El 2024 ha tornat a ser un any carregat de ciència i innovació. Mes a mes ens hem apropat, a través d’una imatge, als avenços dels laboratoris de la nostra xarxa d’investigadors, als llocs on es crea la ciència que acaba beneficiant de maneres molt diverses el conjunt de la societat. Amb aquestes 10 #InstantàniesCaixaResearch resumim un 2024 d’avenços en biomedicina i salut, un any en què els investigadors de la nostra xarxa han fet passos en la comprensió del càncer o de l’Alzheimer, han descobert nous mosquits portadors de malalties o han entès millor la identitat de les cèl·lules, entre moltes altres coses.

Canvia el cervell durant l’embaràs?

La fisiologia i l’anatomia del cos humà canvien durant l’embaràs per adaptar-se als processos que requereix la gestació. L’equip de la investigadora CaixaResearch Susana Carmona a l’Instituto de Investigación Sanitaria Gregorio Marañón ha descobert que aquests canvis també afecten el cervell, la qual cosa es creu que contribueix a preparar l’embarassada per al part i la maternitat. Entre altres coses, l’equip de Carmona ha observat que durant l’embaràs es redueix el volum de la substància grisa del cervell i que alguns dels canvis es mantenen després del part.

Descobreix aquest fil de X, en què t’expliquem com canvia el cervell durant la gestació!

Noves aliances contra el càncer

La presència de cèl·lules mare en els tumors fa que aquests siguin molt més resistents a les teràpies utilitzades per combatre’ls i té un paper clau en la reaparició del càncer i en els processos de metàstasi. Per això, molts grups d’investigació de tot el planeta treballen en teràpies dirigides contra aquest tipus de cèl·lules tumorals. Els equips del professor José Luis Mascareñas (CiQUS-USC) i del doctor Bruno Sainz (IIBM CSIC-UAM), amb el suport d’un ajut CaixaImpulse Innovació, han desenvolupat el Ru1, un compost que interacciona amb l’ADN de les mitocòndries (un orgànul cel·lular) de les cèl·lules mare tumorals i que en frena la supervivència i la propagació.

Descobreix aquest fil de X, en què te n’expliquem més detalls!

Un pas més per entendre el càncer

El cos humà disposa de diverses eines per intentar frenar la proliferació de cèl·lules sense control que causa el càncer. Una d’aquestes eines són els gens supressors de tumors, com el p53, conegut com «el guardià del genoma». Un equip internacional d’investigadors coliderat per la investigadora de la xarxa CaixaResearch Ana Janic, del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF), ha revelat que el gen ZMAT3 té un paper crucial en el funcionament del gen p53. La seva interacció s’ha relacionat amb la prevenció d’alguns tipus de càncer, com ara limfomes i leucèmies, cosa que ens ajuda a entendre una mica millor la complexitat de la biologia cel·lular del càncer i a avançar en el desenvolupament de teràpies més eficaces.

Descobreix aquest fil de X, en què t’expliquem què suposa aquesta investigació contra el càncer!

La identitat de les cèl·lules i el deteriorament de les neurones

Cada cèl·lula del cos humà carrega el mateix material genètic: és la forma en què aquests gens s’expressen (o resten inactius) el que confereix a cadascuna la seva identitat única i el que marca la seva estructura i les seves funcions. Un equip liderat per l’investigador CaixaResearch Ángel Barco, de l’Instituto de Neurociencias CSIC-UMH d’Alacant, ha aconseguit identificar una proteïna, la Kdm1a, que és clau per ajudar les cèl·lules a conservar la seva identitat al llarg de tota la seva vida. Aquest descobriment suposa un avenç en la comprensió de l’envelliment natural i de la pèrdua de capacitats cognitives associada a l’edat.

Fes una ullada a aquest fil de X, en què aprofundim en la identitat de les cèl·lules!

Ús del greix ossi per mesurar l’eficàcia de les teràpies contra el càncer

Per mesurar la resposta dels pacients a les teràpies contra el càncer s’utilitzen una sèrie de criteris estandarditzats, coneguts per la sigla RECIST. Tot i que són molt efectius, encara tenen algunes limitacions. Una de les més rellevants és que no permeten avaluar amb eficàcia la resposta en pacients amb metàstasi als ossos. I en alguns tipus de càncer, com el de pròstata, aquestes metàstasis són freqüents. El Grup de Radiòmica del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), liderat per la investigadora Raquel López Pérez, ha trobat un nou marcador que permet avaluar la resposta als tractaments en pacients amb càncer de pròstata metastàtic ossi: la clau és l’augment de la quantitat de greix dins dels ossos.

Fes un cop d’ull a aquest fil de X, en què t’expliquem en detall aquest descobriment!

