«Curar la ceguesa ja no és una utopia.» «Un home amb una ceguesa total aconsegueix veure-hi per primera vegada.» «Un implant restaura la visió en ratolins.»

Amb la menció d’aquests titulars iniciava Nuria Ramírez de Castro, redactora en cap de Societat al diari ABC, un nou Debat CaixaResearch, el que es va celebrar el 25 de maig, al qual van assistir prop de 500 persones en streaming. «De veritat som tan a prop d’aconseguir curar la ceguesa, o hi ha més entusiasme en els mitjans de comunicació que en la realitat?», preguntava la periodista als dos ponents, la doctora Maria Pia Cosma (ICREA i CRG) i el doctor José Antonio Garrido (ICREA i ICN2).

«Els titulars corren més que la realitat», avançava el doctor Garrido. Tot i així, gràcies al desenvolupament de la medicina regenerativa i a una tecnologia cada vegada més sofisticada, aquesta vella aspiració ha deixat de ser un somni. «La ciència progressa i només es qüestió de temps», afegia la doctora Pia Cosma.

Els dos projectes d’innovació d’aquests investigadors són un exemple més de com, amb la recerca i la innovació, curar la ceguesa està cada dia més a prop.

La doctora Pia Cosma treballa en la recreació de la retina a partir de cèl·lules mare del pacient per provar noves teràpies de regeneració de fotoreceptors. «La regeneració de la retina s’esdevé de manera natural en els peixos i en altres invertebrats inferiors. Aquesta capacitat la va perdre la nostra espècie. Però creiem que podem trobar estratègies per recuperar aquesta habilitat». Per això, els investigadors utilitzen organoides que emulen una retina. «Trasplantem cèl·lules mare i n’estudiem la diferenciació.»

El doctor Garrido se centra en la regeneració de pròtesis de retina per restaurar l’agudesa visual mitjançant estímuls elèctrics. «La retina és l’estructura de l’ull que converteix la llum en impulsos elèctrics. I són aquests impulsos els que viatgen pel sistema nerviós.» Per generar aquestes pròtesis s’utilitza el grafè. «Té unes propietats químiques, mecàniques i físiques fantàstiques, que el fan resistent, estable, biocompatible i capaç de respondre davant de senyals elèctrics». Actualment, les tecnologies comercials tenen una limitació principal: el nombre de punts a la retina que s’estimulen és molt limitat i les imatges que es configuren són molt poc precises. «La nostra tecnologia és capaç d’estimular molts més punts. A més, es pot adaptar a cada retina segons el pacient. El resultat és una visió molt més nítida».

Si vols saber més sobre aquests dos projectes punters, pots recuperar el debat complet aquí.