Dolor intens durant la menstruació, molèsties en les relacions sexuals, problemes de fertilitat. Potser per a algunes persones aquests símptomes són llunyans, gairebé abstractes. Tanmateix, per a 190 milions de dones arreu del món són part del seu dia a dia. Es tracta de l’endometriosi, una malaltia crònica molt heterogènia, sobre la qual sabem molt poc i que té un impacte que va més enllà del tema físic perquè afecta profundament la qualitat de vida de les dones que la pateixen.

Tot i que els científics encara no han aconseguit comprendre els mecanismes biològics que hi ha darrere d’aquesta malaltia, considerada popularment com «la gran oblidada», els últims anys ha començat a rebre l’atenció que mereix.

Cada temporada, amb l’arribada de la grip, les vacunes tornen a ser notícia. Tanmateix, la veritable batalla té lloc durant tot l’any en laboratoris d’arreu del món on els investigadors intenten anticipar-se a un virus que, gràcies a l’alta capacitat de mutació que té, es reinventa constantment per eludir les defenses del nostre organisme.

Aquesta habilitat d’adaptació obliga els científics a actualitzar les vacunes una vegada i una altra en un esforç per mantenir la població protegida davant de les variants emergents.

Actualment, un mètode avalat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és clau per monitorar el virus: els assajos d’hemaglutinació (HA) i inhibició de l’hemaglutinació (HAI).

El part i les primeres hores de vida del nounat representen un període considerat de risc. Factors com el naixement prematur, la disminució de l’aportació sanguínia durant el part o l’adquisició d’infeccions poden desencadenar lesions cerebrals, amb conseqüències que poden derivar en diferents graus de discapacitat. La detecció primerenca d’aquestes afeccions resulta fonamental per implementar teràpies adequades que permetin mitigar els efectes adversos i millorar el pronòstic a llarg termini.

En aquesta edició de News from the lab, els investigadors Albert Fabregat, de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i Vicenç Pascual, de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, ens presenten un dispositiu que estan desenvolupat amb el suport del programa CaixaImpulse Innovació i que permet la detecció precoç de problemes neurològics potencials en nadons. 

La Fundació ”la Caixa” ha seleccionat 29 nous projectes de recerca biomèdica d’excel·lència amb gran impacte social dins de la convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut 2024, dotada amb 25,7 milions d’euros, perquè es puguin dur a terme en diversos centres de recerca, hospitals i universitats d’Espanya i Portugal.

Entre els guardonats enguany hi ha 11 projectes liderats des de 6 centres de recerca catalans: Centre de Regulació Genòmica (CRG), Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i Universitat Pompeu Fabra (UPF).

La setena edició d’aquesta convocatòria, a la qual s’havien presentat 580 propostes de recerca bàsica,

En aquesta nova edició d’Instantànies CaixaResearch us presentem un avenç clau per millorar una de les teràpies més innovadores en el tractament del càncer: les immunoteràpies CAR-T. 

Aquestes teràpies consisteixen a modificar genèticament les cèl·lules T immunitàries del mateix pacient per convertir-les en cèl·lules CAR-T, capaces de reconèixer i atacar les cèl·lules canceroses. Si bé s’ha demostrat que les teràpies CAR-T són molt eficaces contra càncers de la sang, com la leucèmia i els limfomes, perden significativament l’efectivitat en tumors sòlids, com ara els càncers de mama, d’ovari o gàstrics.

Això passa perquè els tumors sòlids han desenvolupat mecanismes que els permeten evadir l’atac de les cèl·lules CAR-T. Un d’aquests mecanismes està causat per la unió de dues proteïnes: la proteïna PD-L1,