Cada 15 de febrer es commemora el Dia Mundial del Càncer Infantil amb l’objectiu de conscienciar sobre aquesta malaltia, que afecta prop de 400.000 infants i adolescents d’entre 0 i 19 anys.

El seu diagnòstic, devastador tant per a les persones que la pateixen com per als seus familiars i el seu entorn, acostuma a suscitar nombroses preguntes. En molts casos, sense una resposta fàcil.

El 24 de gener passat, vam respondre a algunes d’aquestes qüestions en el debat CaixaResearch protagonitzat per la Dra. Ana Patiño, catedràtica de Genètica i investigadora del Laboratori de Teràpies Avançades per a Tumors Sòlids del Departament de Pediatria de la Clínica Universidad de Navarra,

Som, en gran mesura, el resultat dels nostres records. Sentim, aprenem, construïm el nostre dia a dia d’acord amb el que ja hem viscut. Per això, enfrontar-se a l’oblit significa desconfigurar bona part de qui som.

La pèrdua de memòria és un dels símptomes més temuts de les persones que pateixen demència i dels seus afins. Entre els pacients, que superen els 50 milions actualment, un 60 o 70 % pateixen la malaltia d’Alzheimer. I segons estimacions de l’OMS, aquesta xifra arribarà als 150 milions el 2050.

La malaltia d’Alzheimer és una malaltia degenerativa complexa i encara molt desconeguda, que pot començar a fer mal silenciosament al cervell fins a 20 anys abans dels primers símptomes.

La COVID-19 ha alterat els serveis vitals de vacunació a tot el món, i la situació ha exposat milions de persones, especialment els infants, al risc de patir malalties curables. Una d’aquestes malalties és la pneumònia, que és la causa principal de mortalitat infantil en menors de 5 anys, malgrat que hi ha vacunes per prevenir-la des de fa dècades. Davant l’emergència sanitària actual, la Fundació ”la Caixa”, compromesa amb la lluita contra la pneumònia des de fa més d’una dècada, ha redoblat els esforços durant la pandèmia per garantir la continuïtat dels programes d’immunització als països amb els ingressos més baixos.

La pneumònia és causada per bacteris, virus o fongs,

El passat 7 d’octubre, Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna van rebre el Premi Nobel de Química “pel desenvolupament d’un mètode d’edició del genoma”, anomenat CRISPR-Cas9, que permet tallar l’ADN en punts concrets. Aquestes noves “tisores genètiques”” han suposat una autèntica revolució en la biologia i la medicina, i entre d’altres aplicacions, tenen el potencial de desenvolupar noves teràpies contra el càncer i curar malalties genètiques hereditàries.

No obstant això, aquesta eina d’edició genètica no és l’única. De fet –sense anar més lluny– un equip espanyol del Grup de Recerca en Biologia Sintètica Translacional de la UPF està desenvolupant una nova tecnologia anomenada Uni-large que podria tenir fins i tot més èxit que la guardonada CRISPR-Cas9,