El BIST, Barcelona Institute of Science and Technology, es crea l’any 2015 amb l’objectiu de donar un impuls i promoure noves col·laboracions científiques entre 7 centres d’excel·lència a Catalunya. Sota aquest paraigües, s’agrupen uns 1.440 científics i laboratoris innovadors a Europa en biomedicina, física i química. Aquest equip interdisciplinari publica gairebé 1.400 articles científics a l’any i ha posat en marxa amb èxit 25 empreses.

Imatge cedida pel BIST

”la Caixa” va donar suport al BIST des de l’inici. En els darrers mesos, aquesta col·laboració s’ha intensificat en l’àmbit de la innovació. Parlem amb el director general del BIST, Gabby Silberman, que ens explica les claus de l’èxit d’aquest projecte i la importància del model de finançament publicoprivat per fer avançar la ciència més disruptiva.

L’ambientòleg Martí Galí participa en campanyes oceanogràfiques, fa observacions per satèl·lit  i utilitza models numèrics per predir els canvis climàtics que el futur ens depara. Fa un any que es va incorporar al Barcelona Supercomputing Center (BSC) amb una beca de postdoctorat Junior Leader de ”la Caixa”. Amb el projecte ORCAS, estudia el paper dels microbis marins, que constitueixen el plàncton, en el cicle del carboni. Parlem amb ell sobre els processos biològics que es produeixen a l’oceà i que podrien ser més importants del que pensàvem fins ara en l’absorció del diòxid de carboni (CO2) atmosfèric, un dels causants de l’escalfament global del planeta. 

Martí Galí a Baffin Bay,

El cos humà és la llar d’uns cent bilions de microorganismes, entre els quals hi ha bacteris, fongs, virus i altres microbis. Tots s’allotgen en teixits que estan en contacte amb l’ambient extern, amb les mucoses, la pell o al tracte digestiu, i formen la microbiota. L’estudi de la microbiota i els seus gens és el que es coneix com el microbioma i, fa ben poc, hem començat a dilucidar-ne el paper en el desenvolupament de diversos tipus de càncer. Entendre millor el microbioma és ara una necessitat en la recerca oncològica.

Amb motiu del Dia Mundial del Microbioma, entrevistem Josep Tabernero, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i líder de la Unitat de Recerca de Teràpia Molecular del Càncer –

En el Dia Mundial de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) volem destacar una recerca innovadora en aquest camp: la síntesi d’un fàrmac capaç d’alentir la progressió d’aquesta malaltia que, avui dia, gairebé no té tractaments efectius. Parlem amb Rubèn López-Vales, investigador del Grup de Neuroplasticitat i Regeneració de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona.

López és líder de dos projectes que han rebut el suport de ”la Caixa”, un a través de la convocatòria de recerca en salut, amb la colaboració de la Fundació Luzón, i un altre a través del programa de translació CaixaImpulse.

Parlem amb el director científic del CIC bioGUNE, Jesús Jiménez Barbero, que ens explica les línies principals de recerca d’aquest centre i la transició cap a una era de medicina de precisió, com també la importància de la col·laboració entre centres per aconseguir-ho. El CIC bioGUNE, al País Basc, és un dels centres de la xarxa d’Excel·lència Severo Ochoa i una institució clau de recerca en biomedicina a la regió, amb un focus a les bases i els mecanismes moleculars de les malalties.

Jesús Jiménez Barbero

L’Obra Social ”la Caixa” dona suport a la recerca del CIC bioGUNE amb ajuts que van des dels programes de doctorat INPhINIT fins a l’atracció d’investigadors de postdoctorat per establir les bases d’una medicina de precisió en la malaltia de Crohn,