Tres de la matinada, 27 graus

Aquesta és la temperatura més baixa que van marcar els termòmetres a Barcelona durant la nit del 28 al 29 de juny de 2026. Aquestes nits tòrrides han deixat de ser una anomalia estival per convertir-se en el símptoma d’una transformació més profunda: el canvi climàtic ja no és només un fenomen ambiental, sinó també una crisi de salut pública de primera magnitud.

Les xifres ho avalen. Només l’estiu del 2024, més de 62.700 persones van morir per causes relacionades amb la calor a Europa, segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) publicat a Nature Medicine.

Malaltia X.

Així va batejar el 2018 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) una patologia que, tot i que encara no es coneixia (i potser ni tan sols existia), podia causar una epidèmia o pandèmia greu en el futur.

Tan sols dos anys després, va arribar el que es podria considerar el primer exemple d’aquesta anomenada malaltia X: la COVID-19.

Des de llavors, el bombardeig constant de titulars sobre nous patògens, alertes sanitàries i brots (grip aviar, verola del mico, ebola, hantavirus…) ha tornat a alimentar la nostra por davant d’un dubte inevitable: «Som a les portes d’una nova pandèmia?», seguit d’un intent de pensament tranquil·litzador: «Però,

Aigua amb llimona; xarrups de gingebre, cúrcuma i canyella; dieta mediterrània amb te matxa i kombutxa; rutines de son i exercici diari; dejuni intermitent; banys de gel; fins i tot dispositius de llum vermella o passejades amb els peus nus per reconnectar amb la terra.

Són només algunes de les estratègies antiinflamatòries d’una llarga llista que sembla que creix cada dia. Prometen allunyar-nos tant de malalties cardiovasculars, diabetis i càncer com de símptomes quotidians com el cansament, l’estrès o el malestar general. I és que, els últims anys, la inflamació ha transcendit el laboratori per instal·lar-se en la conversa pública com un dels conceptes més recurrents, i potser prometedors,

L’esclerosis lateral amiotròfica (ELA) és una malaltia neurodegenerativa que destrueix progressivament les neurones responsables del moviment. A mesura que avança, els pacients van perdent la capacitat de moure’s, parlar, menjar i fins i tot respirar.

Avui dia encara no existeix cap cura per a aquesta malaltia i els tractaments disponibles només aconsegueixen alentir-ne lleugerament la progressió. Per això, desenvolupar noves teràpies és un dels grans reptes de la recerca biomèdica.

Amb aquest objectiu, l’equip liderat per Ana Martínez i Carmen Gil al Centro de Investigaciones Biológicas Margarita Salas del CSIC fa anys que estudia la TDP-43, una proteïna alterada en més del 97 % dels pacients amb ELA i estretament relacionada amb el progrés de la malaltia.

L’impacte del consum d’alcohol sobre la salut és elevat. Cada any es produeixen 2,6 milions de defuncions atribuïbles al consum d’alcohol arreu del món, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A més, uns 400 milions de persones pateixen trastorns relacionats amb el consum d’alcohol. D’aquestes, 209 milions viuen amb dependència.

A Espanya, l’alcohol és la segona causa de mortalitat que es pot prevenir, responsable d’aproximadament el 4 % de les morts anuals i amb un impacte especialment elevat en la població jove.

El consum d’alcohol s’associa al desenvolupament de nombroses malalties hepàtiques, gastrointestinals i pancreàtiques, com també a trastorns cardiovasculars i neurològics, i a diversos tipus de càncer,