Post de Vladimir de Semir, periodista científic i director acadèmic del Màster en Comunicació Científica de l’IDEC-UPF.

Ens trobem en un moment històric definit per l’evolució i transició de la societat industrial a l’anomenada societat del coneixement, el desenvolupament de la qual es fonamenta, principalment, en la ràpida incorporació de les innovacions científiques a la realitat quotidiana.

La comunicació científica, entesa com el procés de transmissió i difusió públiques dels coneixements científics i les seves aplicacions tecnològiques, ocupa un lloc clau en el desenvolupament d’aquesta societat. En aquest context, resulta estratègic comprendre l’abast de les noves tecnologies i els avenços en el coneixement: d’aquesta manera augmenta la capacitat crítica dels ciutadans,

Post de Joaquim Elcacho, periodista i coordinador de La Vanguardia Natural

La informació sobre medi ambient i natura ocupa molt sovint els primers llocs de preferència dels ciutadans europeus en les enquestes d’opinió. Precisament per això pot resultar sorprenent que, fins ara, la informació ambiental no hagi ocupat a Catalunya i el conjunt d’Espanya un lloc destacat en els nous canals d’informació sorgits gràcies a internet. 

La teòrica demanda social i la percepció d’una escassa oferta informativa van ser dues de les raons del naixement, el passat mes d’octubre, d’un nou canal a internet especialitzat en medi ambient i natura. El projecte va ser batejat com La Vanguardia Natural (LVNatural) i funciona com un canal especialitzat de l’edició digital del diari La Vanguardia. 

Per Jaime Pérez del Val, Carmen Guerrero i Violeta Vicente. Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Vicepresidència Adjunta de Cultura Científica.

No és gens fàcil contagiar l’interès per la cultura científica. Ens meravellem amb els avenços tecnològics i científics però ens costa aturar-nos a conèixer el perquè i el com d’aquest progrés. De vegades, simplement no trobem les respostes o bé les explicacions són massa complexes i poc atractives.

Des del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Obra Social “la Caixa” ens hem proposat acostar la ciència als ciutadans allà on potser és menys accessible: a ciutats amb menys de 50.000 habitants en què no hi ha centres de recerca ni universitats i que es troben allunyades de l’activitat científica i dels seus protagonistes.

Post del Dr. Narcís Parés, enginyer en Informàtica, professor agregat del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la Universitat Pompeu Fabra i coordinador del Màster Europeu en Sistemes Cognitius i Mitjans Interactius.

La nanoescala fa referència a aquells elements que poblen el nostre món a escala nanomètrica, és a dir, mil milions de vegades més petits que un metre! Aquesta nanoescala, tot i estar molt present a la nostra vida quotidiana, en realitat esdevé un concepte abstracte davant la impossibilitat de tenir-ne una percepció directa. Des del grup de recerca en Tecnologies Cognitives Multimèdia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) hem conceptualitzat, dissenyat i desenvolupat una instal·lació interactiva per a l’

Post de BIOcomuniCA’T, ciència per emportar

Va ser durant el segle XVI quan els primers navegants europeus es van adonar que la Terra era rodona i van començar a elaborar els primers mapes del món sencer. No eren mapes perfectes, però el perfil dels continents habitats ja hi apareixia. 500 anys més tard, tenim la Terra força ben apamada i ens movem pel món guiats amb exactitud per GPS, però ara volem conèixer millor el cos humà i el perquè de moltes de les malalties que avui dia encara no sabem curar. I, per això, milers de científics d’arreu del món, amb investigadors del país, treballen per aconseguir un mapa complet del genoma humà,