Imatge: Jordi Cabanes/Biocat.

Per Roger Paredes, Servei de Malalties Infeccioses i Institut de Recerca de la SIDA IrsiCaixa, Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona.

És ben conegut que la microbiota, és a dir, els milions de microorganismes que habiten el nostre cos de manera fisiològica, és cabdal per a la nostra salut. Aquests microbis ajuden a desenvolupar el sistema immunitari dels nadons, mantenen un estímul constant sobre el sistema immunitari de l’adult i duen a terme funcions metabòliques fonamentals per al processament d’aliments i l’obtenció de nutrients. La composició i funció d’aquesta microbiota es pot alterar davant la presa continuada d’antibiòtics, determinades dietes i el deteriorament del sistema immunitari o immunodepressió. En el darrer cicle de The Barcelona Debates on Human Microbiome 2017. From Microbes to Medicines, organitzat per B-Debate, una iniciativa de Biocat i la Fundació Bancària ”la Caixa” liderada per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i que es va celebrar a CosmoCaixa, es van presentar treballs que mostren exemples concrets de com la microbiota s’està convertint en una part essencial de la medicina moderna.

Microbiota i VIH

Nichole Klatt, de la Universitat de Washington, va mostrar dades d’un estudi publicat a Science que demostra que la disbiosi vaginal —és a dir, el canvi des d’una flora vaginal fisiològica amb una predominança de Lactobacillus spp. a una flora amb abundància d’altres espècies com Gardnerella spp. o Prevotella spp.— contribueix a desprotegir les dones que prenen un microbicida vaginal amb un fàrmac anomenat tenofovir davant de la infecció per VIH-1, el virus causant de la sida. Això passa perquè la Gardnerella absorbeix el tenofovir i no deixa el fàrmac lliure al medi per bloquejar l’entrada del VIH-1. Aquest estudi és la primera evidència de com la microbiota pot influir en la transmissió del VIH-1. A més, inicia una àrea de recerca que serà de molta importància en els propers anys i que té a veure amb el paper que tenen els nostres microbis a l’hora de metabolitzar fàrmacs.

D’una banda, treballs recents del Dr. Fernández-Real, investigador de la Universitat de Girona, mostren que part dels efectes de la metformina, el fàrmac més utilitzat per tractar la diabetis de l’adult, tenen lloc mitjançant modificacions de la microbiota intestinal, que afavoreixen la presència de bacteris més capaços de metabolitzar els sucres de la dieta.

D’una altra, el nostre grup a IrsiCaixa va presentar dades que mostren que el microbioma intestinal es modifica a les persones infectades pel VIH-1 per tal d’adaptar-se a l’estrès oxidatiu que, en aquest cas, genera la infecció mateixa. Aquesta adaptació fa que augmentin els bacteris que són més capaços de tolerar la presència de radicals lliures de l’oxigen i el nitrogen. L’adaptació a l’estrès oxidatiu és molt més evident a les persones que han patit un deteriorament important del sistema immunitari. A més, també afavoreix els increments en determinats factors de virulència bacteriana i suposa canvis en el perfil de resistències als antibiòtics. Un fet interessant de les nostres observacions és que els patrons de canvi que s’observen a la infecció per VIH s’assemblen als d’altres malalties on hi ha inflamació de l’intestí.

Pòster oficial del B-Debate de 2017 sobre microbioma humà. Font: Biocat.

Microbiota i càncer

Les dades que Laurence Zitvogel, de l’INSERM, va presentar mostren que determinats bacteris de la microbiota intestinal són capaços d’estimular la resposta als nous fàrmacs immunomoduladors que s’usen per tractar determinats tipus de càncer. Igualment, va apuntar al fet que el tractament antibiòtic podria alterar la resposta a alguns dels nous immunomoduladors del càncer i afectar la supervivència dels pacients.

Tots aquests aspectes i d’altres de relacionats amb el paper de la microbiota en l’envelliment saludable, les malalties neurodegeneratives com la malaltia de Parkinson, la malaltia inflamatòria intestinal i altres aspectes de la salut humana van centrar les discussions d’un esdeveniment que cada any reuneix més de dues-centes persones entorn la ciència del microbioma i la seva translació cap a la medicina del segle xxi.

Més informació

The Barcelona Debates on Human Microbiome 2017. From Microbes to Medicines

Bilions de microorganismes colonitzen el nostre cos i preserven la nostra salut