L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut com un estat de complet benestar físic, mental i social. Però, què passa quan expandim els marges d’aquesta definició i la mirem des de diferents disciplines i enfocaments? I com construïm aquesta salut? 

Més enllà del que és evident, la salut té moltes fronteres que estan en exploració constant. Deia el metge colombià Héctor Abad Gómez, especialista en salut pública i activista dels drets humans, que «l’aigua neta salva més vides que el millor dels cirurgians». I és que, si la salut és benestar, aleshores no sols la construeixen metges i hospitals, sinó que també la modelen els qui dissenyen ciutats més habitables, els qui investiguen vacunes, els qui garanteixen l’accés a l’aigua potable, els qui cultiven de manera sostenible i els qui eduquen per reduir les desigualtats. Entre molts d’altres. 

Conversem amb els investigadors i becaris de la nostra comunitat Laura Ciot, Marc Torrent, Héctor Huerga i Juan Argote per explorar aquestes fronteres de la salut, saber què és la salut per a ells i descobrir el paper que tenen les disciplines de cadascun en la salut de tothom. 

Mantenir l’equilibri

Marc Torrent és investigador de microbiologia biomolecular a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i, per a ell, la salut és «equilibri entre el cos i l’entorn». Explica que «aquest equilibri depèn de la capacitat del cos per adaptar-se a canvis físics, químics i socials». Aquests canvis, que provenen de l’entorn, poden ser provocats, per exemple, «pels patògens, que interactuen contínuament amb les nostres defenses i amb el microbioma que ens protegeix. Quan aquestes interaccions es mantenen en equilibri conservem la salut, però quan s’alteren apareix la malaltia», explica el Marc. 

Marc Torrent

El Marc dedica a això la seva recerca, i gràcies a un ajut CaixaImpulse d’Innovació en Salut 2025 se centra a «entendre com interactuen els patògens amb el cos humà i quins mecanismes utilitzen per causar malaltia». Tradicionalment, els antibiòtics poden danyar la microbiota i provocar un desequilibri en eliminar tant els bacteris nocius com els beneficiosos. En el seu projecte, el Marc ens explica que «s’analitza com alteren aquestes interaccions l’equilibri entre l’hoste, les seves defenses i el microbioma», de manera que sigui possible «dissenyar nous antibiòtics per controlar la infecció de manera eficaç i, alhora, preservar el microbioma humà, un component essencial per mantenir la salut a llarg termini». 

Una sola salut

Per a Laura Ciot, la salut és «el benestar interconnectat i interdependent dels éssers humans, els animals, les plantes i l’ecosistema». És veterinària de salut pública i està fent el doctorat al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) gràcies a una beca de doctorat de la Fundació ”la Caixa”. 

Laura Ciot

La seva trajectòria l’ha dut a estudiar i mirar la salut sota l’enfocament «One Health» (en català, «una sola salut»), que «inclou l’equilibri i el benestar dels ecosistemes i dels éssers humans, els animals i les plantes», comenta. Adverteix que explotar els ecosistemes i els seus recursos en comptes de preservar-los i avaluar el nostre impacte fa que «alterem els equilibris i generem efectes que inevitablement afecten la salut humana». N’és un exemple el sector agroalimentari, que, amb la finalitat de maximitzar la producció, explica la Laura, «ha provocat greus conseqüències: degradació del sòl, contaminació química i pèrdua de biodiversitat». La tesi doctoral en què treballa analitza els efectes dels pesticides en les abelles per mitigar, prevenir i evitar el declivi que aquests productes provoquen en els pol·linitzadors. Així contribueix a construir un sistema alimentari més sostenible. 

Avançar-se a les patologies

Segons la perspectiva professional d’Héctor Huerga, la salut és «un equilibri dinàmic del sistema immunitari al llarg del temps». Com a immunòleg, comenta que «el nostre sistema immunitari s’està adaptant constantment a l’entorn i a processos interns com l’envelliment», per això «la salut no és un estat fix, sinó un equilibri dinàmic que canvia amb el temps». 

«Mantenir la salut implica que aquest sistema funcioni de manera equilibrada: responent quan és necessari i evitant reaccionar en excés. Quan aquest equilibri es trenca poden aparèixer malalties inflamatòries, infeccions o càncer», recalca l’Héctor. 

Héctor Huerga

Però, què pot trencar aquest equilibri? Aquest científic estudia com afecten el sistema immunitari les mutacions que s’acumulen en les cèl·lules mare sanguínies; és un procés conegut com a hematopoesi clonal que s’ha relacionat amb un risc més alt de malalties cardiovasculars i inflamatòries i càncer. Ens comenta que «entendre aquests mecanismes permet identificar noves estratègies per detectar de manera precoç aquestes alteracions i desenvolupar tractaments personalitzats que ajudin a prevenir-ne o reduir-ne l’impacte en la salut de la població». Per això, des del desembre continua la seva investigació al CaixaResearch Institute com a líder de grup júnior per identificar marcadors que permetin predir quins individus desenvoluparan patologies associades amb l’hematopoesi clonal. 

El transport com a motor del benestar

«La salut és la capacitat de viure la vida que esculls», afirma Juan Argote, director de Solucions de Dades a l’empresa Aurora. Des del sector del transport, el Juan vincula el benestar amb la llibertat d’accés a opcions. «Això també s’aplica a com ens movem: un sistema de transport saludable és el que connecta les persones amb oportunitats (treball, educació, comunitat) mitjançant una oferta diversa d’alternatives. I garantir aquest accés independentment dels ingressos o la ubicació amplia les possibilitats vitals i contribueix al benestar físic, mental i social», ens explica aquest becari. 

Juan Argote

A través del desenvolupament de vehicles autònoms, el Juan explora com la tecnologia pot democratitzar la mobilitat per a les persones que no poden conduir, com també reduir la sinistralitat de manera dràstica. Explica que «l’automatització té el potencial de reduir significativament els accidents de trànsit ja que s’eliminen factors de risc com la fatiga o les distraccions humanes. A gran escala, això no sols salva vides, sinó que també contribueix a crear ciutats més segures, més eficients i amb menys càrrega sobre els sistemes sanitaris». 

I per a tu, què és la salut?

La salut es pot observar des de l’escala més íntima —el cos i la salut individual— o des de la dimensió col·lectiva fins a una perspectiva més àmplia: la salut del planeta en què habitem. Perquè el benestar humà no es pot separar de l’estat dels ecosistemes ni de la relació que mantenim amb altres espècies i amb el nostre entorn. 

A la Fundació ”la Caixa” impulsem persones i projectes que treballen per a la salut i contribueixen al benestar de la societat. 

Perquè la salut no és tan sols l’absència de malalties o afeccions. La salut és un mosaic que creem entre tots.