Post de Rosina Malagrida, llicenciada en Ciències Químiques. Màster en Comunicació Científica per l’Imperial College (Londres). Directora d’Xplore Health i Responsable de Comunicació i Participació Pública en Recerca Biomèdica a IrsiCaixa.

Les darreres festes de divulgació de la ciència anomenades La nit de la recerca que s’han celebrat a ciutats d’arreu d’Europa duien per lema «Sense recerca no hi ha futur». Aquest lema sorgeix en un moment en què en molts països comunitaris hi ha debats interns entorn a les retallades en recerca, i és que malauradament molts de nosaltres hem estat en algun context on hem hagut de sentir que «ara no és moment per invertir en recerca».
 
Un dels motius d’aquesta manca de suport social és que des de la comunitat científica no hem sabut trencar la membrana entre «ciència» i «societat» i transmetre el missatge de la necessitat d’apostar pel coneixement.

Post de Javier Hidalgo Gil, Àrea de Ciència i Medi Ambient de l’Obra Social “la Caixa”.

Afavorir una participació informada dels ciutadans en les qüestions relacionades amb la recerca i la innovació mitjançant el foment de l’educació científica és un dels objectius principals dels programes de Ciència i Medi Ambient de l’Obra Social “la Caixa”. Mitjançant projectes com Top Ciència perseguim construir una cooperació eficaç entre la ciència i la societat, donar l’oportunitat de reclutar nous talents per a la ciència i alinear millor el procés i els resultats de la recerca i la innovació amb els valors, les necessitats i les expectatives de la societat europea.
 

 

Projectes científics i un espai d’actualitat,

Per Jordi Mazon. Professor al Departament de Física Aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), especialista en meteorologia i autor de diversos llibres de divulgació sobre el tema. 

Oratge. Fotografia: Wikimedia Commons.

Els episodis meteorològics extrems han afectat la societat i el medi natural. La dinàmica atmosfèrica té un paper destacable en episodis històrics i fets reals curiosos. Però, què és l’atmosfera? El nostre planeta conté un embolcall de gasos, nitrogen i oxigen principalment, que s’estén fins als 10.000 quilòmetres d’alçada, tot i que és difícil i discutible establir aquest límit superior. Tanmateix, el 99% de la massa de l’atmosfera es concentra en els primers 30 km.

Post de Daniel García Jiménez, doctor en Física i màster en Comunicació Científica. Consultor extern del Servei Geològic dels EUA (USGS). Membre de The Big Van Theory, que va actuar el passat mes de gener a CosmoCaixa Barcelona.
 
Una onada humana digna del mundial de futbol recorre l’auditori de CosmoCaixa Barcelona. Rialles. Uns quants atrevits miren de desxifrar codis secrets. Més rialles. Les festes nocturnes ajuden a comprendre els ritmes circadians i els efectes de l’alcohol, i Bricomanía reviu per explicar com es pot generar grafè. Encara més rialles. Les preguntes i els tuits plouen durant la nit de l’últim dijous de gener i en queden un munt sense resposta a l’escenari per falta de temps.

Post d’Ignacio Morgado. Catedràtic de Psicobiologia a l’Institut de Neurociència de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Coordinador del curs «Com percebem el món. Una exploració de la ment i els sentits» (CosmoCaixa Barcelona, ??del 8 de maig al 5 de juny de 2013). Comissari de l’exposició «Il·lusionisme: Màgia o Ciència?» (Plaça de la Llibertat – Reus. Del 30 de gener fins al 13 de març de 2014).

Imatge: cervell humà. Font: Visuals Unlimited

No és estrany sentir de vegades expressions com «el meu cervell m’enganya» o «el meu cervell sap què decidiré abans que jo prengui les decisions». Però si ens expressem dient que el cervell ens enganya,