de les malalties neurodegeneratives, afecta actualment més de 30 milions de persones, i segons estimacions de l’OMS aquesta xifra assolirà els 150 milions el 2050. «No és un problema únicament científic, sinó també social. El cost de la malaltia s’estima en uns 30.000 euros anuals per família», diu Navarro.

 

Investiguem per desenvolupar els millors tractaments contra el càncer 

El 40 % dels gairebé 10 milions de morts per càncer anuals es podrien evitar. Tot i així, els errors en la divisió cel·lular són inevitables. A més, el càncer és una malaltia d’extrema heterogeneïtat, amb mecanismes tumorals que semblen dotats d’intel·ligència, ja que responen tant a les barreres del mateix sistema immunitari com a les dels tractaments més avançats. Així arriba la metàstasi, i el desenvolupament tumoral s’accelera i colonitza altres òrgans. 

«Necessitem teràpies personalitzades. Per això, conèixer els mecanismes moleculars subjacents al tumor és fonamental per guanyar a poc a poc la batalla», explica María Jesús Vicent, del Centre d’Investigació Príncep Felip. 

Molts ja parlen de prevenir la metàstasi i cronificar el càncer. «Ho hem fet amb altres tumors que eren letals, com el de mama. I ho aconseguirem amb el càncer de pàncrees», comenta María Abad, que investiga el que és el més mortal dels tumors al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). 

Precisament, el desenvolupament de noves teràpies és el focus de la Unitat d’Investigació de Teràpia Molecular del Càncer (UITM) – CaixaResearch del VHIO. Amb la ràpida translació dels avenços en recerca, busca donar una nova oportunitat a pacients per als quals els tractaments actuals no són la solució. El 2020, en plena pandèmia, la UITM va arribar a xifres rècord i va tractar més de 1.200 persones en assajos clínics per a nous fàrmacs contra el càncer.

 

Investiguem para donar una solució a cada pacient

Per què investiguem? Investiguem perquè, coneixent millor cada malaltia i cada pacient, podem millorar la salut i el benestar de milions de persones. Amb el programa CaixaResearch de la Fundació ”la Caixa”, a més del suport estructural a centres de recerca, concedim ajuts competitius a diferents projectes de recerca i innovació que desenvolupen diferents equips de centres punters d’Espanya i Portugal. En conjunt, la inversió en recerca i salut arriba a 66 milions d’euros anuals, amb més de 330 investigadors que lideren els projectes vinculats al nostre programa. 

I continuarem sumant talent a aquest equip, amb noves convocatòries i el nou centre CaixaResearch Institute, el qual, enfocat a la investigació preclínica i traslacional, aportarà noves solucions per a les malalties més greus i esteses a escala mundial.

Compartir

0