L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut com un estat de complet benestar físic, mental i social. Però, què passa quan expandim els marges d’aquesta definició i la mirem des de diferents disciplines i enfocaments? I com construïm aquesta salut? 

Més enllà del que és evident, la salut té moltes fronteres que estan en exploració constant. Deia el metge colombià Héctor Abad Gómez, especialista en salut pública i activista dels drets humans, que «l’aigua neta salva més vides que el millor dels cirurgians». I és que, si la salut és benestar, aleshores no sols la construeixen metges i hospitals, sinó que també la modelen els qui dissenyen ciutats més habitables,

A primera vista, la imatge sembla un dibuix improvisat: línies que serpentegen, bucles que es repeteixen i formes que floten en un espai grisós. Podria semblar un gargot abstracte o l’esbós d’una arquitectura impossible. No obstant això, el que veiem és l’interior d’un cor durant un procediment mèdic pioner.

Aquesta instantània captura un moment clau d’una recerca que demostra, per primera vegada, que és possible substituir una vàlvula cardíaca metàl·lica implantada prèviament sense necessitat de cirurgia a cor obert. Un avenç publicat a European Heart Journal, que podria canviar el tractament de molts pacients d’edat avançada amb malalties valvulars.

Per explorar aquesta imatge amb dues mirades complementàries —l’artística i la científica— tenim Maria Rius,

Una malaltia rara és, per definició, la que afecta menys d’1 de cada 2.000 persones.

Per això se’n diuen rares. Tot i que, si considerem que n’hi ha 7.000 tipus diferents i afecten 300 milions de persones —una xifra similar a la població dels Estats Units—, potser no ho són tant.

Tenint en compte aquestes xifres, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va aprovar el 2025 per unanimitat dels seus 194 països una resolució històrica: un document que reconeix aquestes malalties com una prioritat de salut global i estableix un pla d’acció a 10 anys vista. L’objectiu? Incorporar-les a les agendes nacionals, augmentar la inversió en la seva investigació i impulsar l’intercanvi de dades entre països.

Si el poguéssim percebre, quin so tindria l’envelliment? Quines notes representarien el canvi de forma, d’estructura i de color que se succeeixen amb els anys? I, en sentit contrari, quins senyals emetria el nostre cos si fos capaç de revertir aquest procés?

Potser aquest so existeix, però simplement no el sabem sentir. Passa una cosa semblant en aquesta nova Instantània del mes. Com si es tractés d’una experiència de sinestèsia sensorial, la imatge científica que observem desperta sensacions aparentment inconnexes o fins i tot contradictòries: una quietud canviant o un silenci eixordador. I el descobriment que amaga no és menys desconcertant: revela un mecanisme clau implicat en l’envelliment —i la regeneració— de les cèl·lules mare hematopoètiques. 

Preguntem a les expertes, Guadalupe Sabio i Beatriz Cicuéndez: Podem afrontar la báscula desde la ciencia?

Comença un any i també nous —o renovats— propòsits. Descobrir un hobby nou? Apuntar-se al gimnàs? Començar una dieta i perdre pes? És habitual que la bàscula ocupi un lloc central en moltes d’aquestes llistes, com també en els titulars actuals. 

Ozempic, Mounjaro o Wegovy… La irrupció de nous fàrmacs que prometen una pèrdua de pes ràpida i gairebé miraculosa ha tornat a situar la bàscula al centre del debat social, des de la premsa fins a les xarxes i les converses diàries. Però, i si mirem més enllà de la xifra que apareix al visor i portem la pregunta al laboratori?