L’ambientòleg Martí Galí participa en campanyes oceanogràfiques, fa observacions per satèl·lit  i utilitza models numèrics per predir els canvis climàtics que el futur ens depara. Fa un any que es va incorporar al Barcelona Supercomputing Center (BSC) amb una beca de postdoctorat Junior Leader de ”la Caixa”. Amb el projecte ORCAS, estudia el paper dels microbis marins, que constitueixen el plàncton, en el cicle del carboni. Parlem amb ell sobre els processos biològics que es produeixen a l’oceà i que podrien ser més importants del que pensàvem fins ara en l’absorció del diòxid de carboni (CO2) atmosfèric, un dels causants de l’escalfament global del planeta. 

Martí Galí a Baffin Bay,

El cos humà és la llar d’uns cent bilions de microorganismes, entre els quals hi ha bacteris, fongs, virus i altres microbis. Tots s’allotgen en teixits que estan en contacte amb l’ambient extern, amb les mucoses, la pell o al tracte digestiu, i formen la microbiota. L’estudi de la microbiota i els seus gens és el que es coneix com el microbioma i, fa ben poc, hem començat a dilucidar-ne el paper en el desenvolupament de diversos tipus de càncer. Entendre millor el microbioma és ara una necessitat en la recerca oncològica.

Amb motiu del Dia Mundial del Microbioma, entrevistem Josep Tabernero, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i líder de la Unitat de Recerca de Teràpia Molecular del Càncer –

En el Dia Mundial de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) volem destacar una recerca innovadora en aquest camp: la síntesi d’un fàrmac capaç d’alentir la progressió d’aquesta malaltia que, avui dia, gairebé no té tractaments efectius. Parlem amb Rubèn López-Vales, investigador del Grup de Neuroplasticitat i Regeneració de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona.

López és líder de dos projectes que han rebut el suport de ”la Caixa”, un a través de la convocatòria de recerca en salut, amb la colaboració de la Fundació Luzón, i un altre a través del programa de translació CaixaImpulse.

Parlem amb el director científic del CIC bioGUNE, Jesús Jiménez Barbero, que ens explica les línies principals de recerca d’aquest centre i la transició cap a una era de medicina de precisió, com també la importància de la col·laboració entre centres per aconseguir-ho. El CIC bioGUNE, al País Basc, és un dels centres de la xarxa d’Excel·lència Severo Ochoa i una institució clau de recerca en biomedicina a la regió, amb un focus a les bases i els mecanismes moleculars de les malalties.

Jesús Jiménez Barbero

L’Obra Social ”la Caixa” dona suport a la recerca del CIC bioGUNE amb ajuts que van des dels programes de doctorat INPhINIT fins a l’atracció d’investigadors de postdoctorat per establir les bases d’una medicina de precisió en la malaltia de Crohn,

Una membrana artificial per regenerar ferides, un dispositiu sintètic que imita les estratègies de la pròpia natura per captar energia solar o la creació de xarxes elèctriques intel·ligents per proveir comunitats aïllades són 3 dels 12 projectes seleccionats a la segona convocatòria MIT-SPAIN ”la Caixa” Foundation SEED FUND i que s’han presentat avui a la seu a Barcelona de ”la Caixa”.

Aquesta convocatòria, una iniciativa de ”la Caixa” i del Massachusetts Institute of Technology (MIT), està destinada a impulsar projectes de recerca entre grups de recerca espanyols i del MIT que posin solució als grans reptes del segle XXI en matèria de salut, energia i economia global,