Curar el càncer, és possible? Són molts els investigadors que creuen que aconseguir-ho depèn, senzillament, de conèixer millor cada tumor i la resposta als tractaments de cada pacient.

Per això, el 2010 va néixer la Unitat d’Investigació de Teràpia Molecular del Càncer (UITM)-CaixaResearch del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), amb l’impuls de la Fundació ”la Caixa”. Des que es va crear, ha tingut sempre el mateix objectiu: millorar els tractaments personalitzats per a cada tipus de tumor i cada pacient. I l’èxit ha estat rotund. En poc més de 10 anys, la UITM-CaixaResearch ha participat en assaigs clínics que han permès aprovar més de 40 nous fàrmacs. I només el 2021 s’han tractat 1.389 pacients en 207 assaigs clínics, xifra que augmenta cada any i que suposa gairebé un 10 % més que el 2020.

En alguns casos, l’objectiu és altament ambiciós: desenvolupar un primer tractament per a un tipus de càncer molt concret. Vol dir donar una oportunitat, moltes vegades l’única, als pacients que el pateixen, perquè a la majoria no els han funcionat els tractaments previs estàndard per a la seva patologia, o bé fins al moment no hi havia cap tractament específic.

Avui, Dia Mundial dels Assaigs Clínics, us explicarem una d’aquestes històries, la de l’avapritinib, el primer fàrmac per a pacients que tenen una determinada mutació en un tipus de sarcoma anomenat GIST. En parlarem amb el doctor César Serrano —que lidera el Grup d’Investigació Traslacional del Sarcoma al VHIO i és també metge especialista a l’Hospital Vall d’Hebron—, que va participar en el disseny i l’execució de l’assaig clínic que va derivar en la seva aprovació.

Què és un sarcoma?

Els sarcomes són malalties rares responsables de l’1-2 % dels diagnòstics de càncer. Afecten inicialment el teixit connectiu i, en funció d’aquest teixit, es coneixen fins a 70 tipus de sarcoma. Aquesta complexitat fa que cada tipus particular de sarcoma sigui especialment rar. Per exemple, el GIST, que s’origina en l’estroma gastrointestinal, és el més freqüent, però no hi ha més de 800 casos a Espanya a l’any.

Parles del GIST com d’un sarcoma especialment rar. Quantes persones el pateixen?

Al Campus Vall d’Hebron de Barcelona, el segon centre hospitalari d’Espanya i centre nacional de referència en el tractament dels sarcomes, arriba un nou pacient de sarcoma cada dos dies, però menys de 40 a l’any tenen GIST. I d’aquests només un pateix la mutació PDGFRA D842V, que fins fa poc era distintiva d’un càncer sense tractament.

Sembla que en siguin pocs, però els tumors «rars» suposen aproximadament el 24 % de tots els casos de càncer. Tanmateix, com que la recerca i el desenvolupament de noves teràpies per als tumors minoritaris són escassos, l’esperança de vida dels pacients que els pateixen està per sota de la d’altres pacients oncològics.

L’eficàcia del nou fàrmac, l’avapritinib, és molt alta. Per què?

És un exemple paradigmàtic del que anomenem el model d’addicció oncogènica, en el qual una mutació determina la biologia del tumor. I per això és tan eficaç una teràpia dirigida contra aquesta mutació. Aquesta estratègia de la medicina de precisió ja ofereix tractaments personalitzats a un 10 % dels pacients amb càncer.

I quant de temps passa entre l’assaig clínic i l’aprovació del fàrmac?

En el cas de l’avapritinib, l’assaig amb humans va començar l’octubre del 2015 i va acabar el gener del 2017. I l’aprovació va arribar tant als Estats Units com a Europa el 2020. En total, menys de 5 anys i un èxit per a pacients amb tumors rars, en què els assaigs clínics es poden complicar molt perquè costa de trobar un nombre suficient de pacients.

Quin va ser el teu paper, i el del VHIO, en el desenvolupament d’aquest fàrmac?

Hi vam ser des del principi. Jo vaig formar part de l’equip científic que va dissenyar l’assaig, en el qual van participar 5 centres als Estats Units i 6 centres europeus. Vam aconseguir incloure-hi 256 pacients amb GIST, 56 dels quals tenien la mutació PDGFRA D842V.

I què va passar?

El 100 % dels pacients amb la mutació van reaccionar al tractament, i el que anomenem la població de seguretat, la resta de pacients amb GIST de l’estudi, ens va permetre comprovar també que era un medicament amb toxicitat baixa.

