Comença la calor, surts al carrer i l’aire ja fa olor de primavera; tot sembla verd, brillant i florit; inspires a fons i, un altre cop, esternudes. Aquest any també, amb l’arribada de la nova estació, hi ha una paraula que ressona vagis o vagis: al·lèrgia.

Però el que molts viuen com una molèstia estacional és en realitat un fenomen que cada vegada pateixen més persones durant tot l’any. I és que les al·lèrgies han augmentat dràsticament en les últimes dècades i encara són lluny d’haver tocat sostre. Avui es calcula que la rinitis al·lèrgica afecta el 32 % de la població europea, mentre que, per al 2050, l’Organització Mundial de la Salut estima que aquesta xifra podria arribar al 50 % de la població mundial.

Què hi ha darrere d’aquest augment? Quin paper hi tenen els nostres hàbits de vida i l’entorn? Com afecta aquest fenomen en termes biològics i socials? I, sobretot, quines respostes hi està trobant la recerca mèdica per comprendre’l i frenar-lo?

Per aprofundir en les respostes a aquestes preguntes parlem amb tres referents en el camp: Laia Alsina, becària de la Fundació ”la Caixa” i cap del Servei d’Al·lergologia i Immunologia Clínica de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona; el seu company Jaime Lozano, cap de Secció d’Al·lergologia del mateix centre, i José Chen, metge i investigador especialitzat en Salut Pública a l’Institute for Global Health (ISGlobal) de Barcelona.

 

El símptoma d’una transició

«Una al·lèrgia és, al final, una pèrdua de tolerància», explica Laia Alsina. «El sistema immune interpreta com a perillosa una cosa que hauria de reconèixer com a innòcua. Això pot passar amb diferents substàncies, per múltiples motius i en diferents parts del cos: des d’al·lèrgies respiratòries i alimentàries fins a dermatitis i reaccions cutànies».

«L’augment de pacients que estem veient és generalitzat en tots els tipus i no es produeix només a la primavera», indica Alsina. En aquest marc, «els casos alimentaris presenten el creixement que crida més l’atenció: del 4 % el 1992 a l’11,4 % el 2015», indica Jaime Lozano.

El patró és especialment visible en determinats grups i contextos. «Veiem un repunt més fort infants, entorns urbans i en contextos de canvi ambiental ràpid», apunta Alsina. «I cada vegada hi ha més casos en què les al·lèrgies se solapen amb inflamació, autoimmunitat, infeccions recurrents i alteracions digestives.» Per a Alsina, això no és un fenomen aïllat: «Ho emmarcaria com a part d’una transició epidemiològica més àmplia. No sols estan augmentant les al·lèrgies, també creixen les malalties respiratòries i digestives relacionades amb l’ambient i les alteracions en el microbioma, les barreres epitelials i la regulació immune.»

 

Un problema d’educació?

Durant anys, l’explicació més estesa per a aquest creixement va ser l’anomenada hipòtesi de la higiene, segons la qual l’entorn cada vegada més asèptic de les societats modernes privaria al sistema immunitari dels estímuls necessaris per desenvolupar-se correctament i el faria així més propens a reaccionar de manera exagerada.

Avui, aquesta idea ha evolucionat. «Les teories actuals són més sofisticades que la idea de “massa higiene”», matisa Alsina. «És cert que el sistema immunitari necessita una exposició primerenca i diversa a microorganismes beneficiosos per aprendre a tolerar-los; i que en entorns urbans hem reduït el contacte amb biodiversitat, terra, animals, vegetació i microbiota ambiental. Però també és cert que utilitzem més antibiòtics i seguim dietes més processades. Tot això pot empobrir el microbioma i dificultar el desenvolupament dels circuits immunològics reguladors. Per això prefereixo parlar de pèrdua de biodiversitat o pèrdua d’educació immunològica».

 

La ciència de l’exposició

A aquesta manca d’entrenament s’hi suma un factor d’escala global: el canvi climàtic. A partir de les conclusions de l’Informe Lancet Countdown 2026, el seu coautor José Chen descriu una llista ben clara de factors agreujants:

«D’una banda, les temporades de calor s’avancen i s’allarguen. Aquest augment de les temperatures permet que plantes pròpies de zones més càlides es desplacin cap a latituds més altes i exposin les poblacions a al·lèrgens amb els quals abans no convivien.»

«A més, hi ha un increment de CO₂ a l’atmosfera, que estimula la fotosíntesi: les plantes creixen més. En paral·lel, les temperatures elevades afavoreixen cicles reproductius més intensos i prolongats en algunes espècies.»

«El resultat», conclou Chen, «és una pressió al·lergògena creixent: més intensa, més duradora i que afecta un nombre cada vegada més alt de persones».

La contaminació, una de les causes d’aquest panorama, agreuja encara més les conseqüències en l’organisme. «Les partícules contaminants s’adhereixen al pol·len i fan que esdevingui més irritant per a les vies respiratòries, de manera que danyen les nostres defenses i augmenten el risc d’atacs d’asma», assenyala Chen.

L’impacte és directe. «Primer es danyen les barreres respiratòria, cutània i intestinal, que són les primeres línies de defensa immunològica contra l’ambient», explica Alsina. «Aquest dany afavoreix un estat inflamatori de baix grau que pot facilitar respostes al·lèrgiques i pèrdua de tolerància.»

Aquesta és la raó que avui s’abordin les al·lèrgies des de dues vessants que van més enllà de la clínica tradicional: l’estudi de la totalitat dels elements als quals estem exposats al llarg de la vida i l’impacte que tenen en la nostra biologia, es coneixen en conjunt com a exposoma, i la immunologia ambiental.

