A primera vista, la imatge sembla un dibuix improvisat: línies que serpentegen, bucles que es repeteixen i formes que floten en un espai grisós. Podria semblar un gargot abstracte o l’esbós d’una arquitectura impossible. No obstant això, el que veiem és l’interior d’un cor durant un procediment mèdic pioner.

Aquesta instantània captura un moment clau d’una recerca que demostra, per primera vegada, que és possible substituir una vàlvula cardíaca metàl·lica implantada prèviament sense necessitat de cirurgia a cor obert. Un avenç publicat a European Heart Journal, que podria canviar el tractament de molts pacients d’edat avançada amb malalties valvulars.

Per explorar aquesta imatge amb dues mirades complementàries —l’artística i la científica— tenim Maria Rius, arquitecta i artista visual, i els doctors Alberto San Román (Hospital Universitari de Valladolid) i Borja Ibáñez (CNIC), investigadors responsables de l’estudi.

Comencem amb la Maria.

 

Maria, quines obres artístiques et recorda aquesta imatge? I quin títol hi posaries?

M: La imatge em fa pensar en els dibuixos de Lina Bo Bardi, una de les meves arquitectes preferides. En la seva obra sempre va integrar el moviment modern amb el que havia après de la cultura popular del lloc. Té uns dibuixos preciosos de línia i aquarel·la, i aquesta imatge podria semblar ben bé la captura d’un d’aquells dibuixos.

Hi ha alguna cosa en la composició i en el traç erràtic d’algunes parts que també em transporta a la pintura primitiva o a algunes obres de Basquiat o Marria Pratts.

Si hagués de pensar en una arquitectura concreta, diria el projecte Victims de John Hejduk: un parc memorial format per 67 estructures que funcionen gairebé com personatges. A través seu explora la pèrdua i la relació entre els éssers humans i les estructures simbòliques.

Per aquest motiu, hi posaria el nom d’Olla barrejada.

 

Alberto, Borja, què veiem realment en aquesta imatge?

A i B: La imatge mostra diferents fases d’un nou procediment cardíac que permet reparar vàlvules cardíaques mecàniques defectuoses, sense necessitat de cirurgia oberta. S’hi observen els catèters i dispositius que s’introdueixen al cor a través de l’artèria femoral —a l’engonal— per intervenir sobre una vàlvula aòrtica implantada prèviament.

L’estudi aborda un problema clínic cada vegada més freqüent. Molts pacients van ser operats fa anys per implantar-los una vàlvula aòrtica metàl·lica. Amb el temps, aquestes pròtesis poden degenerar-se i deixar de funcionar correctament.

Per què és tan important aquest nou procediment?

A i B: Tradicionalment, l’única solució era tornar a operar el pacient mitjançant cirurgia a cor obert. No obstant això, molts d’aquests pacients ja són molt grans i presenten un risc quirúrgic massa alt.

El nostre treball demostra per primera vegada que és possible reparar o substituir aquella vàlvula metàl·lica mitjançant un procediment completament percutani, és a dir, sense necessitat de cirurgia oberta.

Com funciona exactament?

A i B: En comptes d’obrir el tòrax, s’introdueix un catèter per l’artèria femoral i es guia fins al cor mitjançant tècniques d’imatge.

A través d’aquest sistema es pot desinserir parcialment la vàlvula antiga i posar una pròtesi nova a l’interior. Tot això es fa des de l’interior dels vasos sanguinis, sense necessitat de cap intervenció quirúrgica major.

Abans d’aplicar-ho en pacients, el procediment es va provar en un model animal molt semblant a l’humà, el porc. Vam implantar vàlvules metàl·liques i posteriorment vam fer el recanvi amb èxit.

Quan se n’havia demostrat la viabilitat i seguretat, es va aplicar en una primera sèrie de pacients seleccionats, amb uns resultats excepcionals.

No podem acabar aquesta entrevista sense respondre una pregunta clau. Maria, quina relació creus que hi ha entre ciència i creativitat?

M: Sempre he sentit que totes dues disciplines comparteixen un aspecte fonamental: la curiositat. Tant la ciència com l’art parteixen d’observar el món, fer-se preguntes i explorar possibles respostes.

 

Arquitectura d’una solució

Com suggeria Maria Rius, la imatge sembla una olla barrejada: un conjunt de línies que s’entrecreuen i floten en un espai difícil de desxifrar.

No obstant això, el que a primera vista sembla un dibuix caòtic és, en realitat, un mapa extremament precís de l’interior del cor. El traçat d’un nou procediment capaç de millorar l’esperança i la qualitat de vida de milers de persones.