Hi ha la falsa creença que dormir malament és un peatge inevitable de l’envelliment i d’etapes com l’embaràs o la perimenopausa, i que podem retallar hores de descans per guanyar productivitat, però no som conscients que la privació crònica de son compromet la nostra salut.

Dormir bé no és només descansar: és una necessitat bàsica i imprescindible que ens protegeix el cervell. A través de la mirada experta de la doctora Ana Fernández Arcos, neuròloga i investigadora del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), explorem per què la qualitat de descans en el present pot actuar com una barrera davant del deteriorament cognitiu i l’Alzheimer.

Dormir: un procés actiu d’autocura

Lluny de ser un estat passiu,

Al llarg de la vida, el nostre cor batega uns 2.500 milions de vegades i les nostres cèl·lules es divideixen més de 10.000 bilions de vegades. Són xifres estratosfèriques que ens parlen de la complexitat del cos humà, i també de la gran quantitat d’oportunitats que es produeixen perquè falli alguna cosa. Perquè la malaltia és tossuda, i ens posa a prova una vegada i una altra. 

Gràcies a la investigació biomèdica, hem aconseguit que moltes persones visquin més i amb més qualitat de vida. En són moltes les històries que ho demostren. Hi ha la del Jordi, que amb els tractaments antiretrovirals per a la sida gaudeix d’una vida no gaire diferent de la dels seus amics;