Post del doctor Miquel Barceló García. Facultat d’Informàtica de Barcelona. Departament d’Enginyeria de Serveis i Sistemes d’Informació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

La ciència i la tecnologia són importants avui dia; per això cal fer contes de ciència. Mai en la història de la humanitat hi ha hagut una presència tal de la ciència en la vida quotidiana: cotxes, avions, cinema, televisors, ordinadors, telèfons mòbils intel·ligents, forns, rentadores, robots de cuina i tota mena d’electrodomèstics. Sense oblidar ressonàncies magnètiques, artroscòpies, ecografies i un llarg etcètera d’artefactes fruit del desenvolupament de la ciència i les seves aplicacions pràctiques. Una demostració quasi abassegadora de com la ciència i la tecnologia formen ja part indestriable de les nostres vides.

Per Sonia Garcinuño Jiménez, Àrea de Ciència i Medi Ambient de l’Obra Social “la Caixa”.

L’exposició Mediterrani, inaugurada a CosmoCaixa el passat 10 de desembre, ofereix al públic una visió de determinats aspectes del Mare Nostrum amb la finalitat de provocar una reflexió sobre el seu futur. Amb una museografia interactiva, innovadora i estèticament bella, aquesta mostra transmet les particularitats geogràfiques, geològiques, físiques i biològiques de la Mediterrània però a més detalla alguns dels problemes i les amenaces actuals d’aquest ecosistema. Així mateix, i pel fet que el Mediterrani no és tan sols un espai físic, també presenta unes pinzellades, en forma d’atraients interactius, sobre aspectes diversos de la cultura i les societats mediterrànies.

Post de Rosina Malagrida, llicenciada en Ciències Químiques. Màster en Comunicació Científica per l’Imperial College (Londres). Directora d’Xplore Health i Responsable de Comunicació i Participació Pública en Recerca Biomèdica a IrsiCaixa.

Les darreres festes de divulgació de la ciència anomenades La nit de la recerca que s’han celebrat a ciutats d’arreu d’Europa duien per lema «Sense recerca no hi ha futur». Aquest lema sorgeix en un moment en què en molts països comunitaris hi ha debats interns entorn a les retallades en recerca, i és que malauradament molts de nosaltres hem estat en algun context on hem hagut de sentir que «ara no és moment per invertir en recerca».
 
Un dels motius d’aquesta manca de suport social és que des de la comunitat científica no hem sabut trencar la membrana entre «ciència» i «societat» i transmetre el missatge de la necessitat d’apostar pel coneixement.

Post de Javier Hidalgo Gil, Àrea de Ciència i Medi Ambient de l’Obra Social “la Caixa”.

Afavorir una participació informada dels ciutadans en les qüestions relacionades amb la recerca i la innovació mitjançant el foment de l’educació científica és un dels objectius principals dels programes de Ciència i Medi Ambient de l’Obra Social “la Caixa”. Mitjançant projectes com Top Ciència perseguim construir una cooperació eficaç entre la ciència i la societat, donar l’oportunitat de reclutar nous talents per a la ciència i alinear millor el procés i els resultats de la recerca i la innovació amb els valors, les necessitats i les expectatives de la societat europea.
 

 

Projectes científics i un espai d’actualitat,

Per Jordi Mazon. Professor al Departament de Física Aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), especialista en meteorologia i autor de diversos llibres de divulgació sobre el tema. 

Oratge. Fotografia: Wikimedia Commons.

Els episodis meteorològics extrems han afectat la societat i el medi natural. La dinàmica atmosfèrica té un paper destacable en episodis històrics i fets reals curiosos. Però, què és l’atmosfera? El nostre planeta conté un embolcall de gasos, nitrogen i oxigen principalment, que s’estén fins als 10.000 quilòmetres d’alçada, tot i que és difícil i discutible establir aquest límit superior. Tanmateix, el 99% de la massa de l’atmosfera es concentra en els primers 30 km.