Cada cinc minuts es diagnostica un nou cas d’esclerosi múltiple al món. Aquesta malaltia afecta més de 2,8 milions de persones a escala global, 55.000 a Espanya. Acostuma a aparèixer entre els 20 i els 40 anys (és la segona causa de discapacitat entre els joves) i 3 de cada 4 persones que la pateixen són dones.

L’esclerosi múltiple és una malaltia neurodegenerativa d’origen autoimmune que afecta el cervell i la medul·la espinal. Es produeix quan el sistema immunitari ataca per error la capa protectora de les neurones (anomenada mielina) i els seus axons (la part que les connecta amb altres cèl·lules nervioses). Quan es danya aquesta cobertura aïllant i part de les neurones,

La meningitis és una malaltia infecciosa greu que inflama les membranes que protegeixen el cervell i la medul·la espinal, anomenades meninges. Detectar-la en estadis primerencs és essencial per evitar les seves formes més greus, que fins i tot poden portar a la mort. Tanmateix, el mètode diagnòstic actual —la punció lumbar— és invasiu i especialment complex en bebès, que acostumen a presentar símptomes molt inespecífics. A més, en països d’ingressos mitjans i baixos, les puncions lumbars per al diagnòstic de meningitis es duen a terme menys sovint que en països d’ingressos alts, ja que són proves costoses per a les quals cal especialització i recursos elevats. 

Hi ha alguna manera de millorar i facilitar el diagnòstic de meningitis?

El 2024, 1,3 milions de persones van contraure el VIH; 40,8 milions convivien amb el virus, i 630.000 van morir per malalties relacionades amb la sida. Aquestes xifres se sumen al total de 92,3 milions de persones que se n’han infectat des de l’inici de la pandèmia, segons les estimacions. 

Han passat més de quaranta anys des que es van detectar els primers casos, i, tot i que s’han aconseguit avenços constants, encara no podem parlar del VIH com una malaltia del passat.

Què hem après després de quatre dècades de lluita contra el VIH? Quin estigma té avui dia? Quins reptes científics queden per resoldre?

Melanie Perkins, cofundadora de Canva; Arianna Huffington, fundadora de The Huffington Post; Jennifer Doudna, Premi Nobel de Química 2020 per la tecnologia d’edició genètica CRISPR-Cas9 i fundadora de múltiples start-ups científiques, i Daphne Koller, cofundadora de Coursera. Elles constitueixen alguns dels «fins–ara–minoritaris» casos de dones que lideren empreses capaces de reescriure les regles de la innovació.

Les coses estan canviant, però l’escenari és encara estrepitosament desigual. Les dones posseeixen tan sols una de cada quatre empreses a escala global i, només a Europa, representen el 73 % dels «emprenedors absents».

El descobriment de la insulina el 1921 va transformar la diabetis de manera radical. De ser una malaltia mortal va passar a ser un trastorn crònic, complex, però manejable. I avui, cent anys després d’aquell descobriment, la insulina continua sent el tractament de referència.

Tot i els grans avenços tecnològics —bombes d’insulina intel·ligents, sensors de glucosa, algoritmes de control—, el principi terapèutic no ha canviat: substituir una hormona que l’organisme ja no pot produir o utilitzar correctament. I és que, encara que salva vides, la insulina continua sent un pegat: no cura la malaltia ni evita les complicacions que comporta a llarg termini.

Amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis explorem noves línies de recerca dirigides a fer un pas més: alliberar els pacients de la dependència del tractament crònic,