Per què van ser necessaris assaigs de fase 2 o 3 per a la seva aprovació?

Teníem una població reduïda, però molecularment molt ben definida i en tots els casos el tractament va funcionar. A més, es van fer altres estudis paral·lels que ens van permetre comprovar-ne la seguretat; entre aquests, una comparativa amb un altre tractament de tercera línia per a tumors GIST que va incloure uns 400 pacients.

I tres anys després de finalitzar l’assaig clínic en fase 1, un estudi de seguiment dels participants amb la mutació PDGFRA D842V va mostrar resultats molt robustos: un 91 % de taxa de resposta, és a dir, amb una disminució significativa del tumor, i 34 mesos de supervivència mitjana lliure de progressió.

Què significa per a tu treballar amb pacients en els assaigs clínics?

La meva feina té una vessant molt emocionant. Trobar un tractament per a un càncer que no en tenia significa que, després de cirurgies i nombrosos tractaments fallits, de sobte el pacient entra a l’assaig clínic i el seu tumor comença a decréixer. Fins i tot alguns pacients que es trobaven molt malament van millorar ràpidament. És el que anomenem el efecte Llàtzer. I les emocions que això provoca en els pacients, les seves famílies i nosaltres mateixos és una cosa que dona sentit a tot el que fem.

Entenc que un assaig és una cosa complexa. Qui hi ha darrere d’aquests estudis?

Som molts. I és un privilegi formar part d’aquest gran equip. D’una banda, disposem de la UITM-CaixaResearch, un equipament modern i amb tots els recursos que necessitem, que per als assaigs en fase 1 en són molts. I, d’altra banda, hi ha l’equip de suport i d’infermeria, que organitza cada detall perquè els pacients estiguin còmodes i no percebin la complexitat de cada pas.

Marca la diferència estar al Vall d’Hebron i disposar de la UITM-CaixaResearch?

Sens dubte. Aquestes instal·lacions i aquest equip són únics a Espanya. Quan una farmacèutica té interès que un assaig clínic de fase 1 aterri a Espanya, sempre pregunta primer pel Vall d’Hebron.

Jo soc metge i soc investigador. I això em dona una visió i una aproximació al tumor molt especial. En tot moment veig el pacient i les seves necessitats i, a la vegada, el tumor i les seves característiques moleculars. I la UITM-CaixaResearch ofereix el punt de trobada entre aquestes dues facetes: la recerca, perquè no oblidem que un assaig clínic en fase 1 és encara una investigació, i els pacients. I aquesta combinació és el que busquen també moltes farmacèutiques per crear els equips que lideren els seus assaigs clínics.

I què passa després de l’aprovació? De cop i volta, tots els pacients tenen accés al tractament?

La realitat és una mica més complexa. Perquè, encara que presentem aquests treballs a congressos, no és fàcil que tots els metges que atenen pacients se n’assabentin de seguida. I no és estrany que, per a un pacient amb GIST en una ciutat petita d’Espanya, el diagnòstic i el tractament personalitzat siguin més difícils.

I com podem accelerar aquesta translació fins a la pràctica clínica?

Doncs connectant amb els pacients i creant xarxes assistencials. En el nostre cas, som membres del grup GEIS, que reuneix els millors equips i centres hospitalaris d’Espanya en sarcomes i els connecta amb les associacions de pacients. A través del grup GEIS, per exemple, es pot enviar una mostra tumoral al Vall d’Hebron i, si l’anàlisi molecular mostra la mutació PDGFRA D842V, l’equip mèdic local pot sol·licitar el tractament amb avapritinib.

Una altra opció és que el metge demani la derivació a un centre de referència o CSUR, com se’ls coneix en argot clínic. I una vegada els pacients arriben al Vall d’Hebron, nosaltres ja posem tot el nostre equip a la seva disposició. De fet, aquí tractem no sols pacients de Catalunya, sinó també de tot Espanya, fins i tot d’altres parts del món.

L’avapritinib és el teu primer cas d’èxit en fàrmacs oncològics?

No. Sóc una persona afortunada, i vaig participar també activament en el desenvolupament clínic de ripretinib, un altre tractament per a pacients amb GIST que s’acaba d’aprovar recentment. I gràcies al treball al meu laboratori, on treballem models preclínics, hem aconseguit fer el salt a diferents assaigs clínics de fase 1.