Nova via per millorar el tractament de la diabetis

El 25 % de la població espanyola té diabetis o està en risc de desenvolupar-la. Per tractar aquesta malaltia, és fonamental entendre les cèl·lules beta del pàncrees, encarregades de l’alliberament d’insulina per facilitar el transport dels sucres cap a les cèl·lules. Per exemple, avui sabem que en la diabetis de tipus 2 les cèl·lules beta tenen més dificultat per alliberar insulina i els teixits són més resistents a la seva acció, per la qual cosa augmenten els nivells de glucosa en sang.

L’equip liderat per la investigadora CaixaResearch Sonia Fernández Veledo, del Grup d’Investigació en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de la Fundació Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), a Tarragona, ha descobert una substància anomenada succinat que es troba de manera natural en les nostres cèl·lules i que podria ajudar a l’alliberament d’insulina. Aquest descobriment obre noves vies per tractar la diabetis i mantenir sota control els nivells de sucre en sang.

Descobreix aquest fil de X, en què t’expliquem més detalls del succinat!

Un senyal per anticipar-se a l’aparició de l’Alzheimer

La reducció del flux sanguini al cervell és un dels símptomes de l’Alzheimer; així doncs, entendre i mesurar aquests canvis de manera primerenca és crucial per desenvolupar estratègies més efectives en el seguiment i la prevenció de la malaltia. En un estudi liderat pel Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre d’investigació de la Fundació Pascual Maragall amb el suport de la Fundació ”la Caixa”, s’ha aconseguit millorar la sensibilitat de la tècnica més habitual per mesurar el flux sanguini cerebral (coneguda com a arterial spin labeling o ASL). Amb aquesta millora, els investigadors han demostrat que el flux sanguini cerebral en individus amb Alzheimer disminueix en les primeres fases de la malaltia, molt abans que se’n manifestin els símptomes clínics. Aquest descobriment obre noves possibilitats per detectar la malaltia de manera primerenca.

Visita aquest fil de X, en què t’expliquem els avenços que suposa aquest descobriment!

Identificar nous mosquits per millorar la salut pública

Del dengue a la malària, moltes de les malalties infeccioses més perilloses són transmeses per insectes i, especialment, per mosquits. Per això, seguir de prop la presència de diferents espècies i entendre el seu comportament com a vectors de la malaltia és essencial per reforçar la salut pública. L’equip de l’investigador CaixaResearch Jordi Figuerola a l’Estación Biológica de Doñana (EBD-CSIC) ha identificat al sud d’Espanya 23 espècies de jejenes, uns insectes semblants als mosquits, del gènere Culicoides, inclosa una espècie completament nova per a la ciència. Aquests insectes poden transmetre patògens que causen malalties com el virus de la llengua blava o el virus d’Oropuche.

Fes un cop d’ull a aquest fil de X, en què t’expliquem com es descobreix un mosquit nou!

Una nova porta per millorar les immunoteràpies contra el càncer

Les immunoteràpies CAR-T constitueixen una de les teràpies més innovadores contra el càncer. Consisteixen a modificar les cèl·lules T del mateix pacient per convertir-les en cèl·lules capaces de reconèixer i atacar les cèl·lules canceroses. Fins ara, una de les barreres que afronten aquestes teràpies és que les cèl·lules CAR-T perden efectivitat davant de tumors sòlids, com els càncers de mama o d’ovari. Amb l’estudi de les causes d’aquest pèrdua d’efectivitat, el Grup d’Immunoteràpies Cel·lulars per al Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS- HCB), liderat per la investigadora CaixaResearch Sònia Guedán, ha observat que algunes cèl·lules CAR-T tenen més afinitat pel tumor que d’altres. Això suggereix que es podria ajustar aquesta afinitat per augmentar l’eficàcia dels tractaments.

Descobreix aquest fil de X, en què t’expliquem tots els detalls de la seva investigació!

Glòbuls vermells artificials per reforçar el control de la grip

El virus de la grip es reinventa constantment per eludir les defenses del nostre organisme, cosa que obliga a actualitzar les vacunes per mantenir la població protegida. El mètode utilitzat per monitorar el virus (i després desenvolupar les vacunes) es basa en la capacitat del virus de la grip per unir-se als glòbuls vermells. Tot i que és una solució efectiva, depèn dels glòbuls vermells frescos, que tenen una vida útil de tan sols una setmana, de manera que els científics han de treballar contra rellotge. Amb l’ajuda del programa CaixaImpulse, la investigadora Eva Baldrich ha estat liderant durant els últims set anys un projecte que podria canviar les coses: han desenvolupat micropartícules que emulen els glòbuls vermells, batejats com a sintròcits, amb una gran reproductibilitat i estabilitat, i amb la peculiaritat que es poden conservar deshidratats, cosa que en facilita la producció a gran escala, el transport i l’emmagatzematge.

Comparteix aquest fil de X amb tots els detalls sobre aquests glòbuls vermells artificials!