Hi ha la falsa creença que dormir malament és un peatge inevitable de l’envelliment i d’etapes com l’embaràs o la perimenopausa, i que podem retallar hores de descans per guanyar productivitat, però no som conscients que la privació crònica de son compromet la nostra salut.

Dormir bé no és només descansar: és una necessitat bàsica i imprescindible que ens protegeix el cervell. A través de la mirada experta de la doctora Ana Fernández Arcos, neuròloga i investigadora del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), explorem per què la qualitat de descans en el present pot actuar com una barrera davant del deteriorament cognitiu i l’Alzheimer.

Dormir: un procés actiu d’autocura

Lluny de ser un estat passiu,

Què tenen en comú una micrografia cel·lular i una catifa persa? A primera vista totes dues són geometries que capturen un teixit, un entramat de patrons cromàtics.

En aquest lliurament de la Instantània del mes descobrirem com es connecta aquesta metàfora a través de la simbologia del cinema i què és el que realment evidencia l’estudi al qual pertany la imatge. I és que rere una aparent quietud s’amaga una «batalla» cel·lular digna d’un guió cinematogràfic, amb els seus herois i malvats i un tempo narratiu que ho determina tot. En són les protagonistes les cèl·lules senescents, autèntiques «cèl·lules zombis» que deixen de dividir-se, però no es moren.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut com un estat de complet benestar físic, mental i social. Però, què passa quan expandim els marges d’aquesta definició i la mirem des de diferents disciplines i enfocaments? I com construïm aquesta salut? 

Més enllà del que és evident, la salut té moltes fronteres que estan en exploració constant. Deia el metge colombià Héctor Abad Gómez, especialista en salut pública i activista dels drets humans, que «l’aigua neta salva més vides que el millor dels cirurgians». I és que, si la salut és benestar, aleshores no sols la construeixen metges i hospitals, sinó que també la modelen els qui dissenyen ciutats més habitables,

A primera vista, la imatge sembla un dibuix improvisat: línies que serpentegen, bucles que es repeteixen i formes que floten en un espai grisós. Podria semblar un gargot abstracte o l’esbós d’una arquitectura impossible. No obstant això, el que veiem és l’interior d’un cor durant un procediment mèdic pioner.

Aquesta instantània captura un moment clau d’una recerca que demostra, per primera vegada, que és possible substituir una vàlvula cardíaca metàl·lica implantada prèviament sense necessitat de cirurgia a cor obert. Un avenç publicat a European Heart Journal, que podria canviar el tractament de molts pacients d’edat avançada amb malalties valvulars.

Per explorar aquesta imatge amb dues mirades complementàries —l’artística i la científica— tenim Maria Rius,

Una malaltia rara és, per definició, la que afecta menys d’1 de cada 2.000 persones.

Per això se’n diuen rares. Tot i que, si considerem que n’hi ha 7.000 tipus diferents i afecten 300 milions de persones —una xifra similar a la població dels Estats Units—, potser no ho són tant.

Tenint en compte aquestes xifres, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va aprovar el 2025 per unanimitat dels seus 194 països una resolució històrica: un document que reconeix aquestes malalties com una prioritat de salut global i estableix un pla d’acció a 10 anys vista. L’objectiu? Incorporar-les a les agendes nacionals, augmentar la inversió en la seva investigació i impulsar l’intercanvi de dades entre països.