Comença la calor, surts al carrer i l’aire ja fa olor de primavera; tot sembla verd, brillant i florit; inspires a fons i, un altre cop, esternudes. Aquest any també, amb l’arribada de la nova estació, hi ha una paraula que ressona vagis o vagis: al·lèrgia.

Però el que molts viuen com una molèstia estacional és en realitat un fenomen que cada vegada pateixen més persones durant tot l’any. I és que les al·lèrgies han augmentat dràsticament en les últimes dècades i encara són lluny d’haver tocat sostre. Avui es calcula que la rinitis al·lèrgica afecta el 32 % de la població europea, mentre que, per al 2050,

Celebrat a Barcelona durant dos dies, la trobada va reunir a fundacions i responsables de recerca per debatre sobre governança, sostenibilitat i el paper de la filantropia en els centres de recerca.

Barcelona va acollir els dies 26 i 27 de març un fòrum d’investigació organitzat per Philea (Philanthropy Europe Association), que va reunir a representats de fundacions i organitzacions científiques de tot Europa. L’objectiu: reflexionar sobre com es governen els centres de recerca finançats per la filantropia i compartir experiències des de diferents models institucionals.

La trobada va tenir lloc al Museu de la Ciència CosmoCaixa, pocs dies abans de la inauguració del CaixaResearch Institute, el qual va oferir un marc especialment significatiu per a la Fundació ”la Caixa”.

Més de 190 milions de dones al món i més d’un milió a Espanya pateixen endometriosi. Malgrat que afecta 1 de cada 10 dones en edat reproductiva, aquesta malaltia inflamatòria, crònica i sistèmica continua sent una de les patologies més desconegudes i amb més retard diagnòstic. En molts casos poden passar deu anys fins que les pacients aconsegueixen tenir l’explicació d’uns símptomes que impacten profundament en la seva salut física, mental, sexual i reproductiva.

L’endometriosi apareix quan teixit similar al que recobreix l’interior de l’úter, l’endometri, creix per fora, sobretot als ovaris, als lligaments uterins, a la bufeta o a l’intestí. Tot i que està fora de lloc, aquest teixit respon igualment a les hormones del cicle menstrual: s’inflama i sagna cada mes,

Cada dia prenem centenars de decisions: escollir un camí, aturar-nos davant d’un senyal, confiar en algú o no… I el més curiós és que moltes les prenem fins i tot abans de ser-ne conscients. Com si el nostre cervell tingués un «pilot automàtic» que ens permet actuar amb rapidesa i guia les nostres eleccions de manera gairebé imperceptible. Però, sabem com funciona i per què decideix el que decideix? Som realment lliures o en som dependents»?

Darrere de cada decisió s’hi amaguen processos invisibles i complexos que investigadors com Joseph Paton, director del Programa de Neurociència Champalimaud i investigador principal de la Fundació Champalimaud a Lisboa, intenten desxifrar a través de la neurobiologia del comportament: circuits neuronals que avaluen recompenses ,

Tot avenç comença amb una pregunta. Els metges de la Grècia clàssica es preguntaven què era aquell teixit anòmal que creixia sense control i afectava la salut dels seus pacients. L’anomenaven karkinos (‘cranc’) perquè era dur i s’assemblava a aquest animal. D’aquest terme deriva la paraula que avui encara fem servir. 

2.400 anys més tard, sabem que hi ha més de 200 tipus de càncer. El càncer no és una sola malaltia, sinó moltes, i necessita moltes preguntes. En aquest article recollim alguns dels dubtes que ens ha enviat la nostra comunitat i els abordem juntament amb dues expertes en clínica i investigació.

Elisa Espinet,