Hi ha la falsa creença que dormir malament és un peatge inevitable de l’envelliment i d’etapes com l’embaràs o la perimenopausa, i que podem retallar hores de descans per guanyar productivitat, però no som conscients que la privació crònica de son compromet la nostra salut.

Dormir bé no és només descansar: és una necessitat bàsica i imprescindible que ens protegeix el cervell. A través de la mirada experta de la doctora Ana Fernández Arcos, neuròloga i investigadora del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), explorem per què la qualitat de descans en el present pot actuar com una barrera davant del deteriorament cognitiu i l’Alzheimer.

Dormir: un procés actiu d’autocura

Lluny de ser un estat passiu,

Què tenen en comú una micrografia cel·lular i una catifa persa? A primera vista totes dues són geometries que capturen un teixit, un entramat de patrons cromàtics.

En aquest lliurament de la Instantània del mes descobrirem com es connecta aquesta metàfora a través de la simbologia del cinema i què és el que realment evidencia l’estudi al qual pertany la imatge. I és que rere una aparent quietud s’amaga una «batalla» cel·lular digna d’un guió cinematogràfic, amb els seus herois i malvats i un tempo narratiu que ho determina tot. En són les protagonistes les cèl·lules senescents, autèntiques «cèl·lules zombis» que deixen de dividir-se, però no es moren.

• S. M. el Rei ha inaugurat el nou CaixaResearch Institute en un acte oficial en què han estat presents el President de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa; la Ministra de Sanitat, Mónica García; el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, i el President de la Fundació ”la Caixa”, Isidre Fainé. 
• Amb una inversió de 100 milions d’euros, el nou centre de recerca disposarà de 20.000 m² dedicats a la immunologia i preveu acollir 500 professionals, 425 dels quals seran científics. Concebut com a espai de creació col·laborativa amb mirada transversal, l’institut vol traslladar els seus descobriments del laboratori als pacients en forma de diagnòstics més precisos i millors teràpies. 

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut com un estat de complet benestar físic, mental i social. Però, què passa quan expandim els marges d’aquesta definició i la mirem des de diferents disciplines i enfocaments? I com construïm aquesta salut? 

Més enllà del que és evident, la salut té moltes fronteres que estan en exploració constant. Deia el metge colombià Héctor Abad Gómez, especialista en salut pública i activista dels drets humans, que «l’aigua neta salva més vides que el millor dels cirurgians». I és que, si la salut és benestar, aleshores no sols la construeixen metges i hospitals, sinó que també la modelen els qui dissenyen ciutats més habitables,

A primera vista, la imatge sembla un dibuix improvisat: línies que serpentegen, bucles que es repeteixen i formes que floten en un espai grisós. Podria semblar un gargot abstracte o l’esbós d’una arquitectura impossible. No obstant això, el que veiem és l’interior d’un cor durant un procediment mèdic pioner.

Aquesta instantània captura un moment clau d’una recerca que demostra, per primera vegada, que és possible substituir una vàlvula cardíaca metàl·lica implantada prèviament sense necessitat de cirurgia a cor obert. Un avenç publicat a European Heart Journal, que podria canviar el tractament de molts pacients d’edat avançada amb malalties valvulars.

Per explorar aquesta imatge amb dues mirades complementàries —l’artística i la científica— tenim Maria Rius,