El 1948, l’OMS va proposar dedicar el 7 d’abril de cada any a donar una especial visibilitat als reptes de salut que cal que afrontem com a espècie. Des d’aleshores, en aquesta cita anual el focus ha anat canviant: la salut mental, l’assistència sanitària o la importància de l’alimentació, entre molts altres temes. Enguany, el lema del Dia Mundial de la Salut recull allò que molts desitgem després d’haver-nos enfrontat a un any de pandèmia: construir un món més just i saludable per a tothom.

Gràcies a la recerca, en aquests darrers 70 anys hem erradicat malalties com ara la verola, cronificat la sida amb nous tractaments i estem cada cop més a prop de cronificar també alguns tipus de càncer.

La població mundial està envellint i envelleix a un ritme frenètic. El 2017, la quantitat de persones més grans de 60 anys va superar els 960 milions i s’espera que arribi als 2.100 milions el 2050. Si aquestes xifres es confirmessin, d’aquí a 30 anys 1 de cada 5 persones del món en tindrà més de 60 i, en el cas d’Europa, seran 1 de cada 3.

Vivim més anys gràcies als avenços en salut pública i biomedicina, però no necessàriament vivim amb una bona salut. El càncer, les malalties cardiovasculars i les neurodegeneratives creixen alhora que s’incrementen els casos de persones que viuen més anys.

Si et diagnostiquen una malaltia minoritària, és probable que el teu metge no hagi tractat mai aquesta malaltia o que fins i tot no n’hagi sentit a parlar mai. De fet, pot ser que siguis l’única persona de la ciutat, o fins i tot del país, que la pateix. Aquesta és la realitat per als més de 300 milions de persones arreu del món que tenen una malaltia minoritària, que es defineix com una malaltia que afecta menys d’una de cada 2.000 persones. S’estima que hi ha 7.000 malalties que compleixen aquests criteris.

Els pacients i les seves famílies no només se senten sols, sinó que,

Cada any, el dia 4 de febrer és moment de trobada entre tots aquells que lluiten contra el càncer, ja sigui investigant o com a pacients, des de les institucions o com a ciutadans. Per a la Fundació ”la Caixa”, aquest dia també és una oportunitat per fer balanç de les estratègies contra el càncer que avancen amb el seu suport i per reconèixer la tasca dels equips que les lideren.

I si parlem de recerca i càncer, sens dubte, la col·laboració amb el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) és una de les més destacades, tant pel seu abast com per la seva continuïtat en el temps. Ja són més de 10 anys de lluita compartida contra aquest conjunt de malalties que s’agrupen sota la paraula càncer,

A finals del segle xix, el bacteriòleg Paul Ehrlich (Premi Nobel de Medicina 1908) va fer un descobriment revolucionari mentre duia a terme un dels seus famosos experiments de tinció. Va injectar un tint al torrent sanguini de ratolins que, sorprenentment, va tenyir tots els òrgans a excepció del cervell i la medul·la espinal. El que va evitar que el tint entrés al cervell va ser una estructura que avui en dia coneixem com a barrera hematoencefàlica. Formada per una capa de capil·lars, aquesta barrera només permet l’entrada al cervell de molècules concretes de la sang.

Alhora que impedeix el pas de patògens i toxines nocives, també bloqueja l’entrada de fàrmacs que podrien curar malalties cerebrals.