Cada temporada, amb l’arribada de la grip, les vacunes tornen a ser notícia. Tanmateix, la veritable batalla té lloc durant tot l’any en laboratoris d’arreu del món on els investigadors intenten anticipar-se a un virus que, gràcies a l’alta capacitat de mutació que té, es reinventa constantment per eludir les defenses del nostre organisme.

Aquesta habilitat d’adaptació obliga els científics a actualitzar les vacunes una vegada i una altra en un esforç per mantenir la població protegida davant de les variants emergents.

Actualment, un mètode avalat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és clau per monitorar el virus: els assajos d’hemaglutinació (HA) i inhibició de l’hemaglutinació (HAI). Aquestes tècniques, que es basen en la capacitat del virus de la grip per unir-se als glòbuls vermells (eritròcits), permeten als científics caracteritzar els virus circulants a cada estació i estudiar la resposta immunològica de la població. Tot i que són eficaços i econòmics, depenen de glòbuls vermells «frescos», amb una vida útil de tan sols una setmana, cosa que obliga a treballar contra rellotge.

Però què passaria si existissin glòbuls vermells artificials, dissenyats específicament per a aquestes tècniques, que es poguessin produir en grans quantitats, que fossin més estables i que, a més, facilitessin l’estandardització mundial dels mètodes de l’OMS? Aquesta va ser la visió d’Eva Baldrich, que fa set anys va decidir donar forma al projecte Sintròcit©.

Al Vall d’Hebron Institut de Recerca de Barcelona, l’Eva i el seu equip van crear unes micropartícules que emulen els glòbuls vermells i que porten incorporats en superfície receptors específics del virus de la grip, i les van batejar com a Sintròcits. En els assajos d’aglutinació amb Sintròcits (SynA), aquestes partícules van mostrar una unió ràpida i específica amb diferents soques de virus que imita els resultats obtinguts amb els glòbuls vermells.

Fins ara, aquests Sintròcits han demostrat més reproductibilitat i estabilitat i, a diferència dels glòbuls vermells frescos, es poden conservar deshidratats, la qual cosa en facilita la producció a gran escala, el transport i l’emmagatzematge.

En aquests moments, la tecnologia està sent testada en col·laboració amb investigadors del Centre per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) d’Atlanta, als Estats Units, el centre de malalties infeccioses més important del món, una gran fita per al projecte Sintròcit©.

Ara, l’equip de l’Eva s’enfronta a un nou repte: millorar la sensibilitat dels Sintròcits, ampliar la seva capacitat per detectar més virus i alhora reduir els costos de producció. El pas següent és trobar aliats en la indústria per escalar la producció i portar aquesta solució tan innovadora al mercat.

Si vols més informació sobre aquesta investigació, et convidem a seguir el nostre fil a X.