 

La immunologia com a canvi de paradigma

Durant dècades, tractar una al·lèrgia significava, sobretot, evitar l’al·lergen i alleujar els símptomes. Avui, aquesta visió ha quedat obsoleta. «La immunologia ens ha permès deixar de veure l’al·lèrgia com una simple reacció davant d’un al·lergen i entendre-la com una alteració d’un ecosistema immunològic», explica Alsina. «La pregunta ja no és només quin és l’al·lergen que causa els símptomes, sinó també per quin motiu aquest infant ha perdut tolerància, quina barrera està alterada, quin microbioma té, quina via inflamatòria predomina i quin biomarcador pot orientar el tractament».

El pont entre aquest coneixement científic i la seva aplicació real té un nom: investigació translacional. «Connecta la pregunta clínica amb el laboratori i retorna respostes al pacient», descriu Alsina. «És precisament en aquesta intersecció on se situa el CaixaResearch Institute, el nou centre de recerca en immunologia translacional impulsat per la Fundació ”la Caixa”, un espai concebut per escurçar la distància entre el descobriment científic i l’impacte clínic en malalties complexes a través de tres eixos d’investigació: la immunologia i la seva relació amb la salut i la malaltia; les ciències exposòmiques, i la immunologia de sistemes.

«Com a exbecària postdoctoral de la Fundació ”la Caixa”, aquest punt és especialment important per a mi», explica Alsina. «Invertir en immunologia és invertir en una disciplina que connecta al·lèrgies, autoimmunitat, infeccions, càncer, vacunes, microbioma i teràpies avançades.»

 

Tractar millor des d’abans

A la consulta, aquest canvi de paradigma ja es tradueix en noves eines. «Fins ara teníem els antihistamínics, que alleugen símptomes, però que no modifiquen per si sols la trajectòria immunològica», apunta Alsina. «El futur està a promoure la recuperació de la tolerància i modular la resposta immune», afegeix. A la pràctica, això significa «introduir al·lèrgens des d’edats primerenques, cuidar la pell de manera preventiva i, fins i tot, tractar amb immunoteràpia respiratòria i oral i amb fàrmacs biològics que bloquegen respostes immunes específiques, i utilitzar biomarcadors que permeten seleccionar el tractament més adequat per a cada pacient», segons detalla Lozano.

Ara no sols intentem aconseguir que el pacient toleri més quantitat d’al·lergen, sinó també entendre quins són els canvis que es produeixen en el seu sistema immune», afegeix Alsina. «Aquí hi ha el potencial científic: passar de protocols generals a immunoteràpia personalitzada.»

 

Un futur sense al·lèrgies?

Erradicar-les del tot probablement no és realista. «Són malalties multifactorials», reconeixen Alsina i Lozano. Però l’horitzó és lluny de ser ombrívol. «Sí que és possible prevenir-ne les formes greus, anticipar el risc i tractar-les millor.»

Per aconseguir-ho, el futur passa per combinar salut pública i mediambiental amb immunologia de precisió: «reduir la contaminació, protegir la biodiversitat, millorar la salut maternoinfantl, tenir cura del microbioma i les barreres epitelials, i identificar biomarcadors per aplicar immunoteràpia o fàrmacs biològics de manera personalitzada», apunta Alsina. I en aquest camí, la pediatria ocupa un lloc estratègic: «Tenim una finestra única perquè el sistema immunitari encara està aprenent».

Des del punt de vista ambiental, Chen és igualment clar: «Hi ha una finestra temporal curta per actuar: frenar l’augment és possible si apliquem mesures reals contra el canvi climàtic i la contaminació».

«A més del seu impacte biològic, existeix un cost humà i social que sovint se subestima i s’ha de tractar en les polítiques públiques», explica Chen. «Les al·lèrgies, per exemple les ambientals, poden durar setmanes o mesos. Afecten el dia a dia: congestió, picor als ulls, cansament, dificultat per dormir; redueixen el rendiment a la feina i els estudis; augmenten l’absentisme i generen despeses sanitàries i pèrdues de productivitat considerables.»

I, com passa amb tants d’altres trastorns de salut, «l’impacte és més gran en persones amb menys recursos, que sovint viuen en zones més contaminades, pateixen símptomes més intensos i troben més obstacles per accedir a l’atenció sanitària».

Per a Lozano, l’objectiu final de tota investigació és concret i humà: «Que ningú no visqui limitat per por, restriccions innecessàries o risc no controlat». I la clau per aconseguir-ho té nom: «Personalització. Cada pacient té un risc, una família, un entorn i un fenotip diferent, i hem d’aprendre a tenir-los en compte».

La primavera continuarà arribant. Però la forma en què la medicina, la recerca i les polítiques públiques s’enfronten amb les al·lèrgies està canviant: amb més eines, més col·laboració i una comprensió cada vegada més profunda del que passa quan el sistema immune, en lloc de protegir-nos, ens posa en guàrdia davant del món.

Si vols saber-ne més, la doctora Laia Alsina ens va deixar algunes recomanacions i fonts:

• Sant Joan de Déu – Escola de Salut. Al·lèrgia respiratòria
• Sant Joan de Déu – Escola de Salut. Al·lèrgia alimentària
• Sant Joan de Déu – Centre d’Excel·lència en Immunologia (CIS-UB)
• Sant Joan de Déu – Servei assistencial: Al·lèrgia i Immunologia Clínica
• Sant Joan de Déu Institut de Recerca – Malalties al·lèrgiques en la infància i l’adolescència 
• Sant Joan de Déu Institut de Recerca – Estudi de malalties per disfunció immune en pediatria (GEMDIP)