El 45 % de les persones experimentaran un problema de salut mental al llarg de la seva vida. Els trastorns mentals són avui la primera causa de discapacitat al món en totes les franges d’edat i superen en impacte qualsevol altre problema de salut.

Ansietat, depressió, addiccions, trastorn bipolar o esquizofrènia són alguns exemples de trastorns que, tot i que són molt freqüents, encara estan envoltats d’estigmes i barreres per al diagnòstic i el tractament.

Durant dècades, el debat a l’entorn de la salut mental s’ha mogut entre dos pols: els qui en prioritzen els aspectes biològics i els qui n’emfatitzen els determinants socials. Tanmateix, investigacions més recents demostren que aquesta dicotomia és artificial i impedeix avançar en la comprensió real d’aquests trastorns.

Tristesa, boira mental, dolor en les relacions sexuals, pèrdua de memòria, de massa òssia i de libido, incontinència, migranyes, fogots, risc d’infart o insomni.

Aquesta no és una llista d’efectes secundaris d’un tractament agressiu, sinó els símptomes de la menopausa, una etapa per la qual passen totes les dones i en la qual moltes viuran un terç de la seva vida. Malgrat això, en sabem molt poc, tant en l’àmbit mèdic com en el social.

Segons una revisió publicada a la revista Cell, el 85 % de les dones amb menopausa no reben un tractament eficaç i aprovat per les agències reguladores.

De vegades, només cal canviar l’angle des d’on mirem per descobrir que el que abans semblaven taques de color, formes capricioses i línies que no porten enlloc són, en realitat, un missatge. 

Això és el que passa amb aquesta nova Instantània CaixaResearch. Es podria tractar d’una obra contemporània, una textura artificial, abstracta i gairebé aleatòria. Però el que hi veiem va més enllà de l’art. És una imatge científica que conté un descobriment molt important: la confirmació que el nostre cervell i els nostres intestins es comuniquen de manera directa i bidireccional. 

Per analitzar aquesta imatge des de dues perspectives —diferents i complementàries— tenim, d’una banda, Marc Claret (Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer –

El 2015, el sistema de salut britànic (NHS) va sorprendre tota la població amb Heart Age Test, una calculadora en línia gratuïta que estimava l’«edat cardíaca» de la persona usuària amb només cinc dades bàsiques: pes, alçada, pressió arterial, colesterol i antecedents familiars.

El resultat, però, va ser un bany de realitat per a molts: el 80 % van descobrir que el seu cor era més vell que ells.

Darrere d’aquesta anècdota s’hi amaga una tendència inquietant. Cada vegada es detecten més infarts en persones joves, fins i tot en menors de 40 anys. Què està passant? Per què el cor comença a fallar abans? I encara més important: ho podem evitar?

Fa temps que la ciència és capaç de diagnosticar l’Alzheimer i fins i tot de predir-ne l’aparició en fases molt primerenques. No obstant això, fins ara això només era possible mitjançant tècniques invasives, com la punció lumbar, que permet analitzar el líquid cefalorraquidi, o bé mitjançant proves costoses, com la tomografia per emissió de positrons (PET). 

Ara, investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau de Barcelona (IR Sant Pau) i del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) han fet un pas decisiu: han demostrat que la detecció del biomarcador p-tau217 en plasma a través d’una simple anàlisi de sang permet predir no tan sols la presència de l’Alzheimer,